divendres, 22 de juny del 2012

Els Pingüins a la Biblioteca de Catalunya

Aquesta setmana els nois i noies de 6è han visitat la Biblioteca de Catalunya. Està situada a l'antic Hospital de la Santa Creu, un magnífic edifici del segle XV:


Els Pingüins han après que, a més de recollir i conservar el patrimoni bibliogràfic català, a la biblioteca hi ha documents de tot tipus: rotlles de pianola, manuscrits, partitures, discs de vinil, cintes de magnetòfon, il·lustracions originals, enregistraments de veus, vídeos, DVDs, revistes... Fins a tres milions de documents, en tots els suports i de totes les èpoques.
Escoltant la pianola i veient com les tecles, aparentment, es movies soles:


A la sala Cervantes, escoltant la Margarida Ullate, la mare de l'escola que ens havia convidat a la biblioteca:












Ens havíem de posar guants per manipular els documents
Cilindres de cera, discs de pedra (no de vinil) i cintes pel magnetòfon, precedents dels actuals enregistraments de so:


A la terrassa i als jardins de la biblioteca. Fixeu-vos-hi, l'edifici és una bella mostra de l'arquitectura civil gòtica catalana:




Tot el grup dels Pingüins, que avui ja són una generació d'exalumnes!


dijous, 21 de juny del 2012

Dos muertos y pico, de José Ramón García Moreno

Cliqueu la portada i trobareu molta informació
La Laia Morreres, que ha estat a l'escola fent pràctiques com a estudiant de magisteri a les classes de Llúdrigues i Panteres, m'envia una recomanació. Ha vist que al bloc estem oberts a la participació de tothom i em suggereix un títol:
Dos muertos y pico, de José Ramón García Moreno, d'editorial Bruño.
És un llibre pels qui ja no sou a l'escola, per a públic juvenil. 
Diu que ella el va llegir quan era estudiant, i que li va agradar molt. L'autor és professor d'institut, i sap bé a quin públic es dirigeix. Ella, la Laia, l'havia tingut com a professor quan estudiava.
Li donem les gràcies a la Laia i us convidem a imitar-la. El que ella ha fet és l'acompliment del somni de qualsevol blogaire!

dimarts, 19 de juny del 2012

Ha mort Emili Teixidor


Fem, un cop més, una entrada parlant d'un escriptor que ha mort.
Però aquest  cop ens commou, perquè ell ens coneixia i nosaltres el coneixíem. Era veí de Sarrià, i el trobavem passejant pel carrer, o assegut a la terrassa d'un bar del casc urbà del barri. Era una persona molt agradable i de conversa interessant. Tenia molt bon concepte de l'Orlandai, sabia que els nens i nenes de l'escola llegiu molt, i ho valorava.
Era un gran autor de literatura infantil i juvenil. Si consulteu el nostre catàleg veureu que tenim quatre llibres de la Formiga Piga, per a nens i nenens de Cicle Mitjà, dues novel·les per als de Cicle Superior, L'ocell de foc i En Ranquet del tresor, i també un assaig sobre l'educació del gust per la lectura: La lectura i la vida. Com incitar els nens i adolescents a la lectura: una guia per a pares i mestres.
Podeu escoltar-lo llegint una de les seves darreres novel·les per a adults: Els convidats:



La novel·la que li va donar més nom va ser Pa negre, perquè juntament amb Retrat d'un assassí d'ocells va donar lloc a l'adaptació cinematogràfica d'Agustí Villaronga i Isona Passola, premiada a Catalunya i a Espanya.

Teixidor era mestre de professió,  a més d'escriptor. Quan feia xerrades per a mestres sempre ens proposava que escrivíssim a la pissarra de l'aula cada dia un vers, només un vers, d'un poema. Com un obsequi pels nens i nenes, perquè s'anessin habituant al so de les paraules boniques. Nosaltres havíem fet una adaptació de la seva proposta. Heu vist que a la biblioteca hi diu: Cada setmana un poema? Si us hi fixeu, l'anem canviant, i procurem que el poema tingui a veure amb la vida de l'escola, o amb el que passa al món...

