María, d'Eva Mejuto i Mafalda Milhöes, el 8 de març

Aquest any hem triat un conte d'Eva Mejuto, il·lustrat per Mafalda Milhöes, per celebrar el 8 de març, Dia de la Dona. El va publicar OQO el febrer del 2014.

La protagonista, la María, vol que el seu marit, en Benito, s'adoni que a casa seva les feines estan mal repartides. A base d'exigir la seva col·laboració per fer el pa que ell li demana, la María aconsegueix que en Benito s'adoni que les tasques domèstiques s'han de compartir.

El text és un poema d'estructura acumulativa, amb força sentit de l'humor. Les il·lustracions expliquen més que el text i tenen gràcia. Per exemple, el poema no ho diu, però a les estones lliures la Maria llegeix o gaudeix del seu Mac. La tècnica utilitzada també és original. 

Ens semblava que la història s'assemblava molt a la del ja clàssic Corre, Maria, afanya't, dels danesos Bodecker i Blegvad (Lumen, 2002). Hi ha moltes coincidències: un poema, el nom de la protagonista, les feines que va fent, l'actitud del marit..., però hem llegit el text de l'editorial OQO i hem hagut de reconèixer que és, realment, un fet casual. Us deixem l'enllaç  d'OQO i us recomanem la seva lectura.

 

Com cada any amb el llibre triat, hem penjar el conte sencer al rebedor de la biblioteca, perquè tothom el pugui llegir:

Hem visitat l'exposició BiblioTec

Al Palau Robert, des del 17 de febrer fins el 10 de maig, hi podeu veure Biblio Tec. Cent anys d'estudis i professió bibliotecària.















Amb motiu del centenari de la creació de l'Escola de Bibliotecàries l'any 1915, la Generalitat de Catalunya i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB presenten aquesta mostra, que dóna a conèixer l'evolució de l'Escola de Bibliotecàries al llarg d'aquests cent anys.

Les comissàries de l'exposició són, i qui si no, la Mònica Baró i la Teresa Mañà:

Sabíeu que fins el 1974 l'alumnat era exclusivament femení?

A partir de la decàda dels setanta renovació ha estat constant i imparable. Les noves tecnologies i l'era d'Internet ho han canviat absolutament tot en una professió que té com a objectiu la informació:

I d'això, que també hi és, qui se'n recorda?

No deixeu d'anar-hi, segur que us interessarà.
Mireu el vídeo, convida a fer-hi una visita.

I ara, llibres sobre GEGANTS

Després d'exposar els nostres llibres sobre els petits personatges, ara ho havíem de fer a l'inrevés: els llibres que parlen de GEGANTS:

Hem construït un Gegant del Pi, que convida els nens i nenes a  l'exposició:

Ell és el protagonista d'alguns dels contes, però no de tots:

Aquests ens agraden especialment. És una col·lecció de dotze llibres de lectura, dels anys setanta, editats per Teide. Les seves autores són Elen Blance i Ann Cook, i els va il·lustrar un Quentin Blake que devia ser molt jove. Formen part del fons històric de l'escola:

El Gegant Verlihua també és un clàssic. Il·lustrat per Carme Solé Vendrell, adaptat d'un conte rus per la M. Eulàlia Valeri i editat per La Galera, es va publicar el 1975:

Quins una, els gegants l'ha editat Tantàgora. Forma part d'una col·lecció de llibres de contes acompanyats d'àudio, molt ben explicats. Les versions són fetes per Roser Ros, i ella mateixa n'explica alguns:

Marta Balaguer torna a ser present a l'exposició, amb La geganta i el Nap-Buf (hem perdut La geganta i el corb negre!), de La Galera i amb el Llibre de vòlics, laquidambres i altres espècies, una altra vegada.

Petjades gegants, un conte del gran il·lustrador Fernando Krahn, editat per Kalandraka:

Per l'alumnat més gran de l'escola, els dos llibres de Muncle Trogg, el gegant petit. Són de Janet Foxley, en clau d'humor. Aquests són fàcils de trobar, editats per La Galera fa poc, 2011 i 2012:

De nou un Roald Dahl, El Gran Amic Gegant que, com tots els d'aquest autor, no us heu de deixar perdre. De La Magrana:

Els últims gegants, escrit i il·lustrat per Fraçois Place. La història és màgica i les il·lustracions, d'una delicadesa que enamora. Per a joves d'11 a 91 anys! El nostre és del Cercle de Lectors, publicat el 1999. Blume el va editar el 2000. Només el trobareu... amb molta sort!

Per acabar, dos clàssics: 

El Hòbbit, de Tolkien i Els viatges d'Ulisses, d'Homer. Hi ha ogres i gegants!

Escultura i llibres, a Califòrnia

Ens arriben aquestes fotografies dels EEUU.
Es tracta d'una biblioteca pública de Fresno, Califòrnia:

Comencem a pensar que potser hi ha més lectors de pedra i metall que de carn i ossos, al món...
(Gràcies, Pepa)

Club de lectura: Mi hermano el genio, de Rodrigo Muñoz Avia

Sessió del Club de Lectura dels nens i nenes del Cicle Superior:

El llibre era Mi hermano el genio, una novel·la de Rodrigo Muñoz Avia que ens agrada molt, Tant, que ja és el segon cop que triem aquest llibre. L'altre, ara fa dos anys.

L'hem llegit en català, perquè així és com el trobem a la biblioteca pública, però a nosaltres ens agrada molt més la versió original en llengua castellana.

Ens ha agradat molt. Pocs llibres parlen tant bé com aquest de les relacions familiars, d'allò que els pares esperen dels fills i, en canvi, allò que als fills el interessa de debò. De la relació entre els germans, que pot ser d'amor i ràbia a la vegada... Del que està ben fet, el que està mal fet, i el que no estem segurs si està ben o mal fet.
També ens ha fet reflexionar sobre si unes activitats són més importants que les altres: té més mèrit jugar bé a futbol o tocar bé el piano? La majoria de pares s'estimarien més que els seus fills fossin bons en una cosa o en l'altra? O voldrien només que ens esforcéssim en fer bé allò que fem?
Ja veieu que és una novel·la que dóna per parlar molt... Si no l'heu llegit, la tenim a la biblioteca.

Gripau i Gripou (o Sapo y Sepo), d'Arnold Lobel, a la biblioteca

Els havíem vist a la biblioteca de Rosa Sensat i ens agradaven molt. Però no trobàvem la manera d'aconseguir-los.

 
La solució: comprar un parell de gripaus a Ikea i transformar-los, de manera que s'assemblessin força als nostres personatges (gràcies, àvia de la Lola i d'en Joaquim)

I qui són Gripau i Gripou? Dos entranyables gripaus creats per Arnold Lobel els anys setanta . En realitat es diuen Frog and Toad, i  protagonitzaen una sèrie de quatre llibres. A cadadascun dels llibres hi trobem cinc contes, senzills i tendres, sovint humorístics. En castellà els va publicar Alfaguara:

 

 En català només sabem d'aquest, també d'Alfaguara:

La Teresa Colomé ens envia aquesta imatge, d'un altre Gripau i Gripou que també es va traduïr al català:

Arnold Lobel és un dels grans autors de la literatura infantil. Era de New York, i va viure només cinquanta-quatre anys.  Però va escriure molts contes. Kalandraka, Ekaré i Corimbo han reeditat tots aquests (però, desgraciadament, no els de Gripau i Gripou, que actualment són difícils de trobar):

Els trobareu tots a la biblioteca. Us agradaran.