La classe dels Pingüins recomana

Els/les Pingüins us recomanem "Spiderwick" i "Vaig arribar d'Etiòpia".

Spiderwick va de tres germans que se'n van a viure a una casa vella de la seva tia i llavors, jugant, descobreixen una biblioteca secreta. Hi ha un llibre de l'Artur Spiderwick i a dins hi troben una nota que diu: "en un arcón grande y profundo está mi secreto para el mundo, si lo sencillo puede ser doble, pronto verás que mi empeño es noble. Arriba, arriba, siempre arriba, que tengas suerte, amigo o amiga" i llavors descobreixen que hi ha com un ésser màgic i viuen moltes aventures.

Vaig arribar d'Etiòpia tracta sobre uns pares que volen adoptar una nena d'Etiòpia i la mare li explica a la nena tota l'adopció .


També ens han agradat molt aquests dos llibres que es diuen:"La puerta" i "El Senyor Silvestre"

La puerta ens mostra una porqueta que vol anar a dutxar-se, llavors entra la mare amb el germà petit i comencen a dutxar-se ells, després els germans entren a fer pipí i... altres coses que millor no dir. Encara entra el pare per rentar-se les dents, la nena ja n'està farta perquè ningú la deixa fer i encara, finalment, entra el gat. Per fi la deixen sola i es va pot dutxar.

El Senyor Silvestre tracta d'un nen que es diu Maurici que es muda a una ciutat nova i tot són problemes, fins que coneix el senyor Silvestre a l'escala de casa seva. És un senyor amable que sap fer les millor galetes de taronja del món, sap on fer una collita de paraigües al parc i com s'ha de parlar amb els elefants. També sap ajudar a en Maurici a desempallegar-se d'uns companys de classe molestos i fins i tot sap com convertir el cap de la mare en una persona amable i cordial.

Tintín, de nou al cinema

Aquest cop el film serà amb personatges de carn i ossos, dirigit per Steven Spielberg. D'entre tots els Tintins s'ha triat aquest, El secret de l'Unicorn, per fer-ne la versió cinematogràfica


La pel·lícula la veurem en 3D, i l'estan rodant amb la mateixa tècnica de captura del moviment que es va utilitzar a Avatar. S'estrenarà a finals del 2011.
Estic contenta que es faci aquest film i espero que tingui molt d'èxit, perquè potser servirà per recuperar la lectura de les aventures de Tintin. A la biblioteca tenim tots els llibres, però els nostres nens i nenes no els trien mai. No sé si els troben d'una estètica antiga, o bé s'han cansat de tant veure'ls. Però a la gent de la meva generació, que tant bé ho vam passar i tantes coses vam aprendre amb els personatges d'Hergé, ens sabia greu comprovar que els seus llibres no sortien de la prestatgeria. Tant de bo la pel·lícula ajudi a despertar l'interès pels Tintins!

Per què estimeu la literatura?

Avui sí que l'entrada és pels adults. Us recomano un article, llegit al Babèlia d'ahir.
Titolat Utilidad de la ficción, l'escriu Carlos García Gual. Reflexiona sobre la lectura i sobre els perills de la comercialització de la literatura. Cita tres llibres molt interessants, un dels quals, La literatura en perill, de T. Todorov, ens va ser molt recomanat a les estudiants del màster de literatura infantil i juvenil, fa un parell d'anys.
Us deixo l'enllaç i la fotografia. Animeu-vos a llegir-lo i, si voleu, a comentar-lo...

García Gual, Carlos. Utilidad de la ficción.

Més treballs bonics

Darrerament molts nenes i nenes de Cicle Mitjà i Superior, en acabar la lectura d'un llibre, en lloc de fer-ne un dibuix o un escrit, fan un treball amb volum. Utilitzen plastelina, paper maché, cartolina o roba.
Ara ja en teníem uns quants i hem fet aquesta exposició:
Els llibres triats són:
Angelman, de Didier Lévy,
La volta al món en taxi, de Salvador Comelles,
Feliç aniversari, Jamela, de Niki Daly,
En Croco se'n va a passejar, de Monika Klose
El misterioso ccaballero sin nombre, de la Cornelia Funke,
Momo, de Michael Ende,
El misteri del repartidor de pizzes, de Jürgen Banscherus
i Els ratolins de la senyora Marlowe, de Franck i Devin Asch.
La Bet, en Víctor, la Joana, en Joan, la Bruna, la Sara, la Lucía i la Paula us recomanen que els llegiu, perquè a ells els han agradat molt.
Gràcies a tots i a totes per aquests treballs tan ben fets!

Munt de mots, festival de narració oral

Estem de sort. Aquesta setmana es celebra a Barcelona el Festival Munt de mots, amb l'objectiu de promoure l’art de la narració oral.

Les activitats es duran a terme del 16 al 23 d’octubre de 2010, a diverses biblioteques de Barcelona, al Teatre Romea, Caixa Fòrum, Museu de la Música, Museu Etnològic, Museu Picasso, El Polvorí de Montjuïc, el C.C. Pati Llimona i la Xarxa de Centres Cívics de la ciutat, i compta amb la col·laboració de moltes entitats i editorials.

Hi haurà més de 60 artistes de la narració oral de diverses nacionalitats (Colòmbia, Cuba, Veneçuela, Gran Bretanya, Xile, Perú, Japó, Uruguai, Mèxic, Camerún) i d’altres comunitats d’Espanya (Galícia, País Basc, València, Madrid).

Podrem triar entre més de noranta activitats a l’entorn de la paraula dita adreçades a adults i a públic familiar i infantil: espectacles, xerrades, tallers, exposicions, projeccions, una marató de contes infantils, sessions temàtiques.

Aquest és l'enllaç del PROGRAMA

Pa negre, d'Emili Teixidor

Sabeu que l'Emili Teixidor és veí de Sarrià? Que coneix la nostra escola i ens té molta estima? De vegades me l'he trobat caminant pel barri, o fent un cafè a les Galeries Sarrià, i he conversat amb ell d'educació i de lectures infantils.
Per què parlem avui d'Emili Teixidor? Perquè ahir varen estrenar la pel·lícula Pa negre, basada en un llibre seu. És un retrat de la postguerra a la Catalunya rural, una època de repressió i d'humiliació, fet a través dels ulls d'un nen.

Cito un fragmet de la novel·la:
És que el pa negre que encara els donen de racionament no es pot menjar! Un cop va venir una pobre dona i em va portar un crostó d'aquesta mena de pa perquè em fes càrrec del que havien de menjar. Gairebé vaig plorar de pena, era com un tros de carbó o de serradures brutes. Vaig pensar que la maleïda guerra arriba fins i tot a fer malbé el pa, mata el pa i tot, perquè allò no era pa, allò era un pa mort, sense ànima i sense virtut.

L'Emili Teixidor sap molt bé de què està parlant. Ell va néixer l'any 1933, per tant, era un nen molt petit durant la guerra, però té records molt vius de la postguerra, els anys quaranta.

La pel·lícula ha tingut molt bones crítiques. El director és el mallorquí Agustí Villaronga. La protagonista, Nora Navas, ha rebut la Conxa de Plata al festival de San Sebastián. També hi podreu veure a Roger Casamajor, Laia Marull, Eduard Fernández i Sergi López. L'intèrpret del nen que condueix la història, l'Andreu, es diu Francesc Colomer i sembla que és un gran actor. La productora no és altre que l'Isona Passola, que havia estat mare de l'escola fa molt pocs anys.
Aquí teniu el tràiler del film:

Tot i que l'Emili Teixidor és l'autor dels vostres llibres de la formiga Piga i de molts altres, aquesta entrada d'avui està dirigida, sobretot, als adults. La novel·la no us agradaria, als nens i nenes, i la pel·lícula, que jo encara no he vist, em sembla que tampoc.

Festa Major a l'Orlandai

Un any més, hem celebrat la Festa Major de Sarrià. Quinze dies després de la de Barcelona, sumem experiència de festes populars. A la biblioteca, naturalment, ens afegim a la festa. Us presentem les darreres adquisicions:








Aquests dos llibres són acabats d'editar per Barcanova, i s'adrecen a nens i nenes d'Educació Infantil i Cicle Inicial de Primària. Presenten la festa i els seus personatges. Les autores de tots dos són Ester Baldó, Maria Soliva i Rosa Gil.












Aquests altres dos, de La Galera, del 2005, La colla castellera, de Trinitat Gibert i El ball de la geganta, de Joles Senell, agradaran a l'alumnat una mica més gran, de Cicle Inicial i Mitjà. Tenen fil argumental, i la història té com a protagonistes persones que participen activament a les festes. Els trobareu a la biblioteca, a la vostra disposició!

