Jutta Bauer

El jurat del premi Hans Christian Andersen 2010, convocat per l'IBBY, l'Organització Internacional pel Llibre Juvenil, ha guardonat la il·lustradora alemanya Jutta Bauer. Aquest és el major guardó internacional, equivalent als premis Nobel, per als autors dedicats al món infantil i juvenil.

Aquesta autora, nascuda a Hamburg l'any 1955, fa unes il·lustracions que connecten amb els lectors menuts i també amb els grans. Tenen una enorme tendresa, humor i sensibilitat, així com una gran capacitat de sorprendre'ns, per l'originalitat de les seves idees.

Vegeu, sinó, aquestes altres portades, dels llibres que tenim a la nostra biblioteca.

Explicant contes

Els nens i nenes de la classe de Picot han triat un tema per treballar: els avis i les àvies.

La Carme, que és mare d'aquesta classe i membre de la comissió de biblioteca, els ha explicat dos contes. Un d'ells sobre una qüestió que els Picots havien après, que alguns avis pateixen una malatia que es diu Alzeimher. L'àvia protagonista del conte de la Carme té Alzeimher, i la seva néta l'ajuda tan com pot.

La classe d'Oreneta ha tingut igualment una mare convidada. L'Anna, que també és de la nostra comissió, repeteix l'experiència de l'any passat i explica De què fa gust la lluna? Ella mateixa ha creat un material que li va la mar de bé per explicar el conte. I si us hi fixeu, veureu que té una ajudant, la Lola!

Mares, pares, encara que no sigueu de la comissió de biblioteca, podeu venir i explicar contes, si us agrada fer-ho!

A la biblioteca hi ha ratolins

N'hi ha, i més d'un, i també alguna ratota...
Aquest és un obsequi de la Júlia S., de Guineus. Moltes gràcies, Júlia, ens agrada molt!

En tenim d'altres, però cal fixar-s'hi. Si sou observadors, segur que ja els coneixeu.

I aquesta rata ha donat un bon ensurt a més d'un. Sembla de debò, oi?

Miguel Delibes

Delibes no era un escriptor que es dirigís als nens i nenes. Però ens sembla que aquest bloc no pot deixar de recordar la figura de Miguel Delibes, que acaba de morir. Era un gran novelista i un defensor del medi ambient, quan ningú parlava encara del medi ambient!

A la biblioteca hi tenim un llibre seu, Tres pájaros de cuenta, que sí que el va escriure pensant en vosaltres. A la introducció us diu que no és un llibre de contes, sinó d'històries autèntiques, i que el va escriure perquè servís per fer augmentar el vostre amor i interès per la natura. Parla de tres ocells, la grajilla, el cuco i el cárabo. Que en català serien la gralla, el cucut i el gamarús. Jo crec que aquest llibre, llegit a poc a poc i sabent que parla d'aquests animals a través d'històries viscudes pel propi Delibes, us pot agradar molt.

Fa anys a l'escola hi havia nois i noies de setè i vuitè d'EGB, i els oferíem una llista d'una dotzena d'obres de literatura castellana contemporània. Ells, els de vuitè, n'havien de llegir tres, un cada trimestre. A la llista n'hi havia dos de Miguel Delibes: El príncipe destronado i El camino. Cap dels nois i noies que els van triar van patir cap decepció, al contrari.

Quan hagin passat uns quant anys, recordeu-vos d'aquest autor i de les seves novel·les. Les que ja hem dit i les altres: Las ratas, Diario de un cazador, Los santos inocentes, Cinco horas con Mario, La hoja roja... i moltes més. Llegiu-les. Recordeu-vos-en!

8 de març, dia de les dones

Aquest any, el nostre homenatge a les dones que treballen -i han treballat molt sempre- és aquest poema de la M. Mercè Marçal, materialitzat a l'espai d'entrada a la biblioteca.

El poema forma part de l'obra Cau de llunes. Llegiu-lo atentament:

Drap de la pols, escombra, espolsadors,

plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,

sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,

i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,

esponja, pala de plegar escombraries,

gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

Hem reunit tots els estris i els materials per a la neteja que ella citava, i aquí teniu la nostra dona disposada a iniciar la seva lluita, un dia més.

Si us hi fixeu, no hi ha cap objecte de plàstic. Ens han ajudat famílies i mestres, i hem aconseguit trobar-ho tot tal com era abans, com ho utilitzaven les nostres mares i les nostres àvies.

Hi ha, a més, un joc: els nostres nens i nenes hauran d'endevinar què és què, i posar els vint-i-quatre cartellets corresponents a la reproducció petita. I no és fàcil! Vosaltres sabeu que eren les capçanes? I què és una camussa? I la diferència exacta entre el cossi, la galleda, el cubell i el gibrell?

