Esquelets i cementiris

Fins fa poc, vampirs i fantasmes.
I ara, morts i esquelets, habitants del cementiris. És innegable que són temes atractius, tant pels nens i nenes com pels joves. Només cal acostar-se a una llibreria i veure com han proliferat els títols amb aquests tipus de protagonistes.

Jo avui us en volia recomanar dos, que tenim a la biblioteca:

Aquest és un petit àlbum d'un cineasta i dissenyador francès, Stephane Levallois, per a totes les edats. La història s'explica a través de les il·lustracions. Croc Croc és un esquelet que viu amb la seva família i els seus companys esquelets. Però en Croc Croc està trist, perquè és un esquelet diferent, cap vermell, que no és acceptat pels seus companys de classe...

Aquesta novel·la és per als/les més grans. Ja veieu que l'ha escrit l'autor de Coraline, Neil Gaiman. Explica la història d'un nen que, en veure la seva vida amenaçada per un perill terrible, es refugia en un cementiri. Allí l'ajudaran i el protegiran els habitants de les tombes. Potser no aconsegueix ser inquietant com Coraline, però us agradarà.

Sabeu?

Amb aquesta, el nostre bloc ja té 100 entrades. I gairebé 250 comentaris. En un any i mig, no està gens malament!!!

Històries reals

A la biblioteca hi podeu llegir aquests dos llibres, que tenen tres coses en comú: els protagonistes són animals i es basen en fets reals. I la tercera? Que tots dos són molt bonics.

El primer, Una mare per a l'Owen, s'inspira en un fet que va passar l'any 2004 a Parc Haller, una reserva natural prop de Mombasa. Una tortuga mascle de 130 anys, Mzee, va convertir-se en mare adoptiva d'un petit hipopòtam, Owen, que havia perdut la seva família en un tsunami. Marion Dane Bauer i John Butler, l'il·lustrador, ens ho expliquen en aquest magnífic àlbum de l'editorial Serres.



El segon, Amb en Tango som tres, està basat en la història de dos pingüins mascles del zoo de New York, Roy i Silo, que es van aparellar l'any 1998 i dos anys més tard van incubar un ou d'una altra parella que n'havia post dos. Justin Richardson i Peter Parnell van recollir-ho en forma de conte i Henry Cole ho va il·lustrar. El llibre el va publicar també Serres, ja fa uns quants anys.

He pensat en recomanar aquests dos àlbums perquè m'ha cridat molt l'atenció el que explica el bloc Quatre Petites Cantonades, referent a Amb en Tango som tres: va estar tres anys prohibit als Estats Units perquè, deien, promovia l'homosexualitat! Si voleu més informació sobre la censura de llibres als E.E.U.U., cliqueu aquí

I més regals de Reis!

Els Reis no només ens han portat llibres, a la biblioteca. Els qui coneixeu el llibre o heu vist la pel·lícula Allà on viuen els monstres ja sabeu qui són en Max i tots els seus amics: la Cabé, en Carol, la Judith i l'Ayra, en Douglas, l'Àlex... Els Reis ens han portat en Max i dos dels monstres. Així, quan expliquem el conte, els seus personatges seran entre nosaltres!


I encara una altra cosa: tretze precioses il·lustracions de Wolf Erlbruch, que hem penjat a la cartellera. És l'autor de La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap, Els cinc horribles, El pato y la muerte, El taller de les papallones... Oi que els dibuixos ens els recorden una mica?
Gràcies, patge Oblit Baseiria, per demanar aquestes il·lustracions als Reis!

Els Reis han portat molts llibres a la nostra biblioteca

El primer dia d'escola, al rebedor, damunt l'estrella dels desitjos, hi havia aquest missatge:

Per si no es llegeix bé, l'escrit diu:
Si aneu a la biblioteca veureu el què ens han portat els Reis.

I un cop entràvem a la biblioteca, el què vèiem era aquesta exposició de llibres:












N'hi havia per a petits i per a grans, d'maginació i de coneixements, àlbums i novel·les, un llibre de poemes, un còmic i un llibre per les mestres.
I és que aquest any tots els nens i nenes de l'Orlandai s'havien portat molt bé, i per això els Reis han estat tan generosos!

Demanem llibres als Reis!

S'acosta la nit de Reis.