Gerónimo Stilton

Llegit al Periódico del 7 d'Octubre:
Després d'una consulta a vint-i-sis de les més prestigioses llibreries de Catalunya, s'arriba a la conclusió que el llibre infantil més venut, en llengua catalana, -no sabem en quin periode de temps- és un Gerónimo Stilton. I el segon més venut, també. I què passa en llengua castellana? El mateix. El primer i el segon són Gerónimos Stiltons.
Això ens agrada o ens desplau?
Ni una cosa ni l'altra. Ens convida a reflexionar. Què tenen aquests llibres, que agraden molt a les criatures i poc a les bibliotecàries? Són atractius, plens de dibuixos, combinen tipografies diverses. Són fàcils de llegir, el llenguatge no ofereix dificultats, la seva extensió és la justa per no cansar ningú... Qui els llegeix afirma la seva pertanyença al grup, donat que agraden a tothom.
Tot això és valuós, perquè convida els nens i nenes a llegir. Aleshores, perquè les llibreries n'estan plenes, però les biblioteques no? Perquè ens semblen massa semblants l'un a l'altre, -de la colecció primeta ja n'hi ha més de quaranta- fets en sèrie. Els trobem una mica pobres, pel que fa al llenguatge i a les mateixes històries. Els personatges, una mica estereotipats...
Però, és dolent llegir Stiltons? No, és clar que no! Mentre no ens conformem només amb la lectura de Stiltons!
Us recomano la lectura d'aquest article que vaig trobar al bloc de Paco Abril, que fa una reflexió a fons sobre aquest fenòmen, que ho és, de la lectura infantil:
Geronimo Stilton, héroe a su pesar


Això sí, ens agrada que la seva germana Tea sigui independent, intel·ligent i intrèpida!

Un altre llibre de l'Arianne Faber

L'Arianne Faber és autora de molts llibres per a nens i nenes. I com que és mare l'escola -del Quim i de la Lola- estem molt al cas dels llibres que publica. Ens regala un exemplar de cada nou llibre que fa!
Mireu, aquest setembre ha aparegut aquest al mercat:


És la història d'una nena que es troba un monstre. Li hauria de fer por, però no n'hi fa. Com és? L'haureu de llegir per saber-ho!

El curs passat ens va regalar La fàbrica de núvols i Petita parka. El primer és un cant a la imaginació, l'altre un acostament del tema de la mort als nens i nenes.





A la biblioteca també tenim aquests quatre llibres, publicats en flamenc:
























I aquests altres tres, que són una mica més antics:
l'Arianne Faber també s'ha dedicat a l'animació. Les històries de l'Àlex, que van guanyar el premi Junceda 2009, es van emetre a TV3, per als més petits. Nosaltres tenim un DVD on se'n recullen algunes
Us tornem a recomanar donar un cop d'ull al seu lloc web. És realment bonic!

Llibres de coneixements

A l'inici de cada curs fem una inversió important en llibres de coneixemants. Aquí us en mostro alguns:

N'hi ha un sobre la vida al bosc, un altre que ens parla del nostre cos, un de ciència, un parell d'història i, com és habitual, uns quants que ens expliquen la vida dels d'animals.

I mireu aquests altres:


Dibujo para artistas por descubrir i Cómo hacer un còmic són eines útils per a la mestra de plàstica i per a tots els nens i nenes. Picasso i Minou es basa en fets reals: aquest pintor va tenir un gatet que es deia així i que el va acompanyar mentre va viure a París.
Pippo el boig ens explica un episodi de la vida de Filippo Brunelleschi, l'arquitecte de la catedral de Florència i, de passada, com era la vida a la Itàlia del Renaixement.

Totes aquestes novetats són a la biblioteca, a la vostra disposició.

Una revista digital de poesia per a nens i nenes

Pissiganya ha estat una idea de la Martina Escoda, ex-alumna de l'escola, i d'Andreu Galan. És per això que hi trobareu tants poemes d'alumnes de l'Orlandai.
Però, què és Pissiganya?
Cito un text de la pròpia revista:

Pissiganya és la primera revista digital de poesia infantil escrita per xiquets i xiquetes. Els seus principals protagonistes, doncs, són els xiquets i nines, nenes i al·lots, nins i al·lotes, nens i xiquetes, alumnes de les diferents escoles de primària d’arreu del País Valencià, les Illes Balears, Catalunya i la Catalunya nord, poetes tots ells en llengua catalana.

Si hi voleu entrar per conèixer-la, pitgeu aquí:
I si hi voleu participar, només heu de seguir les instrucccions de la pròpia revista. Nosaltres, des del bloc, us volem animar a fer-ho!

Biblioburros

Recordeu les biblioteques en bicicleta?
Aquesta es trasllada dalt d'un burro, i el responsable és un mestre colombià, Luis Humberto Soriano. Dediqueu uns minuts a veure la pel·lícula i, si us agrada, busqueu al Youtube, que n'hi ha més.
A mi m'emociona cada vegada que la veig.