Els animals de la granja

MIREU LES ORENETES, A L'EXPOSICIÓ DELS FARM ANIMALS.

Aprofitant la visita a la granja que fan cada any Oreneta, Gira-sol i Picot, la Marta d'anglès ha decidit treballar els animals de la granja, farm animals. I com que Suricates i Pingüins també van a la granja de Les Obagues de colònies, ha pensat fer aquesta exposició de llibres, fotografies i materials, en anglès i en català, al rebedor de l'escola.

Esperem que tots aquests animals que ens envolten ens ajudin a aprendre molt i molt sobre la vida a la granja, en anglès!

Barro de Medellín

La Júlia, de Pingüins, ha llegit aquest llibre, d'Alfredo Gómez Cerdá, i li ha agradat molt. N'ha fet un treball molt bonic.

No puc deixar de recomanar-vos la seva lectura. A la contraportada hi diu això:

Para Camilo y Andrés los días transcurren vagabundeando por las calles de su barrio de Medellín, el mejor lugar del mundo, en el que el enorme edificio de la biblioteca destaca como un gigante de ladrillo. Camilo tiene claro que, cuando sean mayores, dirigirán una banda de ladrones. Pero Andrés no quiere ser ladrón, aunque tiene claro que nunca se separará de su amigo.

I ja vénen ganes de llegir-lo.

Però a més, la bibliotecària d'aquesta biblioteca té un paper molt important a la història. Es fa càrrec de com és de dura la vida d'en Camilo i l'Andrés i, sense que ells ho sàpiguen, els ajuda a sortir-se'n.

Llegiu-lo, i veureu com és d'emocionant!

Ens agradava molt Fernando Krahn

I ens ha sabut molt greu saber que va morir ahir, als setanta-cinc anys.

Era xilè, va haver de marxar del seu país el setembre del 1973, a causa del cop d'estat de Pinochet, i va venir a Catalunya. Va viure des d'aleshores a Sitges, amb M. Luz Uribe, la seva dona, autora de contes i poemes.

Era dibuixant i il·lustrador. Segur que tots i totes coneixeu les historietes del Magazin de La Vanguardia. Les dibuixava ell, cada setmana, des de l'any 1984. No eren acudits, de vegades feien somriure, però d'altres eren molt tristes: parlaven de l'ànima humana, de la soledat de les persones, de la incomunicació... eren tendres, iròniques, sovint amb un punt de surrealisme.

Us en deixo dues, que fan pensar. Sobre la necessitat de posar-nos en el lloc dels altres, sobre l'absurd de les guerres...

Va escriure molts contes per a nens i nenes. Ell sol, o il·lustrant els textos de M. Luz Uribe. A l'escola en tenim només dos, Petjades gegants, de Kalandraka, que és una història deliciosa, i El petit avet, de Cruïlla -només són d'ell les il·lustracions-. Però a una biblioteca pública podeu demanar Qui ha vist les tisores?, Hilderita i Maximilià, La família Numerozzi, El buen amigo del cielo i molts més. Segur que us agradaran.

Va il·lustrar un llibre per a adults, Firmin, de Sam Savage. En Firmin és, com podeu veure, un ratolí de biblioteca. Mireu-vos el vídeo, encara que no entengueu el text, és boníssim!

I si entreu a la web de La Vanguardia, o a la del propi Fernando Krahn, hi trobareu animacions molt interessants.

Dormint a la biblioteca?

Sí, sí, ho heu vist bé, són els nois i noies de sisè, diposats a passar una nit a la biblioteca!

Era la vigília de Carnestoltes. Ja s'havia acabat la disfressa de la façana, ja havien fet el joc de nit dins l'escola i era l'hora d'anar a dormir. Però a fora la temperatura era de zero graus, i la calefacció del gimnàs -on cada any passen la nit de Carnestoltes els i les alumnes de sisè- no funcionava prou bé.

I quin és l'espai de l'escola més gran, per una banda, i més confortable, per l'altra? La biblioteca!

En Batet va explicar el conte i després... bona nit a tothom.

Treballs de biblioteca

Sabeu que a l'escola els nens i nenes del Cicle Mitjà fan un treball de cada llibre que llegeixen? I els del Cicle Superior, si ho volen, també?

Els més bonics, o més originals, o fets amb més esforç, els pengem cada setmana a la cartellera. Dons mireu quines meravelles hi tenim, aquesta setmana! Treballs fets en 3D!

Michael Morpurgo

La primera entrada d'aquest bloc, ara fa molts mesos, va ser dedicada al llibre Gol, de Michael Morpurgo. És un llibre que no ens cansem de recomanar als nens i nenes del Cicle Superior de Primària, i que agrada molt a tothom.

Però abans se n'havien publicat uns altres dos, d'aquest autor anglès, encara més bons. Un és El regne de Kensuke, que actualment està exhaurit, però que és una joia de llibre. l'altre, L'espasa adormida, també molt bo.

