dilluns, 6 de març del 2017

Més llibres que parlen de refugiats

Fa una dies us mostràvem la nostra cartellera amb el tema de la quinzena: llibres que parlen de refugiats.
Hem fet noves adquisicions i hem millorat la cartellera:


Us en comentarem només dos. Un que ja té anys i un altre que s'acaba de publicar:


D'aquest us n'oferim un fragment, l'inici:

Mi casa fue construida en un campo de olivos mucho antes de mi nacimiento.Una puerta azul celeste cerraba sus blancos muros y un naranjo florecía en su patio interior. El día en que la abuela Baba franqueó el umbral, el abuelo le entregó, confiándole sus secretos, una pequeña llave.
Baba secaba hierbas en la azotea, las blancas sábanas se mecían al viento, las multicolores flores trepaban por las paredes, y los pájaros cotorreaban en el viejo naranjop
...
Yo abrí mis ojos en medio de tanta dicha

Oi que us venen ganes de seguir llegint? És un llibre d'Angéle Delaunois (text) i Christine Delezenne (il·lustració), publicat el 2010 per Lóguez.
 


Aquest altre llibre l'acaba de publicar l'editorial Bambú.L'autor és Michael Morpurgo, aquest novel·lista anglès que entusiasma els joves lectors però no hi ha manera que les editorials el tradueixin (nosaltres n'hem trobat set, només). Les il·lustracions són del gran Quentin Blake.

Es tracta d'una novel·leta molt curta, no arriba a les quaranta pàgines. La veu narrativa és la d'una mestra. És un relat molt escolar, les darreres colònies a una granja, amb el seu grup classe. Què té de particular? Que entre les criatures del grup hi ha un nen vietnamita, en Ho, orfe, que no parla. Fa tres anys que és a l'escola i no parla. Un vespre, mentre en Michael, l'amic escriptor, llegeix un conte al grup de nens, en Ho desapareix...

Tots dos llibres el podreu llegir a la biblioteca de l'escola. No us els perdeu!