Una font a Budapest

Ens envia l'enllaç la Nathalie. Només sabem que és al carrer  Henszlmann Imre utca, a la ciutat de Budapest.
La podeu veure en moviment:

Vella escola, de Jeff Kinney

Amb aquest són deu els llibres de la sèrie Diari del Greg. Ens segueixen agradant? Doncs la veritat és que ens agraden força. 
El desè especialment: Kinney ens parla de l'impacte de les noves tecnologies, de com s'han introduït a la vida de les noves generacions i de la incomprensió que creen en les velles (la nostra, és clar!)
Fa una (discreta) reflexió dirigida a les criatures que llegiran el llibre, sense cap intenció moralitzant. Només ens vol entretenir, però ens interessa. Què més volem?

Acabem un llibre, comencem un llibre... per Liniers

Cinc tires de Liniers. No ens cansarem mai de mostrar-vos-en.
Més Liniers.

Llibres i contes de lleons

Aquesta quinzena un nou tema: els lleons

Aquests són els llibres de coneixements que hi ha a la nostra biblioteca. Cap d'ells no és gaire actual, però tots són prou útils.

El lleó de la Metro fa de reclam per a l'exposició:

Ens agrada molt el de Marianne Dubuc: El león y el pájaro (Tramuntana, 2015). És una història d'amistat i del transcurs de l'any:

També us recomanem els dos d'Helen Stephens:

Són de B de Blok, un de l'any 2014 i l'altre del 2015. Són senzills i segur que divertiran els nens i nenes.

I un que ja té molts anys (Serres, 2007) i mai ha deixat d'agradar-nos:

El va escriure Lola Cases i el va il·lustrar Gusti. Llegiu el resum de la distribuidora:

Ernest, el més terrible i feroç dels animals de la sabana,s'ha despertat amb una fam terrible. Amb la seva aguda mirada cerca una presa. Descarta caçar gaseles, antílops, girafes, estruços. Una zebra resulta ser el menjar triat. Quan és a punt d'atrapar-la, sent un crit familiar. Es tracta de Magdalena, la seva dona, que li retru haver-se oblidat de recollir els nens al col·legi.
Escrit en clau d'humor i realitzat amb una nova tècnica d'il·lustració en la qual es barreja pintura i collage, aquest llibre aborda la qüestió dels rols familiars d'una manera aguda.

I, per últim, Mi león, de Mandana Sadat, una bonica història de la incompresa amistat entre un nen i un lleó (Fondo de Cultura Económica, 2009):

No us perdeu la sonorització del conte:

Intercanvi de llibres al Punt Verd

Del blog Aula Ambiental Sagrada Família

Es poden trobar bons llibres a un Punt Verd. Ho vam llegir divendres en aquest article d'El Periódico:

El racó dels llibres sense amo, de Carles Cols. 

Cliqueu damunt la fotografia, que és del mateix diari, per accedir-hi:

La ciutat de Grenoble instal·la màquines expenedores de contes

Totes les imatges són de Short Édition

A Grenoble, allà on les persones acostumem a haver d'esperar, l'Ajuntament ha instal·lat unes màquines -Distribuidora d'històries curtes- que regalen contes impresos en una cinta de paper. La idea, del tot innovadora, és de Short Édition, editorial especialitzada en la narració breu.

Els contes estan classificat segons la seva durada: un, tres o cinc minuts. Hem de fer cua a les oficines del Districte, a la Seguretat Social o a una comisaria de policia: segons el temps d'espera, decidim quin botó hem de prémer.
Mireu el noticiari, s'entén bé encara que sigui en francès:

Gràcies, Laia, per fer-m'ho saber

La darrera sessió del Club de Lectura

El llibre que comentàvem aquesta vegada era Oso, de Marian Engel:

Va ser una de les sessions amb més concurrència:

El motiu no era només que el llibre havia agradat, sinó que tothom sabíem que gaudiríem del privilegi de comptar amb la companyia de Magdalena Palmer, la traductora d'Oso a la llengua castellana. Va ser apassionant escoltar-la a ella parlar del llibre que havíem llegit:

Oso es va publicar al Canadà l'any 1976, i va fer que Marian Engel (coetània de Margaret Atwood) es convertís una de les autores més importants de la literatura canadenca. Tot i que Oso va escandalitzar la societat puritana dels setanta, és considerada com una obra mestra. Més enllà del que té la novel·la de transgressora, Oso és la narració de l'evolució que experimenta la protagonista després que pren la decisió de viure sola, al llarg de mig any de la seva vida, a una illa del nord del Canadà, en contacte amb la natura. L'experiència la purifica: quan torna a la ciutat és una altra persona.

