A la majoria de nosaltres ens havia agradat molt. Però no a tothom. Hem de dir que no és una obra fàcil de llegir ni de pair.
No perquè el llenguatge o l'estil literari de Lucia Berlin sigui difícil, sinó per la duresa del que va viure l'autora. El llibre és un recull de contes, no ben bé autobiogràfics, però sí, gairebé tots, basats en experiències viscudes.
En paraules de Pere Antoni Pons (Ara, 14-05-16):
Tot i el dramatisme sovint desolador de moltes de les
històries, la literatura de Berlin transmet una vitalitat increïble, i
d’aquest contrast prové la seva virtut més atractiva i peculiar. Gràcies
a unes protagonistes narradores que s’assemblen entre elles -i que
segurament són la veu de l’autora-, tot ens arriba impregnat d’una
energia desenfadada, electritzant i perspicaç, plena d’aquella
curiositat gojosa que fa que tot ens resulti interessant i que fins i
tot en les situacions més depriments vegem espurnes de meravella. Berlin
fa -i no exagero- que ser una dona de fer feines sembli una professió
apassionant.
Aquesta desimboltura existencial i
anímica, que mai no és ingènua i que no està exempta de crueltats i de
caos, s’expressa amb una intel·ligència cantelluda i una prosa veloç i
precisa, desapassionada però seductora i vibrant. És cert que Berlin no
és una estilista pulcra però ¿qui necessita pulcritud formal quan té
energia verbal, un sentit de l’humor esmolat i veritat humana?
Un àpat d'especialitats mexicanes, com no podia ser de cap altra manera...
El proper llibre serà aquest:
Marta Orriols, Anatomia de les distàncies curtes, d'Edicions del Periscopi (2016)
La sessió la celebrarem a el dia 17 de gener, a 2/4 de 8, a la biblioteca de l'escola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada