La Pilarín Bayés celebra cinquanta anys fent d'il·lustradora.
Com a reconeixement a la seva feina, la Generalitat ha muntat una exposició al Palau Robert, on podreu veure, entre molts altres dibuixos, les portades de gairebé tots els llibres que ha realitzat, al voltant de 700.
Il·lustradora realment popular, ha estat col·laboradora de la revista Cavall Fort des dels seus inicis, i té en el seu haver les il·lustracions de llibres-icona com, per exemple, El zoo d'en Pitus.
L'exposició estarà oberta fins el dia 11 de Setembre.
7 comentaris:
Vols que et digui la veritat? els dibuixos d'aquesta senyora mai m'han agradat gaire
A mi també hi ha il·lustrador@s que m'agraden més. Però la Pilarín m'agrada com a persona i els seus "ninots" són simpàtics com ella mateixa. Felicitats!
Jo tinc un llibre de la Pilarin que els meus avis se la van trobar i li van demanar una dedicacio i la tinc a a casa amb el llibre.
Que t'els comprin son molt divertits!!!
Hem anat a veure l'exposició, i ens ha agradat molt.
Quantes entrades del blog en un parell de dies!!
Els dibuixos ... és que n'hi ha molts que tenen bastants anys. Tant la il·lustració de llibres infantils com els nostres gustos han evolucionat amb el temps. Ara ho veiem diferent.
I, a més, formen part de la nostra història personal i col·lectiva. No sé si ara em sabria imaginar el Zoo d'en Pitus amb unes altres il·lustracions ... Reina
Les il.lustracions de Pilarín son molt boniques!! En casa en tinc algun llibre !!
Doncs quina gran collita la de 1962, sembla que enguany un munt de coses boniques celebren el seu 50è aniversari!
A més de molts contes, la Pilarín també ha il·lustrat uns quants programes i cartells pel Secretariat de Corals Infantils de Catalunya.
Jo tenia aquells contes per aprendre a llegir (als 90 encara eren amb lletra lligada!) que es deien "El Pau i la Laia", és clar, a casa me'ls van comprar especialment per a mi!
Els seus dibuixos poden agradar més o menys a la gent, però ningú pot negar que són dels més representatius de la il·lustració infantil de Catalunya. Aquelles caretes mirant al cel i ensenyant el relleu del nas... sempre m'han semblat entranyables!
Publica un comentari a l'entrada