Els cent anys d'en Massagran

Ahir vam inaugurar l'exposició d'en Massagran!

Mireu-lo, ens dóna la benvinguda a la porta de l'escola. I si us hi fixeu bé, veureu que li hem fet un pastís d'aniversari.

La majoria d'aquests llibres són dels anys trenta. Però n'hi ha un que té cent anys!

Vam rebre la visita d'en Ramon Folch i Camarasa, que ens va parlar de la figura del seu pare, en Josep M. Folch i Torres, de l'il·lustrador Joan Junceda, del setmanari En Patufet, de l'adaptació del Massagran a còmic que va fer ell mateix amb en Josep M. Madorell... i de moltes més coses. Als seus vuitanta-tres anys, en Ramon Folch i Camarasa és un home molt afable i ple de vitalitat

Tots els cursos de Primària van anar passant per la biblioteca i els mestres els van explicar, o llegir, un fragment del Massagran

Famílies, hi ha llibres a casa?

El diari ARA d'ahir abordava el tema de l'educació i la lectura.

Explicava que el darrer informe Pisa veu una correlació clara entre els llibres que un estudiant té a casa i els seus resultats escolars. 

Està clar que tenir llibres a casa és la conseqüència de l'interès de pares i mares per la cultura i la literatura. L'economia familiar de tots plegats no està ara per invertir molts diners en llibres... Però hem de construir una biblioteca a casa, i les criatures han d'anar fent la seva pròpia. 

Per accedir a la notícia cliqueu aquí
I per llegir-la sencera, us haureu de registrar!

Explicar Euskadi als nens i nenes

De tots els llibres que els Reis ens han portat, n'hi ha un que trobo especialment atractiu. És una novel·la per a nens i nenes a partir de deu anys, que toca un tema difícil i delicat: la fractura social a Euskadi.

El protagonista del llibre és un nen d'Extremadura, fill d'un guàrdia civil que s'ha traslladat a un poble basc. La seva nova vida no serà fàcil, se sent estrany, li costa establir relació amb els companys d'escola, hi ha qui el desprecia des del primer dia...

El llibre obre una porta a l'esperança, però presenta una realitat duríssima. I la mostra a lectors/es molt jovenets, amb una sensibilitat i encert admirables. Hi ajuden l'humor que destil·la el llibre i les divertides il·lustracions de Jokin Mitxelena.

L'ha editat Lóguez, un segell molt seriós que convenç amb tot el que fa. Els seus autors, Patxi Zubizarreta i  Jokin Mitxelena, han rebut el Premi Euskadi de Literatura Infantil del 2010.

Us deixo l'inici del llibre, que Lóguez posa a l'abast de qui el vulgui llegir:

Capítols primer i segon

I un enllaç al bloc

La biblioteca de Álex,

que en fa un comentari excel·lent

Un paradís

Siempre imaginé que el paraíso sería algun tipo de biblioteca

                                                                         Jorge Luis Borges

La cita ens la va proporcionar l'Almudena Grandes en el seu article de El País de fa dues setmanes

I nosaltres imaginàvem que la nostra biblioteca arribaria a ser una mena de paradís. Ho és una mica, oi?

Els Reis ens han portat molts llibres

Com cada any, estem d'enhorabona, perquè els Reis d'Orient s'han portat molt bé amb nosaltres.

Tenim llibres nous per a totes les edats. Com fem sempre, els hem exposat a la biblioteca. Si us interessa, a la columna de la dreta podeu consultar la fitxa d'uns quants d'aquests llibres, classificats per cicles. 

Entre les novetats,  llibres de coneixements, que semblen molt interessants.

Els nens i nenes de la classe de Pingüins escolten la presentació dels nous llibres, abans de començar a llegir

Els llibres de l'Ottolina

 
De totes les novetats que ens han portat els Reis, aquesta és una de les més celebrades pels nostres nens i nenes.

És el tercer llibre d'una colecció, escrita i il·lustrada per Chris Riddell, editada per Cruïlla. 

A l'escola ja teníem els altres dos, i us puc assegurar que, com també passa amb els llibres del Greg o els Spiderwicks, els llibres de l'Ottolina mai són a la biblioteca. Passen de mà en mà, i fins i tot hi ha cua per poder-los agafar en préstec.

El primer, Ottolina i la Gata Groga, va guanyar un dels premis Atrapallibres de fa dos anys. I el jurat d'aquest premi està format per multitud de nens i nenes, que voten el llibre que més els ha agradat.

Què tenen els llibres de l'Ottolina, que hagin aconseguit aquest èxit? Una combinació ideal de quantitat de text i dibuix, essent tots dos elements imprescindibles per seguir la narració. Unes històries originals, plenes d'humor i una mica surrealistes. 

I unes il·lustracions esplèndides -fetes només  a dues tintes- tan plenes de detalls que cada vegada que les mirem hi descobrim quelcom de nou.