Demaneu llibres, que ells us en portaran. Segurament a hores d'ara ja ho heu fet.

A Jesús ningú li havia dit que podia escriure una carta i, és clar...

(l'acudit l'hem trobat al bloc de Librosfera)

El llibre digital

La primera entrada de l'any per donar la benvinguda als llibres digitals. Tot sembla indicar que el 2010 serà l'any de la seva normalització entre nosaltres.

Com mostra la fotografia, aposto por una coexistència tranquil·la entre els dos tipus de llibres.

Segurament l'ascenció del llibre digital afectarà a les vendes dels llibres de butxaca. O a tot tipus de llibres, no ho sé. Però us imagineu un àlbum il·lustrat de format italià (els apaisats), amb un dibuix a doble plana, en llibre digital? I els llibres amb pop-ups?Jo crec que, en alguns terrenys, no hi ha competència possible.

I, després de tot, també es va dir, quan va aparèixer el vídeo, que la gent deixaria d'anar al cine. Ara mirem DVDs però seguim anant al cine, i si n'han passat, d'anys!

Com a en J. V. Foix, tant de bo ens exalti el nou, però ens enamori el vell.

Als EEUU hi ha més biblioteques que McDonald's

Ho hem llegit a El País de dimarts passat.

Sembla que n'hi ha 16.500. Aquesta dada no ens diu gran cosa, però després afegeix que dos terços dels adults dels EEUU tenen carnet de biblioteca. I nosaltres que ens alegràvem que gairebé la meitat dels catalans en tenen!

Toca fer-se'l, qui no el tingui.

I més pel·lícules basades en llibres

Avui, l'entrada és pels adults. Un llibre per a mi excel·lent és L'elegància de l'eriçó, de Muriel Barbery. Llegir-lo va ser una delícia. És ple tendresa i de passatges d'una gran bellesa. I, a més, de sentit de l'humor. Va guanyar el premi dels llibreters francesos l'any 2007.

Aquest és el resum de la contraportada:
Madame Michèle, de nom Renée, vídua de cinquanta-quatre anys, és la portera d’un bloc de pisos al número 7 de la rue de Grenelle de París. Autodidacta, el seu jardí secret és l’art, la lectura, la música..., una àmplia cultura que oculta als seus veïns, ja que, ¿on s’és vist que de la boca d’una portera surtin frases tan erudites? Paloma, dotze anys, filla del ministre que habita al cinquè pis del mateix immoble, també dissimula a la família i als amics la seva intel•ligència brillant de nena superdotada, i ha decidit posar fi a la seva vida, ja que ¿quin sentit té dur una existència buida com la dels adults? Tant la Renée com la Paloma se’n surten prou bé amb el seu paper d’ocultadores ingènues. Fins que un bon dia, el senyor Kakuro Ozu s’instal·la a l’apartament del quart pis i, de sobte, la vida de tots els seus habitants canvia.
Bé, ara tenim la versió cinematogràfica a les nostres pantalles:


És una bona pel·lícula, de Josiane Balasko. Però crec que no es pot comparar amb la novel·la. És molt difícil adaptar un llibre fet de les reflexions i de la sensibilitat de les protagonistes.

Us la recomano però, SOBRETOT, us recomano el llibre!

Bones festes i feliç Any Nou!

I per felicitar-vos, aquest divertit conte nadalenc que he trobat al bolc de Darabuc:

Expliquem contes

Mireu què ens diu en Forges.
És una revolució que ells no poden fer sols. Ens necessiten a nosaltres.Ara, a les vacances, és un bon moment, per posar-nos-hi.
Bé, no, sempre podem trobar el moment...

Lluna nova

Si voleu anar al cine aquestes vacances i creieu que ja no teniu edat per a pel·lícules de monstres, us pot interessar aquesta:

Lluna nova (originalment en anglès: New Moon) és una novel·la romàntica i de fantasia per a joves creada per Stephenie Meyer i publicada el 2006. És la segona part de la sèrie Crepuscle, formada de quatre llibres més. Els protagonistes, vampirs i humans que s'enamoren i es desenamoren. No diria que aquestes novel·les són bones, però tenen èxit. Si una adolescent les llegeix i, fent-ho, s'adona que li agrada llegir més que no es pensava, benvingudes les novel·les de la Stephenie Meyer.

