diumenge, 21 de setembre del 2014

Primera sessió del Club de Lectura, curs 14-15



Aquest és el llibre que hem llegit a l'estiu:



Saul Bellow, Premi Nobel de Literatura el 1976, va escriure'l el 1959. Ens l'havien recomanat com a obra aguda, irònica, crítica, gairebé còmica. Hem pogut constatar que en la valoració d'una obra humorística les persones coincidim menys que en la d'una obra dramàtica o sentimental. Ens va passar el mateix quan vam llegir La tieta Mame, de Patrick Dennis. 
En realitat sí que hem coincidit, els que l'havíem llegit: no ens ha agradat prou per recomanar-vos-la, aquesta novel·la.


Com veieu per l'ambientació de la taula, l'acció es situa en terres africanes. Henderson, el rei de la pluja és alhora una reflexió sobre la recerca del sentit de la vida i una novel·la d'aventures. El protagonista és un milionari excèntric que conviu amb els pobles africans més allunyats de la civilització, en la cerca d'alguna experiència que apaivagui la seva constant insatisfacció.



Vam decidir quina seria la nostra propera lectura. Una obra que ha estat publicada aquest any per l'editorial Circe: Las siete cajas. 


Cliqueu per llegir el reportatge de La Vanguardia

L'autora és Dory Sontheimer i, donat que hi podem connectar personalment a través d'una família de l'escola, no us podem concretar el dia de la sessió perquè tenim la intenció de convidar-la. Us ho direm tan aviat com ho sapiguem.

divendres, 19 de setembre del 2014

Tornem a la biblioteca

Comença un nou curs, tornem a la biblioteca i, com cada any, els personatges dels llibres ens donen la benvinguda.


Des del blog, nosaltres, que també us hem trobat a faltar en aquest llarg estiu, us volem dir que ens alegrem que el curs hagi recomençat i que esperem que aquest curs trobeu a la biblioteca molts, molts llibres que us agradin.

dilluns, 15 de setembre del 2014

Comença un nou curs

Rebem aquest poema d'Isabel Barriel, a través de les companyes de Bibliomèdia, i el trobem ideal per rebre el curs que avui comença:

Regal de setembre

És regal, és sorpresa. 
és la capsa tancada 
d'aquest nou curs 
que al setembre s'estrena. 

Estirem la llaçada, 
esquincem el paper, 
descobrirem dies màgics 
plens de coses per fer. 

Noves són les llibretes, 
nous els llibres i els perquès, 
desconegudes les pistes 
i les cruïlles també. 

Patirem dies rúfols 
i en gaudirem molts més 
d'estones farcides d'alegria, 
sorpreses, llums i saber...

És regal, és sorpresa. 

diumenge, 14 de setembre del 2014

Llegiu almenys un llibre a l'any?


Al magnífic suplement que ahir va regalar-nos el diari Ara, "Com som", se'ns presentaven les principals característiques de la població i la realitat catalana en xifres. Entre una quarentena de temes un era, naturalment, "Llibres".

Hi vam llegir que mentre 

3.949.000
de catalans llegeixen almenys un llibre a l'any, n'hi ha
2.490.000
que no van llegir cap llibre en tot un any.
(són dades del 2012)

Dels qui llegim més d'un llibre, el 24,6 % n'hem llegit 5 o més. Sou d'aquests, vosaltres, lectors i lectores del nostre blog?

Més dades interessants:



dissabte, 13 de setembre del 2014

La Setmana del Llibre en Català, encara...

Clica damunt la foto per conèixer totes les activitats

Encara hi sou a temps, si no hi heu estat. 
Aquest cap de setmana, enlloc d'amoïnar-vos (o a més d'entusiasmar-vos) pel curs que és a punt de començar, aneu a l'avinguda de la Catedral a donar un volt i... compreu un llibre.

De Sitiosdebarcelona

La parada de Casa Anita, llibreria especialitzada en àlbum infantil

Sigueu espectadors d'actes culturals per a grans:

De Sitiosdebarcelona

I petits:


L'oferta per a nens i nenes és rica i variada. Com cada any, hi ha tallers, quiosc de revistes, contacontes i promocions diverses:

De Sitiosdebarcelona
En Gènius, promocionant la Xarxa de Biblioteques


En Supercatalà, heroi d'un còmic per a tots els públics
La llibreria La Central homenatja els Quaderns Crema de Jaume Vallcorba:


Animeu-vos a anar-hi, passareu una bona estona i trobareu alguna cosa que us interessarà. Aquesta tarda, III Trobada d'Il·lustradors. Demà, diumenge 15, al matí, celebració del centenari de la Joana Raspall. Això, i molt més, us està esperant!