 
Mireu les portades dels llibres que podeu trobar a la biblioteca:






Les Sargantanes celebren la fi del curs

És una cerimònia que es repeteix cada curs. Els nens i nenes de segon, aquest any les Sargantanes, fan una celebració de final de curs a la biblioteca. És el primer any que, a més de llegir un llibre, n'han fet un treball cada setmana.
Fan una exposició amb totes les seves llibretes de biblioteca. Les miren, comparen els treballs d'inici de curs amb els que són capaços de fer ara.

Reben la llista de llibres llegits per cadascú al llarg del curs que ens proporciona l'Epèrgam, el programa que gestiona el préstec bibliotecari


 I se'ls lliura, un a un, el seu diploma de lectors i lectores.

Com l'Ona, la mestra de les Sargantanes, nosaltres aplaudim la seva bona feina!


dilluns, 18 de juny del 2012

Un llibre, un bon record de l'escola

Dissabte a la nit vam fer la festa de comiat des nois i noies de sisè, els Pingüins.
Com cada any, en Batet, el seu tutor, obsequia cada nen i cada nena amb un llibre, triat pensant en cadascú, i dedicat per ell amb tot l'amor del món.
Els alumnes s'enduen un munt de records de l'escola, però és bonic que, a més, s'emportin un llibre dedicat. Tant de bo aquests nois i noies segueixin experimentant el plaer de la lectura, quan siguin fora de l'escola.



diumenge, 17 de juny del 2012

Contes inquietants

Hem estat cinc dies al Delta de l'Ebre, amb els nois i noies de la classe de Pingüins. 
A l'escola hi ha la tradició -com a moltes altres escoles, suposo- d'explicar històries de por quan anem de colònies amb els grans. Des que els grans no són tan grans, més que de por diria que són contes inquietants.
En Batet els va explicar dos contes d'aquell excel·lent recull de relats de ciència-ficció de Manuel de Pedrolo que es diu Trajecte final. El va publicar Edicions 62 a la col·leccció El cangur l'any 1975, i des d'aleshores no ha deixat de reeditar-se. Ara es considera lectura recomanada per a l'ESO, amb bon criteri. Són històries, algunes, on hi apareixen extraterrestres, amb la particularitat que mostren sentiments. Hi ha amor, solitud i angoixa, en els personatges d'aquests contes.
En Batet va triar Urn, de Djnl, una nit, i Un món distant i veí, l'altra.


Jo vaig recórrer a un altre recull de contes. Es diu Joves monstres, i el va publicar La Magrana el 1989. El que les històries tenen en comú és que totes estan protagonitzades per nens i nenes malèvols. Ja sabem com és de terrorífic que aquell de qui se n'espera innocència i dolçor esdevingui el dolent del conte. 
El recull el va compilar Isaac Asimov  i hi ha una història seva, una altra de Stephen King, de Ray Bradbury -mort fa molt pocs dies- i d'altres autors menys coneguts. La que jo explico no fa por, i té la gràcia que passa a l'aula de cinquè d'una escola. La mestra que la protagonitza és una mala persona, però la criatura que es revenja... no us ho podeu imaginar! El conte es diu Adéu siau, senyoreta Patterson, i és de Phyllis Mac Lennan.

dissabte, 9 de juny del 2012

Petits! Grans! Llibres!

"Petits! Grans! Llibres!",  el festival cultural de la infància, aterra de nou al Monestir de Sant Cugat, des del 6 fins al  proper 10 de juny, sota el lema: Les mil i una maneres de llegir. 

El festival Petits! Grans! Llibres! arriba ja a la 3a edició i té per ojectiu acostar i difondre literatura infantil així com reflexionar, dialogar i aprendre a partir dels llibres, la literatura i la creativitat. Es proposen activitats com el Fòrum de la infàcia, destinat a professionals, educadors i creadors per a compartir coneixements i experiències, o El Bosc dels Llibres per a què els infants coneguin com és viure dins un conte! També hi haurà conferències, taules rodones, espais de formació i projeccions de pel·lícules i contes

(El text és del bloc de les Biblioteques de Sant Cugat)

On ens agrada llegir?