Amb les adaptacions cinematogràfiques passa el mateix, agraden, sobretot a qui ha llegit el llibre. Jo vaig veure la primera i no em va semblar bona, com a molt, entretinguda. Però entenc que agradin a qui està enganxat a la sèrie.

Com que estem de vacances i tenim temps, deixem-ho així: Luna Nueva -la fan en català?- es pot veure, sobretot si n'heu estat lectors.

Allà on viuen els monstres

Ja heu vist la pel·lícula?

En català?

                     O en castellà?

Jo encara no hi he anat, i en tinc moltes ganes. No me l'acabo d'imaginar, la història, amb persones de carn i ossos...

El que la pel·lícula no podrà aconseguir és el que va fer en Maurice Sendak: el dibuix, a mesura que avança la història, ocupa cada vegada més espai a l'àlbum. O sí? Com progressa l'emoció, en el format cinematogràfic?

Aneu-hi a les vacances, i dieu-nos si us ha agradat!

Si voleu llegir el conte, cliqueu aquí

I per mirar el tràiler, aquí:

Tu, de quina meitat ets?

Llegit a El País del dijous passat:

Gairebé la meitat dels habitants de Catalunya tenen carnet bibliotecari.

Exactament 3.667.052 persones en tenen. Ho diu l'Institut d'Estadística de Catalunya. És impressionant, no?

És indiscutible que les biblioteques públiques de Catalunya són d'una comoditat i modernitat extraordinària. I algunes de gran bellesa arquitectònica. Utilitzen les noves tecnologies -ben aviat hi trobarem llibres digitals- i organitzen activitats per a petits i grans.

Què espereu per apuntar-vos-hi aquestes vacances de Nadal???

Les fotografies són de la biblioteca Jaume Fuster, de Gràcia, de la Can Mariner, d'Horta i de la Mercè Rodoreda, del Guinardó.

Nadal... llibres!

Mireu l'arbre amb el llibres recomanats per regalar per Nadal. Tot són novetats del 2009. L'arbre l'han fet les mares de la Comissió de Biblioteca i és al rebedor de l'escola. La llista amb aquests llibres comentats l'hem lliurat a totes les famílies aquesta setmana. Si la voleu consultar cliqueu aquí

A més, com cada any, hem fet una exposició de llibres de Nadal. Aquest cop els hem exposat dins la biblioteca.


Aquests dos són les darreres adquisicions:


Un llibre de l'any 2005, de l'autor xinès Chih-Yuan Chen. És un conte comovedor, que té la gràcia dels bons àlbums: sense el dibuix no hi ha història. Perquè les il·lustracions ens dónen un seguit de pistes per entendre bé el que passa al conte. És per nens i nenes a partir dels vuit anys.







El segon és un llibre que Raymond Briggs, l'autor del preciós El ninot de neu, va escriure l'any 1973, però fins ara, que ho ha fet La Galera, ningú havia publicat a casa nostra. Fa un retrat diferent, tendre i entranyable, del personatge del Pare Noel. És una història que agrada tothom, des dels nens i nenes d'Educació Infantil fins els del Cicle Superior







I també hem comprat aquesta pel·lícula de dibuixos animats.
És una adaptació del conte del mateix títol, de Ted Sieger, que ha publicat Baula

Un poema de Federico García Lorca

Els nens i nenes de Marsupilami han treballat, a classe de castellà, aquest poema.

El niño mudo

El niño busca su voz.
(La tenía el rey de los grillos).
En una gota de agua
buscaba su voz el niño.

No la quiero para hablar;
me haré con ella un anillo
que llevará mi silencio
en su dedo pequeñito.

(La voz cautiva, a lo lejos,
se ponía un traje de grillo).

Federico García Lorca

Han parlat sobre el que els volia dir el poeta i han fet un dibuix, que es convertirà en felicitació de Nadal


Aquí teniu una petita mostra dels dibuixos: tots eren molt bonics!

Un regal per la biblioteca

Mireu quin obsequi ens ha fet l'Alba P., de la classe de Rat-penats!

L'ha fet a l'aula de plàstica. Diu que no el feia amb la intenció de donar-lo a la biblioteca, però que, quan l'ha acabat, ha pensat que seria una bona idea. A mi també m'ho ha semblat, una boníssima idea. L'hem posat dalt de tot d'una prestatgeria, perquè no es trenqui... Moltíssimes gràcies, Alba!