divendres, 12 de setembre del 2014

L'11 de setembre, per a nois i noies

De totes les entrades que hem fet en aquest blog, en sis anys, la que ha tingut més visualitzacions es diu:


"L'11 de setembre de 1714, per a nens i nenes"


Ha rebut més de set-centes visites! Va ser feta el setembre del 2012, per tant aviat va quedar desfassada. Més endavant vam fer-ne una altra, per presentar un llibre que acabava d'editar La Galera, 1714.
Calia fer una nova entrada, que fos actual. Ho volíem fer enguany, però la celebració del tricentenari ha provocat tal esclat editorial que no ens hi veiem amb cor. Se'ns fa difícil destriar el gra de la palla.


De ReportEducació, cliqueu per llegir els comentaris

Aquest any, doncs, ens és més fàcil recomanar novel·les per al públic juvenil. No n'han aparegut tantes, i n'hi ha dues que ens agraden especialment.

La primera, 4171, la van comprar els nostres alumnes de sisè el dia de Sant Jordi. No és un llibre pensat per a ells, sinó per a lectors més grans, però alguns l'han llegit i els ha agradat molt.
L'acció de la novel·la es situa el 4171, però aviat la jove protagonista fa un viatge en el temps i, de forma accidental, on diríeu que va a parar? Al 1714! El llibre es deixa llegir molt bé, hi ha aventura, emoció i sentiments. I Francesc Miralles és una garantia de qualitat.



No podem deixar de referir-nos a aquesta altra novel·la, en la que probablement Miralles s'ha inspirat. Jaume Cabré la va publicar... el 1980! Quan encara no sabíem el que seria capaç d'arribar a escriure!















Segur que la coneixeu. Aquí és un nen, en Roc Pons, qui va a parar a la Barcelona del 1714. Experimenta patiments i aventures, potser més emocionants quan el vam conèixer fa trenta-quatre anys que no pas avui. És més senzill de lectura, apte per a Primària, aquest sí. La Galera l'ha reeditat oportunament/oportunísticament, tot canviant-li l'aspecte i donant-li més entitat.

Aquest és l'altre llibre que us volem recomanar. És el que ens ha agradat més:


Adreçat a joves estudiants de Secundària, pot agradar també als més bons lectors de Primària.
Merescudament premiat, d'un autor, Andreu Martín, que ha connectat sempre amb el públic jove amb els seus llibres d'en Flanagan,  Cicatrius de 1714 interessa i enganxa. Hi trobareu aventura, història i intriga.
Podeu anar fent boca amb el booktràiler:

dimecres, 10 de setembre del 2014

Jaume Vallcorba, en el record

De La Vanguardia
Quan, el 24 d'agost, vam conèixer la mort de Jaume Vallcorba, no vam fer cap entrada al nostre blog. No vam saber trobar el lligam entre la seva persona i la literatura infantil i juvenil. Aquesta setmana ens han fet arribar el discurs que Vallcorba va redactar per a l'acte de clausura del Master d'Edició de la Universitat Pompeu Fabra, celebrat el dia 1 de juliol del 2014.
Aquí teniu les paraules inicials d'aquest discurs. Ens parla de l'amor pels llibres, des de la infantesa:
Si he aceptado el peligroso honor de darles esta conferencia (porque, en el fondo, es esto, y no una clase), se debe a que, (además de pasar un rato agradable con Vs), después de más de treinta años de experiencia y con algún centenar de títulos en mi haber como editor, no sólo siento un intenso amor por los libros, sino que aún hoy me siguen estimulando. Este amor a los libros me ha acompañado a lo largo de toda mi vida, desde que leía en la cama, a escondidas de mi madre y en época muy temprana, La Isla del Tesoro, El Mercader de Venecia, o Cuore, de Edmundo de Amicis. Y, aunque nunca creí estrictamente en la verdad literal de las historias que allí se contaban, azucé momentos de angustia escuchando sin aliento cómo la pata de palo del Capitán John Silver golpeaba el parquet de mi casa en el silencio de la noche. Y me emocionaba con la valentía y el coraje de Marco en su viaje en solitario a Sudamérica. Y descubría que los puros de alga del Capitán Nemo tenían tanta nicotina como los de la Habana. De hecho, me acuerdo aún de ellos cuando enciendo uno de mis puros a día de hoy, preguntándome cómo serían aquéllos. He aprendido mucho de los libros, ciertamente, pero no los estimo por lo que he aprendido, que es muchísimo, sino por encima de todo por cómo me han acompañado a lo largo de los años, configurándome y, quisiera pensar, que afinándome. La biblioteca en la que ahora mismo escribo el texto que les estoy leyendo contiene algunos libros que ya estaban allí cuando tenía once años, en ediciones algo manoseadas, y otros que llenaron tardes de verano de hace treinta años. Se ven enriquecidos por algunas manchas de café, de vino, o de ceniza de tabaco. Me gustan estas manchas, como me gusta encontrar una carta de un amigo de hace tiempo o un recuerdo feliz. También contienen algunas notas a lápiz, siempre a lápiz, en las que manifiesto estupor, o entusiasmo, rechazo o aplauso o fervor por lo que acabo de leer. Me reencuentro y dialogo conmigo cuando tenía muchos menos años, con resultado irregular. A fuerza de recorrerlos, algunos de los poemas que contienen han quedado grabados en mi memoria sin haberlo pretendido, y aparecen de manera gozosa cuando menos se les espera. Se han adherido a mí como se adhiere el sol a la piel, cambiando su tonalidad. La diferencia con el tinte de la piel es que esta tonalidad no desaparece con los fríos del invierno. Al contrario: los atempera y los conjura. Como la música, son capaces de envolver un estado de confort que sería difícil conseguir sin su concurso.

