Feia temps que ho esperàvem: fragments de literatura als vagons del metro. Ho hem vist a altres ciutats, i no ens explicàvem que la ciutat de Barcelona no ho reproduís.
Si no llegiu bé els textos de les imatges, us els transcrivim.
Diu Mercè Rodoreda:
El món és com una funció, però el mal és que ningú pot veure com acaba perquè tots ens mirim abans, i els que es queden van fent com si nohagués passat res.
I Joan Oliver, Pere Quart, a les Corrandes d'exili:
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res"
(Gràcies, Ester)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada