dilluns, 9 de juliol del 2012

Roald Dahl: quan la lectura ens fa riure


A l'Arallegim de dissabte, en la seva secció He llegit no sé on, l'Eva Piquer parlava de la importància de riure i del poc habitual que és fer riure qui llegeix.
Com que el seu article no permet ser linkat, us transcric un trosset que em va agradar especialment: 

"A casa tothom dorm. Tothom? No, d'una altra habitació surten rialles, també. Riallades, més ben dit. Corro a espiar el meu fill de deu anys: està capbussat en Roald Dahl. Llegeix el volum Les grans aventures d'en Charlie i el senyor Willy Wonka (La Magrana), que aplega dos títols clàssics de la literatura infantil: Charlie i la fàbrica de xocolata i Charlie i el gran ascensor de vidre. El nano es peta de riure i jo no goso dir-li que és l'hora d'apagar el llum. Em sap greu trencar la màgia. De cop, una revelació caçada al vol. La felicitat amb majúscules qui sap on para, però aquest és, sens dubte, un instant feliç. Duc en una mà el llibre a mig rellegir i, a l'altra, una tassa amb dues bossetes de te de gingebre i llimona. Em miro el llibre, em miro la tassa, em miro el nen que llegeix al llit. A la llitera de baix, el seu germà petit dorm i respira profundament. Em dic que he de riure més. Riure hauria de ser com respirar: no ens n'hauríem de poder oblidar"

De Roald Dahl, en aquest bloc, només n'hem parlat una vegada, per a recomanar el seu llibre Matilda. I, en canvi, d'ell és de qui tenim més llibres, a la biblioteca Marta Mata.
Tots aquests:
















Us els recomano tots, absolutament tots. Però en tinc dos de preferits: Les bruixes, perquè, rient, rient, ens parla de l'amor incondicional i, és clar, Matilda, perquè la protagonista és una gran lectora.
 


Per cert, aquest, Los Mimpins, l'hem perdut aquest curs. Algú en sap res?

diumenge, 8 de juliol del 2012

Joana Raspall ha fet 99 anys


Va ser el dia 1 de juliol, però nosaltres no ho hem sabut fins avui.
MOLTES FELICITATS!
Joana Raspall és escriptora, bibliotecària i poeta, amb una gran dedicació als infants. A la biblioteca tenim molts llibres de poesia, però n'hi ha pocs que ens agradin tant com els d'ella. 
Quan arribareu al setembre us trobareu aquest, que encara no teníem. No us el perdeu!

Li fem aquest homenatge, des del bloc: mireu-la, escolteu-la, seguiu els enllaços i conegueu la seva vida. És una dona admirable!


La librería ambulante, de Christopher Morley


Un altre llibre per a persones grans.

Un llibre fàcil i breu, una lectura fresca i agradable, idònia per a les vacances.
Escrit el 1917 per Christopher Morley, autor americà -però que té un humor molt anglès- ens explica la història d'una dona que busca una vida lliure als gairebé quaranta anys, i l'aconsegueix. Amb el valor afegit, com ens agrada a nosaltres, que destil·la estima pels llibres i per la lectura. 
Qualitat literària, tendresa, humor i llibres: què més podeu desitjar, per a una lectura d'estiu?

dissabte, 7 de juliol del 2012

Bookyards, llibres al carrer


A la ciutat de Gant s'està celebrant un esdeveniment cultural de primer ordre. Es tracta de Track, una exposició d'art contemporani al carrer.
Entre les obres més destacables hi trobem Bookyards (terreny de llibres), de Massimo Bartolini:

Bartolini ha perllongat les vinyes de l'abadia medieval de Sant Pere d'Anvers amb fileres de prestatgeries. Pintades de color verd, imiten els turons de la vinya, i transmeten la idea que la bona lectura, com el bon vi, millora les nostres vides. Són plenes de llibres de segona mà, que el públic pot endur-se en préstec o intercanviar-los per llibres propis.


 Totes les imatges són cedides per Track


divendres, 6 de juliol del 2012

Visitants d'estiu a la nostra biblioteca

Quina imatge més estranya. Som al juliol i la biblioteca, plena de persones grans. I no són famílies de l'escola, no.


Són mestres, alumnes d'en Jordi Dolcet,  formador del CRP del Baix Llobregat.
Havien acabat un curs sobre biblioteca escolar i dilluns ens van fer una visita. Vam estar dues hores senceres parlant dels objectius i del funcionament de la biblioteca.


I encara hi ha qui diu que els mestres fan massa vacances...


Som al darrer Cavall Fort


Vam entrar al web del Cavall Fort per felicitar-los l'aniversari i els vam enviar imatges de l'exposició que havíem fet.
Ara ens arriba el darrer número i... sorpresa! Han publicat les fotografies del rebedor de l'escola. Ho reconeixeu?

dijous, 5 de juliol del 2012

Què és el manga? (i 2)

Aquesta entrada ens remet a la del dia 23 de juny.
La Real Acadèmia Espanyola ha rectificat. Sembla que la definició quedarà d'aquesta manera:
Manga: Cómic japonés.

Més val així. 
Com ha dit Manuel Fuentes a Catalunya Ràdio, això és curar-se en salut.

dimarts, 3 de juliol del 2012

El lector de Julio Verne, d'Almudena Grandes

Ja no hi alumnes, hem enllestit els informes... podem llegir el que fa setmanes que ens espera.
Us recomano -a les persones grans- la meva primera lectura d'estiu:


Almudena Grandes ha dissenyat una obra, Episodios de una guerra interminable, sobre la postguerra de la Guerra Civil espanyola. Després de Inés y la alegría, hem pogut llegir El lector de Julio Verne. Parla de la repressió del franquisme els anys 1947-49 a la província de Jaén, per acabar amb els maquis que vivien a les muntanyes, amb el suport de les seves famílies, que els ajudaven des de la plana.
El protagonista és un nen, Nino, que troba refugi en la lectura per a suportar l'insuportable. Els llibres de Verne i, finalment, L'illa del tresor, de Stevenson, l'ajuden a saber que la seva força és molt superior al que ell mateix imaginava.
Interessa i emociona. No us el perdeu.

diumenge, 1 de juliol del 2012

Llegint a la platja

Què feien els nens i nenes de Joaquín Sorolla tantes hores a la platja? 
No us hi havíeu fixa't mai? 
Llegien!

Feu com ells, aprofiteu les estones de repòs a platges i piscines, i llegiu!!!

dissabte, 30 de juny del 2012

La casa sota la sorra, de Joaquim Carbó

És el primer cop que parlem d'en Joaquim Carbó, en aquest bloc. I ens sap greu perquè, juntament amb Vallverdú i els ja desapareguts Teixidor i Sorribas, és una figura cabdal en la recuperació de la narrativa en català per a infants i joves, en ple franquisme.


Avui és notícia. S'acaba d'estrenar una adaptació en forma de musical de la seva novel·la La casa sota la sorra.


La casa sota la sorra té molts anys, es va publicar el 1966. A la biblioteca tenim la versió en còmic que va il·lustrar en Josep M. Madorell. 


El còmic s'havia publicat al Cavall Fort, on en Joaquim Carbó va col·laborar estretament, als inicis de la revista. Va escriure-hi relats esplèndids com, per exemple L'home que es va aturar davant de casa, conte boniquíssim que totes les promocions de l'escola escolten un dia o altre a la nostra biblioteca.

La casa sota la sorra és una novel·la d'aventures per a adolescents, la primera d'una sèrie de vuit o deu, protagonitzades per el jove Pere Vidal.

Una edició força antiga, d'editorial Laia

El protagonista troba una feina misteriosa gràcies a un anunci al diari. Ha de viatjar a Egipte, recórrer El Caire i les terres del Nil, per arribar a la casa sota la sorra, seu d'una organització secreta instal·lada al Sudan que es dedica a tota mena de negocis bruts, sota la direcció del "dolent" de la novel·la, el senyor Ti, el qual farà tots els possibles perquè en Pere Vidal no en pugui escapar.

Sembla que aquest argument pot resistir el pas del temps, però no ens ho imaginem gaire en musical. De tota manera, ens alegrem molt que algú s'hi hagi atrevit.
Si hi aneu, digueu-nos què us ha semblat!

dijous, 28 de juny del 2012

Schulz a la biblioteca

Vaig ser i encara sóc una gran admiradora de Charles M. Schulz. A través dels seus personatges va parlar gairebé de tot, però no era conscient que tingués una pila de tires dedicades a biblioteques i bibliotecàries. Me les envia la Laia:

dimarts, 26 de juny del 2012

Bones vacances... amb llibres!

Aquests són els llibres que hem seleccionat per aquest estiu.
No són tots novetats del 2012, però gairebé:

diumenge, 24 de juny del 2012

L'Arianne Faber, finalista del premi Junceda

Tothom a l'escola coneix la faceta de l'Arianne, la mare de la Lola de Marsupilami, com a il·lustradora de llibres infantils. No ha deixat mai d'obsequiar la biblioteca amb totes les novetats que va publicant. 
Però si mireu el seu web veureu que també es dedica a la publicitat, a l'animació, al dibuix per a la premsa...
I és en això darrer que ha quedat finalista del Junceda, per les seves col·laboracions al diari Ara. 

Aquest és l'enllaç per a poder llegir la notícia, que ens envia la M. Reina:
 http://www.ara.cat/cultura/Arianne_Faber-Junceda_0_722927816.html
 
I clicant el seu nom podreu visitar el web de l'Arianne, que no té "desperdici":



dissabte, 23 de juny del 2012

Què és el manga?

La resposta: el còmic japonès.


Al Periódico d'avui hi hem comprovat que, si les mestres tenim o hem tingut prejudicis respecte aquest tipus de còmic, hi ha qui en té més. I no una persona en concret, sinó la Real Acadèmia Espanyola.
Mireu la definició que acaben d'introduir al seu diccionari:
"género de cómic de origen japonés, de dibujos sencillos, en el que predominan los argumentos eróticos, violentos y fantásticos"
Nosaltres, com a mínim, sabem el que no és el manga: no és el que diu aquesta definició
Llegiu la notícia:
Aprofitem la polèmica per preguntar-vos: amics i amigues blogaires i bibliotecaris/es: Què teniu del gènere manga a les biblioteques de primària? Què considereu que cal oferir a les escoles on nens i nenes tenen fins a dotze anys? Quina és la millor manera d'introduir-los al manga de qualitat?
Gràcies per les respostes que tant de bo arribaran...