dimarts, 9 de setembre del 2014

Sisè aniversari!


MOLTES GRÀCIES, LECTORS, LECTORES. 
SENSE VOSALTRES NO HI HAURÍEM ARRIBAT!!!

diumenge, 7 de setembre del 2014

"El último día del verano", de Cristina Pérez Navarro


No és cap novetat bibliogràfica. Aquest llibre el va publicar Anaya l'any 2003, en la seva col·lecció Sopa de Libros.
El presentem avui perquè s'adiu al moment, com en cursos anteriors varem fer amb aquests altres (si hi cliqueu podreu recuperar les entrades al blog):

Sobre la por de començar l'escola


Sobre la solitud a la casa d'estiueig















El último dia del verano és un llibre només d'imatges. N'hem triat quatre, entre les trenta-sis que conté, que ja ens expliquen una mica la història:





Ens agraden les il·lustracions de Cristina Pérez Navarro. Hi trobem senzillesa i línea clara. A l'escola en tenim uns altres dos, de llibres d'aquesta autora:



En el silencio del bosque és un conte pels més petits, explicat també només amb imatges, que ens parla de l'amistat entre una nena i un ós i d'amor per la natura. És de l'editorial A buen paso, del 2010.



Robinsón Cruasán és un còmic, de la col·lecció Isla Flotante, que edita Thule. Es tracta d'una versió esbojarrada, molt divertida, de la història de Robinson Crusoe i el company Divendres que, com que estan morts de gana, es disputen un "cruasan". L'autor del guió és Salva Rubio.















En la mateixa col·lecció hi podeu trobar aquest altre llibre, En el parque, un recull de cinc històries aptes només pels més grans de Primària, donat que algunes volen ser inquietants, i ho aconsegueixen:


Cristina Pérez Navarro és l'autora d'una  de les cinc narracions, Corre que te pillo, amb guió d'Olalla Ruiz.



Els dos primers els trobareu la biblioteca, a l'espai de'Educació Infantil. Els altres dos, entre els còmics dels grans.

dissabte, 6 de setembre del 2014

32na Setmana del Llibre en Català

Cliqueu la imatge per veure el programa de la Setmana

Amb aquest ja són trenta-dos anys!
Es va iniciar ahir, divendres, i no s'acaba fins el dia 14, diumenge de l'altra setmana. Són més de set dies i inclou dos caps de setmana. 
Des que es celebra a l'avinguda de la Catedral anar-hi és fàcil i còmode. 
Per tant, no deixeu  d'anar-hi! Una oferta immensa de llibres, a més de dotzenes d'activitats, per a petits i per a grans. Com diuen els promotors:


Ves-hi, passeja, mira, remena, llegeix, escolta, 
tasta, compra, subscriu-te, relaxa't, juga...

Mireu la reedició de la pel·lícula promocional, segur que hi reconeixeu algú...

divendres, 5 de setembre del 2014

Ursula Wölfel



Ho hem sabut ara, en tornar de les vacances: el juliol va morir, als 92 anys, l'escriptora alemanya Ursula Wölfel.
Segur que els qui ja teniu una edat recordeu aquesta portada:


Va guanyar el premi al millor llibre infantil alemany l'any 1962. És la historia d'en Tim, un nen de set anys, i el seu pare. Plegats emprenen un viatge que, ple d'emocions i vivències,  canviarà per sempre la personalitat d'en Tim.

