diumenge, 17 de febrer de 2013

I els pares varen perdre la feina...

Des de feia quatre o cinc anys llegíem aquest conte als nens i nenes de 4t. És una història molt emocionant, escrita en gènere epistolar, que les criatures ja no coneixen gaire, i que l'editorial Ekaré havia publicat feia temps en un format petit. El text és de Sarah Stewart i les il·lustracions de David Small.
Als nostres alumnes els agradava molt, però als adults sempre ens semblava que la situació inicial de la història -els pares de la protagonista s'han quedat sense feina, som a la Gran Depressió dels anys trenta, als Estats Units - els era una mica llunyana.
Ara aquest inici ha esdevingut d'una actualitat total. A l'entorn de tots els nostres alumnes hi ha algú que ha perdut la feina. El silenci que es crea en començar a llegir el conte és absolut.



A mesura que anem llegint la tensió va baixant. Perquè en realitat el conte és una història d'amor: a la professió i la feina ben feta, a les persones que ens envolten, a la jardineria... 



A més, hi trobem explicada, des la innocència de la nena protagonista, l'evolució personal d'un adult sorrut, l'oncle que l'ha acollit. I aquesta transformació és tant o més emocionant que el final feliç del conte.

Darrerament comptem amb una altra novetat: Ekaré l'ha editat amb tapa dura i format molt més gran. Però aquest canvi té avantatges i inconvenients. Ara és un àlbum amb més presència, però, com passa gairebé  sempre que s'engrandeixen les imatges, la qualitat de la il·lustració se n'ha ressentit una mica.


Us el recomanem molt i molt. No deixeu de tenir-lo a les vostres biblioteques, a casa vostra. Presenteu-lo o llegiu-lo als vostres nens i nenes. És una experiència impagable.




5 comentaris:

Montse ha dit...

Gràcies. No el coneixia i avui mateix l'anoto al meu bloc de la memòria per a comprar-lo lo més a viat que pugui.

Júlia Carrasco ha dit...

No sé si le llegit, però ara ja sé que le de llegir, té molt bona pinta, gràcies.
Trobo a faltar molt la biblioteca de l'escola, disfruteu-la!

Anònim ha dit...

Avui mateix l'he anat a buscar a la biblioteca, no el tenien i m'han fet un prestec interbibliotecari...que bonica la història i que delicioses les il.lustracions. Moltes gràcies , Mariona per fer-me descobrir llibres tant interessants i i tant encisadors per als nois i noies de les nostres escoles
Laia

la bibliotecària ha dit...

Montse, Laia,
De res, al contrari. Res fa més feliç una bibliotecària que explicar el que ens agrada, i que algú se'n faci ressò!
Mariona

la bibliotecària ha dit...

Júlia,
M'agrada el que ens dius. I jo trobo a faltar la gran lectora, alumna i amiga que sempre has estat!
Mariona