No us perdeu aquests llibres, ideals per als lectors/es a partir dels set anys

I aquí teniu un vídeo sobre el primer llibre que hem trobat a la web de TV3:

El naixement d'una biblioteca

M'agrada molt llegir, cada setmana, el que l'Almudena Grandes escriu al dominical de El País. Són històries reals, sovint emocionants, explicades amb la passió que hi posa sempre l'autora.

Aquesta setmana, el seu escrit m'ha semblat excel·lent per a començar l'any. Explica un miracle, el de José Alberto Gutiérrez, un home colombià que ha creat, en quinze anys, una biblioteca, partint de no res.

José Alberto Gutiérrez a la seva biblioteca

Us deixo l'enllaç de l'article:

El milagro de La Nueva Gloria, d'Almudena Grandes

i el del lloc web de la biblioteca:

La fuerza de las palabras 

Bons propòsits pel 2010

 

Llegit a la revista Informació Barcelona, que l'Ajuntament ens deixa a les bústies de casa: gairebé la meitat dels barcelonins tenen el carnet de biblioteca pública.

Els nens i nenes de la Primària de l'Orlandai -recordem els resultats de l'enquesta publicats el 25 de novembre en aquest bloc- ens movem al voltant del 41% !!!

           ENS PROPOSEM SUPERAR EL 50%,
                            L'ANY 2011?

Aprofiteu les vacances per fer-vos socis/es!
Per saber com sol·licitar el carnet, cliqueu  aquí 

Biblioteca Clarà, la de Tres Torres

Contra l'avorriment

Heu entrat a Chilias, aquestes vacances?

Si un dia d'aquests us ve de gust quedar-vos a casa, mireu quines propostes us fan per Nadal!

Entreu aquí:

i cerqueu "especial de Nadal"

L'any Massagran

L'any Massagran és a punt d'acabar. Al llarg del 2010 s'han fet celebracions arrreu de Catalunya per celebrar l'aniversari de les aventures d'en Massagran, que van ser escrites per en Josep Maria Folch i Torres ara fa cent anys.

A l'escola volíem fer una celebració especial perquè, com segurament sabeu, fa més de trenta-cinc anys que als nens i nenes de primer la seva mestra els explica la història d'en Massagran, setmana rera setmana, al llarg de tot el curs. Vam demanar a la Fundació Folch i Torres l'exposició que, amb motiu del centenari, havien dissenyat per a mostrar-la per tot el país. No ens la podíen cedir fins el gener del 2011, però ens hi vam avenir.

És per això que el dia 17 de gener celebrem l'any Massagran a l'Orlandai. Tindrem l'exposició dues setmanes al rebedor de l'escola, però el 17 és la festa grossa.Us seguirem informant...

La ploma de l'Orlandai

Us presentem la revista de l'escola.

L'equip de redactors són els nens i nenes de cinquè, i cada any se'n publiquen tres números, coincidint amb el final de trimestre. Hi ha un espai on cada classe explica allò que més li agrada i ens vol ecomunicar a la resta de l'escola. També hi ha algunes seccions fixes, com l'entrevista, l'anàlisi meteorològica del trimestre, els llibres recomanats, els entreteniments, i altres seccions que van variant d'un número a l'altre.

Ara acaba de sortir la darrera. Totes les famílies de l'escola ja la tenen a casa seva. Esperem que us hagi agradat!

Llibres per passar molt bones estones

Aquesta col·lecció, de Cruïlla en català i de SM en castellà, agrada a nens i nenes de totes les edats. Són de la Stéphane Frattini, i n'han sortit sis volums.
Sempre plantegen el mateix joc: a partir d'una part hem d'endevinar el tot. La part són els ulls, les potes, la pell... o el cul! 

N'hi ha un altre on, a partir de l'habitacle, endevinem l'animal que hi viu. A l'altre hem de trobar un ésser viu camuflat en el seu medi.
Tots sis són un excel·lent regal per aquestes festes!

La casa del misteri

Hola, sóc la Maria de la classes de Suricates. M'ha agradat molt el llibre que es diu La casa del misteri, de Carmen Gil, amb il·lustracions de Riki Blanco. És un conte i també un llibre de poemes.

M'han encantat les il.lustracions, perquè hi ha dibuixos, però també són fetes amb materials. Mireu:

Aquest és el treball que he fet a partir del llibre. Jo també he utilitzat un material diferent, una esponja:

Molt bones festes i molt bons llibres!

Aquest any us felicitem les festes de Nadal amb la cançó dels Manel  
Un camell d'Orient. 
Si voleu veure la llista de llibres recomanats per regalar aquestes festes cliqueu on diu:
 SELECCIÓ de LLIBRES

Aquí teniu la portada del conte que acaba d'aparèixer i la lletra sencera de la cançó:

Un camell d’Orient
Manel 



Un camell d’Orient entra a la ciutat,
carrega a la gepa un sac ple de regals.
Pregunta al seu rei quin camí han de seguir,
però l’home està ben adormit.
El camell vol despertar-lo amb un crit,
que es perd en la nit.