Ursula Wölfel també va ser l'autora d'aquest llibre, Campos verdes, campos grises, que ella va escriure el 1970. L'editorial Lóguez ens el va donar a conèixer el 1977, en La Joven Colección, plena de llibres d'autors alemanys que parlaven per primer cop de la vida real als adolescents dels anys setanta.

La primera portada
El que tenim a l'escola

Us emocionarà, com ens ha passat a nosaltres, el que diu el web de l'editorial Lóguez sobre aquest llibre i la seva autora:

Su libro Campos verdes, campos grises supone un antes y un después en la literatura infantil alemana. Sus breves historias supusieron un impacto incluso en el panorama literario en ebullición de los años setenta y ochenta en la entonces dividida Alemania. Nadie hasta entonces se había adentrado en temas directamente vinculados al sufrimiento y marginación infantil, a la confrontación del niño lector con los problemas y situaciones del mundo adulto. Con su estilo directo, sin adornos literarios superfluos, ante la magnitud del problema que la historia abordaba, llevó a numerosos autores alemanes de LIJ a ver y tratar los relatos, las historias para niños, desde una perspectiva, desde un manejo del lenguaje que creó escuela. Nada o casi nada, después de Campos verdes, campos grises, se le ocultaba al niño lector por el hecho de ser eso: un niño. Y, con ello, la Literatura Infantil y Juvenil recibió un impulso determinante y renovador. Hoy ese impulso tiene muchos nombres, pero, para mí como editor, todo empezó con ese libro Die grauen und die grünenFelder (nosotros invertimos el título: Die grünen und die grauen Felder).

Este libro de Ursula Wölfel tuvo una influencia determinante en la creación de Lóguez Ediciones. Sin él, sin su lectura, esta editorial muy probablemente no hubiera existido. Fue su lectura lo que me llevó a pensar en la posibilidad de crear una editorial cuyo principal motivo, su impulso determinante, fuera la renovación de la entonces caduca e infantiloide literatura infantil y juvenil de nuestro país. Un impulso que intentamos mantener y que se lo debemos a esta entrañable escritora, por lo que nuestra tristeza es algo más que una socorrida palabra para expresar nuestro profundo pesar y nuestro agradecimiento. Nos unimos al dolor de su hija, Bettina Wölfel.


Els nens i nenes de tercer ja fa uns anys que tenen, com a llibre de lectura col·lectiva, aquesta altra novel·la de l'autora:


És una història molt bonica d'un nen indi que busca la solució als problemes del seu poble intentant construir ponts de diàleg amb l'home blanc...

A la biblioteca també podeu trobar aquests dos reculls de contes, un per als primers lectors, l'altre pels qui ja sou més grans. Tots dos els va editar Cruïlla, al Vaixell de Vapor:






I aquests dos són de Kalandraka. No els tenim, però ens han vingut moltes ganes de buscar-los...


diumenge, 31 d’agost del 2014

"Les noves aventures de la Caputxeta Vermella", al cinema

Divendres la varen estrenar:


...però nosaltres no ens hem atrevit a anar aveure-la. És un film de nacionalitat americana, continuació de "La increïble però certa història de la Caputxeta Vermella". El seu director és Mike Disa.
A favor: la podem veure en català, cosa no gaire freqüent als nostres cinemes.
En contra: la crítica de l'Ara no la deixa gaire bé, diu que l'animació és fluixa.

Resum de l'argument, copiat del web del cine Girona, un dels molts cinemes barcelonins on la podeu veure:

Torna la intrèpida Caputxeta coneguda com a “Vermella”, en una pel·lícula plena d’humor, aventura i acció. Vermella està entrenant en una terra molt llunyana amb un misteriós grup secret anomenat “Les germanes Hood”, quan rep la trucada del seu amic Flippers Girón, cap de l’Agència “Hem d’Estar Alegres”. Els nens Hansel i Gretel han estat segrestats per una malvada bruixa i només la Caputxeta pot enfrontar-s’hi. Acompanyada per l’Àvia, el despistadíssim Llop i la seva inseparable companya, Baleta, Vermella emprèn una fabulosa aventura per rescatar a aquests dos nens innocents i acabar d’una vegada per totes amb la malèfica bruixa. Podran sortir els nostres amics victoriosos de tots els perills que els esperen?

El tràiler:



Si l'aneu a veure, deixeu-nos un comentari dient-nos què us ha semblat, si us plau.