Els protagonistes dels tres llibres són nens -mai nenes, ai!- que viuen alguna situació difícil, sovint una mica dramàtica. Tots tres desperten emocions en les persones que els llegeixen, però no són gens carrinclons, al contrari, són molt bonics.

Us els recomano molt i molt, els llibres de Michael Morpurgo. La majoria estan il·lustrats per Michael Foreman, un boníssim autor anglès. També ha escrit contes per nens i nens més petits, com El dofí d'en Lluís, excel·lent, i d'altres. El que sap greu és saber que al Regne Unit aquest autor ha publicat moltes novel·les infantils i juvenils, i allí és molt reconegut. Aquí, en canvi, només aquestes tres, -i una altra, molt anterior, El naufragi del Zanzíbar, que fa anys es va exhaurir- i molt difícils de trobar.

No us les deixeu perdre!

Les nostres revistes

A la biblioteca Marta Mata estem subscrits a algunes revistes. Avui us volia recomanar les dirigides a nens i nenes. Algun dia comentarem les que són per les mestres.

Sabeu que tenim la revista Cavall Fort des del seu inici? El número 1 té data de l'any 1961! Aviat farà cinquanta anys! Quan érem l'escola Talitha vam iniciar la col·lecció i avui tenim 91 volums amb els 1200 números enquadernats. La feina que ha fet el Cavall Fort en tots aquests anys per a iniciar en els nens i nenes en el gust per llegir i també per aprendre és immensa. Els últims anys, a més, ha editat una revista, El Tatano, que agrada molt als més petits de l'escola.

Unes altres revistes que podeu trobar a la biblioteca són Cucafera i Reporter DOC, editades per Bayard. La primera està dirigida als nens i nenes d'Educació Infantil i Cicle Inicial, i us hem de dir que els encanta. Reporter DOC és una revista de coneixements molt ben pensada, pels més grans de Primària, que també té històries de ficció. És molt interessant i molt útil quan fem projectes, a l'escola. I també molt amena quan simplement volem llegir per aprendre.

Aquestes dues revistes no es troben al mercat, només es poden adquirir per subscripció. El Cavall Fort i el Tatano, en canvi, els trobareu a quioscs i llibreries.

Mares, pares, ens sembla una idea molt bona, comprar revistes a les criatures. Aquestes o d'altres. També n'hi ha de "mediàtiques", com la del Club Súper 3 o la de Les Tres Bessones. El cas és que l'entrada periòdica d'una revista infantil a les nostres cases és una rutina que afavoreix, segur, l'hàbit de la lectura!

Janell Cannon: no hi ha animals dolents

Hi ha animals que ens semblen menys "simpàtics" que els altres? Que ens fan fàstic o que ens fan por?

Hi ha animals que el cinema ha presentat com a "dolents" de la pel·lícula (Penseu en El rei lleó i El llibre de la selva de Disney, o en tot el cinema de vampirs...)

Una autora americana, Janell Cannon, ja fa més de quinze anys va escriure i dibuixar aquests preciosos àlbums, protagonitzats per la Stelalluna, la Verdi i en Pindulí, on reivindicava tres animals, els rats-penats, les serps i les hienes, i ens els presentava com el que són: animals com els altres, simpàtics, tendres i que contribueixen a la conservació del seu ecosistema.


 

















En acabar cadascun dels tres contes, editats per Joventut, l'autora afegeix unes observacions o notes sobre cada espècie, molt interessants de llegir.

Esquelets i cementiris

Fins fa poc, vampirs i fantasmes.
I ara, morts i esquelets, habitants del cementiris. És innegable que són temes atractius, tant pels nens i nenes com pels joves. Només cal acostar-se a una llibreria i veure com han proliferat els títols amb aquests tipus de protagonistes.

Jo avui us en volia recomanar dos, que tenim a la biblioteca:

Aquest és un petit àlbum d'un cineasta i dissenyador francès, Stephane Levallois, per a totes les edats. La història s'explica a través de les il·lustracions. Croc Croc és un esquelet que viu amb la seva família i els seus companys esquelets. Però en Croc Croc està trist, perquè és un esquelet diferent, cap vermell, que no és acceptat pels seus companys de classe...

Aquesta novel·la és per als/les més grans. Ja veieu que l'ha escrit l'autor de Coraline, Neil Gaiman. Explica la història d'un nen que, en veure la seva vida amenaçada per un perill terrible, es refugia en un cementiri. Allí l'ajudaran i el protegiran els habitants de les tombes. Potser no aconsegueix ser inquietant com Coraline, però us agradarà.

Sabeu?

Amb aquesta, el nostre bloc ja té 100 entrades. I gairebé 250 comentaris. En un any i mig, no està gens malament!!!