“Disculpi, taxista, em podria orientar?
Som a la nit de Reis, com vostè ja sabrà,
un nen i una nena ens estan esperant,
portem uns paquets de molt lluny,
però el rei ha caigut en un somni profund
i estic tan perdut!”

Grimpa el camell, grimpa, grimpa pel fanal!
Descansa al balcó del pis principal
i es topa amb pa i aigua que li han preparat,
però el rei dorm en el carreró
i el camell no vol malgastar l’ocasió
de tastar unes neules i un torró.

I es mira el pessebre i es troba atractiu,
allà entre la molsa travessant un riu,
però no queda temps i s’apropa al sofà,
amb les dents treu, amb cura, del sac,
una bicicleta de colors llampants,
unes nines russes i un soldat.

El camell d’Orient surt de la ciutat!
La gepa lleugera, buida de regals!
El rei es desperta, pregunta on estan.
“Pot estar tranquil, Majestat”,
contesta la bèstia avançant per l’asfalt,
“ja l’avisaré en arribar”.

I el sol va sortint i el rei segueix roncant!
I el sol va sortint i el rei segueix roncant!

La cartellera de Nadal

La cartellera de Nadal que la comissió de biblioteca ens proposa de construir entre totes les famílies ja va creixent.

Encara ens queda una mica més d'una setmana per anar-la omplint. Animeu-vos i porteu fotografies dels vostres Nadals passats!

Sabeu quantes lletres decorades hem recollit, per fer les garlandes? Dues-centes dues!

Mario Vargas Llosa

Com sabeu, aquest autor peruà acaba de rebre el Premi Nobel de literatura. 

Al bloc de la biblioteca de l'escola Sant Jordi de Lleida, del qual sóc admiradora i seguidora, hi he trobat el discurs sencer que va fer quan el va rebre.

El seu inici m'ha agradat tant que -copiant la idea d'aquest bloc- no me'n puc estar de transcriure'l:

Aprendí a leer a los cinco años, en la clase del hermano Justiniano, en el Colegio de la Salle, en Cochabamba (Bolivia). Es la cosa más importante que me ha pasado en la vida. Casi setenta años después recuerdo con nitidez cómo esa magia, traducir las palabras de los libros en imágenes, enriqueció mi vida, rompiendo las barreras del tiempo y del espacio y permitiéndome viajar con el capitán Nemo veinte mil leguas de viaje submarino, luchar junto a d’Artagnan, Athos, Portos y Aramís contra las intrigas que amenazan a la Reina en los tiempos del sinuoso Richelieu, o arrastrarme por las entrañas de París, convertido en Jean Valjean, con el cuerpo inerte de Marius a cuestas.

Us recomano que el llegiu sencer a

http://www.rtve.es/contenidos/documentos/vargas_llosa-lecture_sp.pdf

Rol femení, rol masculí

Aquesta fotografia l'hem extret d'un catàleg de joguines de Nadal. A això ja hi estàvem acostumades. Per a les nenes, nines i bellesa, tot emmarcat en color rosa.

Aquesta altra ja ens preocupa una mica, perquè no era, fins ara, habitual. És la zona de contes per a nenes -encara que no ho digui enlloc- del FNAC de la plaça Catalunya. Hi abunden les princeses i les fades, i hi domina, també, el color rosa, que identifica la categoria "nenes".

A continuació us mostrem el que ens ha fet saltar les alarmes: llibres editats per La Galera, una editorial que, fins fa poc, consideràvem seriosa i de qualitat, que podeu trobar al FNAC, i també a Abacus, establiment que, fins fa poc, consideràvem seriós i de qualitat. Només us puc mostrar la portada, però ja ajuda a endevinar el contingut. 

 









A cada doble plana, nous tresors. Els dos llibres tenen algunes planes comunes, afortunadament. Sembla que l'interès per la màgia o per la selva és tan propi de nenes com de nens. Però tot el que ateny a la vida domèstica o a la cura de les persones, és femení. I el referent a la tecnologia  o l'aventura, masculí.

En el tema de la igualtat de sexes en la literatura infantil no avancem. Fins i tot hi ha qui diu que retrocedim.  Als editors els interessa vendre. A les botigues també. Si els llibres infantils perpetuen les diferències i els estereotips socials, tant és. L'important és vendre.  

Nosaltres vam demanar un full de reclamacions a Abacus, i vam sol·licitar que retiressin aquests dos llibres, apel·lant al seu compromís amb l'educació. Ara ja no són al mostrador de novetats, però segueixen en una prestatgeria. 

Escriurem a en Carles Capdevila, proposant-li que parli del tema a l'AraCriatures.

Potser si fóssim moltes persones a boicotejar, a rondinar, a reclamar, a escriure a la premsa...

Si us interesa el tema, us recomano la lectura d'aquesta entrada del bloc de l'Anatarambana.

Més i més lletres

Gràcies a la col·laboració de les famílies i a la feina de les incansables mares de la comissió, la biblioteca ja s'engalana per Nadal