 

Aquest és el llibre que hem triat per a la propera sessió, que es celebrarà dijous, 14 de gener, a 2/4 de 8, a la biblioteca de l'escola:

Cliqueu damunt la imatge per llegir una molt bona crítica d'El País (11/05/15)

Ens agrada Liniers

Ricardo Liniers Siri, que signa com a Liniers, és un autor molt popular a l'Argentina, com ho són l'Enriqueta i el seu gat Fellini. Publica tires humorístiques al diari La Nación i en té moltes recollides als seus llibres Macanudo . 
El tema de la lectura és una de les seves fonts d'inspiració (l'abril passat vam publicar una altra entrada al blog):

Aquest setembre va arribar a l'escola un còmic de Liniers, editat per  Toon Books, que formava part del regal de les famílies de les Panteres:

Les protagonistes són les dues filles de Liniers, Matilda i Clementina, que li han inspirat la història. The big wet balloon va ser seleccionat per "The parents magazine" com el millor llibre infantil del 2013.

Hem trobat el còmic sencer al Youtube i us l'oferim (en anglès, naturalment):

Manga a la biblioteca de l'escola

Ha acabat el Saló del Manga a Barcelona amb un èxit absolut. Això és el que ens ha motivat a exposar el que tenim de manga, a l'escola.
Ens ha costat anys decidir-nos a comprar algun còmic japonès, a la nostra biblioteca. L'alumnat més gran el demanava i nosaltres el trobàvem una mica massa dur, excessiu, de vegades violent. 
Vam comprar fa un any el primer volum del Detectiu Conan, amb gran èxit de lectors: 

Aquest setembre vàrem presentar aquest dos volums d' El dulce hogar de Chi (no vam trobar els primers), un còmic acolorit i dolcet, que no té massa a veure amb el manga que estàvem acostumades a veure a les botigues especialitzades. És de Konami Kanata, de Glénat, però ja no l'editen. 

 


El gat  Maulet tampoc és el còmic habitual, però certament és un còmic d'autor japonès, el gran Satoshi Kitamura, de qui tenim molts més contes a la biblioteca. És de l'editorial Símbol.












La segona part de l'exposició l'hem dedicat a l'Anime, el cinema d'animació japonès. Tres films del gran Hayao Miyazaki:

  
En podeu trobar molts més al mercat, però aquestes tres pel·lícules són les que ens han agradat més. Miyazaki té, de vegades, un punt d'inquietant que el fa poc aconsellable pel públic de primària.

També de la factoria Ghilbi, però d'un altre autor, Hiromasa Yonebayashi, la història de l'Arriety i els diminuts:

I no podia faltar la història de Marco, la versió japonesa de De los Apeninos a los Andes, un dels contes del clàssic Cuore, d'Edmondo d'Amicis.

El taller de reparació dels llibres malmesos

Us heu preguntat mai qui repara els llibres de la biblioteca que es fan malbé?
Aquí teniu la resposta!!!

És el nostre taller de reparació de llibres. Dins hi viuen els follets feiners, que tenen cura dels llibres malmesos. Nosaltres els deixem a la prestatgeria, i l'endemà els trobem ben apedaçats...

 

 

























Si mireu pel forat...

 ...els veureu!

Saben cosir, tallar i enganxar. Treballen i treballen i no paren mai. Sort en tenim, d'ells!

Abecedari Gaudí, de Mar Morón i Gemma París

Fa més d'un any us vam parlar d'aquest llibre:

Cliqueu per anar a una entrada anterior del nostre blog

Les autores ens van prometre que n'hi hauria més, i aquí els teniu:

A l'escola hem comprat la versió catalana, però hem fullejat els altres tres que, necessàriament, han de ser una mica diferents, i tots ens han agradat molt:

Es tracta d'uns abecedaris que podríem penjar a les aules de parvulari, on totes les imatges mostrades són fragments d'obres de Gaudí, ja siguin escultures, trencadissos, forjats o detalls arquitectònics:

Les imatges són d'una bellesa extraordinària, i la maquetació del llibre, també. Mar Morón i Gemma París pensen que les escoles estan plenes d'imatges estereotipades i, en canvi, l'art és poc present a l'educació infantil.
Es decidiran les mestres d'infantil a utilitzar aquests llibres com a material d'aula? O bé senzillament per a ser gaudits (mai millor dit) tot passant-ne les planes?