Llibres d'ocasió

A Barcelona anem de fira en fira!
No deixeu de passar pel Passeig de Gràcia, entre Plaça Catalunya i Diputació.
Si es busca bé sempre es troba quelcom d'interessant, i a bon preu. Sobretot els qui ja teniu una edat, com ara jo. Ahir vaig reviure moments preciosos de la meva infantesa, fullejant la Història Sagrada dels nens, de Daniel Rops, que havia publicat Aymà, en català, els anys seixanta.
I també podeu deixar-hi llibres vosaltres, si feu esporga de la vostra biblioteca...

Les Orenetes a la biblioteca

Sempre fa il·lusió, quan comença el curs, que un nou grup de nens i nenes de tres anys inicii el llarg camí com a usuari de la biblioteca de l'escola. Aquest camí durarà nou anys i -així ho voldríem- serà motiu de moltes satifaccions: estones de benestar, recerca de coneixements, i -tant de bo- l'afecció per la lectura...
Per això ens agrada mostrar-vos aquestes imatges: les Orenetes a la biblioteca.


La Nathalie els mostra tots els racons, els fa seure al seu espai, després els explica el conte Botes noves, de Guido von Genechten i, per acabar, miren els contes que els han cridat l'atenció.
Se'ls veu feliços, oi?

El congrés de l'IBBY

Avui, darrer dia del 32è congrés Internacional de l'IBBY, a Santiago de Compostela. Han estat cinc jornades intenses de conferències, comunicacions, taules rodones i tallers.Hem conegut moltes persones de tot el món que ens han explicat experiències interessants. Hem escoltat reflexions d'especialistes que fa molts anys que es dediquen a la literatura infantil i juvenil. Ens fa l'efecte que hem après molt.
Cada dos anys es celebra aquest congrés de l'IBBY -Internacional Board on Books for Young people-, a diferents ciutats de tot el món. La darrera nit, sempre, es fa el lliurament del premi Andersen d'aquell any. Nosaltres hem tingut la sort, per aquest motiu, de conèixer i escoltar Jutta Bauer i David Almond -vegeu l'entrada del 30 de Març-. Va ser, segur, el moment més emocionant del congrés. Però també ens han parlat, entre moltes altres persones, Manuel Rivas, autor gallec de La lengua de las mariposas o El lápiz del carpintero, i la Teresa Colomer, antiga mestra de l'Orlandai, i que ara és una de les persones més sàvies de l'estat espanyol en matèria de literatura infantil!Aquest any el tema del congrés era La fuerza de las minorías. Per això s'ha parlat força d'afavorir la lectura als grups de risc, als països en vies de desenvolupament, de la literatura en llengües minoritàries... i de moltes altres coses.

Segon aniversari

Avui fem dos anys!

Aquest any hem publicat 100 entrades, prop del doble de l'any passat. I s'han registrat 271 comentaris, molt més del doble que l'any anterior.

Ens n'alegrem molt i us donem les gràcies a tots els qui seguiu i participeu al bloc de la biblioteca, perquè sou la nostra raó de ser.

Intentarem que el curs que acaba de començar la biblioteca Marta Mata sigui més vivia que mai. Des d'aquí us informarem de les nostres activitats i us recomanarem molts llibres. Les novetats que vagin apareixent i els tresors que s'amaguen a la nostra biblioteca.

US NECESSITEM AL NOSTRE BLOC!!!

Agraïm la idea del pastís d’aniversari de llibres a l’Encarna, de Quatre petites cantonades.

28na Setmana del Llibre en Català

Aquest any la de Barcelona es celebra al recinte de la Ciutadella -massa lluny, però més espaiós- i hi ha un programa d'activitats molt ampli: hi ha 30.000 llibres i més de 200 actes.
Petit o grans, passeu-hi una estona, segur que us interessarà!
Tota la informació, el programa d'activitats per a les diferents edats... ho trobareu AQUÍ

El regal de l'Alba

Avui, primer dia d'escola, ens han vingut a veure una colla d'ex-alumnes de sisè. Hi havia l'Alba, i m'he recordat que fa setmanes que us volia explicar una història. Us recordeu d'aquesta preciosa figura?Ens l'havia fet l'Alba, el curs passat. Doncs, per accident, un dia es va trencar. Ella, abans de marxar de l'escola, ens en va fer una altra, que podeu veure a la mateixa prestatgeria de la biblioteca on hi havia hagut la de fang.Ens va dir que aquesta és a prova de caigudes.
Un altre cop, gràcies, Alba!