L'altre dia, a l'estona de migdia, quan els nens i nenes poder ser  a la biblioteca si els ve de gust, el panorama que podíem apreciar era aquest:


Què estava passant? Als alumnes de l'Orlandai ja no els interessa la lectura?
NOOOOO!!!
Mireu això:

Qualsevol lloc és bo per a llegir, si ens hi sentim còmodes!


divendres, 8 de juny del 2012

Peter Pan: el conte llarg de Picot














El curs s'acaba i els contes que s'expliquen setmana darrera setmana també.
Per això a l'entrada de l'escola ja hi podem veure l'exposició dels treballs de Peter Pan i Wendy, el conte llarg de la classe de Picot.


Els nens i nenes han escoltat un capítol cada setmana, n'han fet un treball, i finalment l'han convertit en el seu àlbum de Peter Pan i Wendy. També han après qui va ser James Mattew Barrie, el seu autor.

dijous, 7 de juny del 2012

En els 50 anys d'Edicions 62

Ens agrada celebrar que Edicions 62 fa cinquanta anys. 
Però ens agrada encara més saber que el llibre que més ha venut aquesta editorial al llarg de la seva història de mig segle és una novel·la juvenil: Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. Es va publicar el 1974 a la col·lecció "El Trapezi".
Potser si llegiu el Mecanoscrit ara el trobareu defassat.  Potser els anys no han passat en va. Però us asseguro, per experiència pròpia, que fa cinquanta anys va impressionar-nos molt. 
Era -és- una novel·la de ciència ficció. Sabeu què  volia dir "el segon origen"? Doncs que els humans s'havien gairebé extingit a causa d'un atac extraterrestre. I un nen i una noia, sobrevivents, tenien la responsabilitat de recomençar la història de la humanitat. Era un llibre d'aventures, apassionant i tendre, d'iniciació a l'amor... Estava organitzat en Quaderns i  en una mena de versicles, a la manera d'una nova Bíblia. Cada fragment començava igual:
"I no hi havia ningú, ni mort ni viu..."
"I en sortir de nou fora van comprendre..."
"I al matí següent els va despertar la pluja..."

Després vam llegir Pedrolo i més Pedrolo per a persones adultes, però probablement cap de les seves novel·les ens va impactar com la història de l'Alba i en Dídac, els nous Adam i Eva de la nostra adolescència.

A la biblioteca trobareu l'edició del Mecanoscrit del 1996:

Les tres portades són de Jordi Fornas, l'innovador dissenyador dels setanta.

diumenge, 3 de juny del 2012

Fuera [de] Margen, una revista que tindrem en compte


Dijous passat vam ser a la llibreria Casa Anita, a la presentació de la nova revista Fuera [de] Margen.
Es tracta d'una publicació semestral, que des de fa cinc anys podíem llegir en francès amb el nom de Hors Cadre[s], sobre el llibre-àlbum contemporani i, més en general, sobre tot tipus d'associació text-imatge: còmic, novel·la gràfica... La direcció d'aquesta revista és de Sophie Van der Linden, tota una garantia, si recordeu que és l'autora de l'obra de referència pel amants dels àlbums Lire l'album, de L'atelier du poisson soluble.


La decisió de publicar-la en castellà és de Pantalia, o sigui, d'Ana G. Lartitegui i Sergio Lairla. Dijous ens varen explicar perquè volien apropar els continguts de la revista als lectors i lectores de parla hispana. Si cliqueu damunt la tarja de presentació podreu visitar el lloc web de Pantalia.


Van participar també a la presentació a Casa Anita la il·lustradora Ana Castiglioni i l'editora Arianna Squiloni.


La publicació no inicia el seu recorregut amb el número 0 o l'1, sinó amb el 10, el que podeu veure a la imatge, que és el que corresponia a l'edició francesa.
Desitgem llarga vida a aquesta nova revista, i ens congratulem que hi hagi persones valentes que emprenguin aventures editorials lligades a la literatura infantil en els temps que corren.