El dòmino d'àlbums

Avui els nois i noies de 6è, els rat-penats, han "jugat" al dòmino d'albums. Quan han entrat a la biblioteca s'han trobat amb vint-i-cinc àlbums il·lustrats sobre les taules. Són llibres preciosos, pensats i comprats per a ells/es, però sovint no els trien per llegir-los perquè els semblen propis de criatures petites.

Cadascú ha disposat de deu minuts per mirar-se'ls, fullejar-los, llegir una miqueta, i a continuació ha començat l'activitat. Ha iniciat el joc un d'ells, a l'atzar, i ha presentat el seu àlbum a la resta de companys i companyes.

A continuació, algú que hagués vist un punt de contacte entre aquest llibre i el propi, continuava la cadena, i presentava el seu. El contacte era, per exemple, que tenien en comú el tema, el protagonista, l'autor, o el que fos.

Només la meitat de la classe ha presentat el seu àlbum. Un altre dia acabarem el dòmino. Tant de bo els Rat-penats s'afeccionin a llegir aquests llibres, a més de les novel·les que els agraden tant!

El que ens dóna un "caterpillar"!

Els nens i nenes de la classe de Rat-penats han fet unes activitats relacionades amb el llibre The very hungry caterpillar pels Picots. Han inventat una segona versió del conte, un comic, han fet una cançó i també un joc de fruites.























També han preparat un calendari d’advent del caterpillar per les Panteres i pels Marsupilamis. La Nina, l’Adrià i el Joan han explicat que cada dia han d’obrir la finestreta que correspon i així veure quina fruita es menja la caterpillar aquell dia. Un cop ho expliquen a la resta de la classe la caterpillar els dóna una feina: un dibuix i unes lletres per pintar. Al final amb les feines que estem fent en sortirà una sorpresa!!! Què serà?? Quins nervis!!!

Els nens i nenes de la classe de Guineus també vam voler fer activitats per la classe de Picot. Com que ens van explicar que estaven treballant el llibre del caterpillar ens vam posar a pensar en què podiem fer. Finalment vam tenir la idea de fer per grups els dibuixos de totes les fruites i aliments que es menja la caterpillar al llarg de la setmana.

Vam fer uns dibuixos molt grans que cada dia pengem a l’entrada de la classe d’anglès. Són molt xulos. Veieu les cinc taronges del Friday?

L'Aleix, el personatge desconegut

Els nens i nenes del Cicle Mitjà han jugat, a la biblioteca, a esbrinar qui eren un munt de personatges i a saber de quin llibre s'havien escapat.
Els han identificat tots - eren vint-i-set - menys un.
I encara avui cap nen/a de Suricates ni de Pingüins no sap de quin llibre és protagonista l'Aleix.
Algú els pot ajudar?

Premi de Literatura Infantil Atrapallibres 2009

Aquest any tornem a participar en aquest premi de literatura que cada any ens proposa el ClijCAT (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil)
Els llibres editats el 2009 que opten al premi Atrapallibres enguany ens han semblat més ben triats que els de l'any passat. Sigui com sigui, als nens i nenes sempre els agrada la feina d'opinar i jutjar els llibres que llegeixen!

Els títols per a l'alumnat de quart són quatre:

El príncep dels embolics, de Roberto Aliaga

Ottolina i la Gata Groga, de Chris Ridell

El contador de contes, de Saki
El circ, de Salvador Comelles

Pels de cinquè, només tres:

L'estiu dels papafigues, d'Eglal Errera
L'enemic, de Davide Cali

Quatre gats, de Mercè Anguera

I els de sisè són:

Maneres de viure per sempre, de Sally Nicholls
Coraline, de Neil Gaiman, en la versió de còmic

Els secrets de la de Faith Green, de Jean-François Chabas

Els/les nostres alumnes ja fa dies que han començat a llegir-los i se'ls van passant de mà en mà. Els títols que els estan agradant més, ara per ara, em sembla que són Coraline i Maneres de viure per sempre, als Rats-penats, L'enemic, a les Guineus i Ottolina i la gata groga, als Pingüins.

El mes d'abril hauran d'opinar i, finalment, votar