El Parc Gulliver, a València

Cercant imatges de personatges petits i grans, hem trobat això, que desconeixíem:





És a València, al Jardí del Turia. 
El personatge de Jonathan Swift entre nosaltres, i els nens i nenes convertits en lil·liputienses. L'escultura fa setanta metres de llargada i s'hi pot accedir a través de cordes, escales, rampes i tobogans.
Sembla divertit...



La Sira, de Sargantanes, m'assegura que és molt divertit, i em cedeix aquestes fotografies. La reconeixeu? I a la Clara?

Això és el barret d'en Gulliver, i a dins hi ha la maqueta de l'escultura!

Quan els protagonistes dels contes són molt menuts

Aquesta és la nostra darrera exposició: "La màgia dels móns petits"

Heu pensat mai en la quantitat d'històries que coneixeu, protagonitzades per petits personatges, fruit de la imaginació dels seus autors? Lil·liputienses, minairons, mimpins... i molts més 

Mentre la muntàvem l'anàvem almpliant: i els llibres on apareixen nans? I follets de boscos diversos? Sense oblidar-nos dels estimats personatges dels còmics de Peyo!

I els contes clàssics, protagonitzats per nens i nenes menuts i espavilats?

Doncs tot això és el que aquest cop hem tret de la biblioteca, per oferir-ho als nostres usuaris:

Voldríem destacar-ne alguns:

De Cruïlla

De Destino

Marta Balaguer va donar vida als vòlics, laquidambres i altres espècies. En col·laboració amb David Cirici va guanyar el premi Apel·les Mestres l'any 1985 amb aquest llibre, que és un compendi de personatges petits, grans i mitjans. I també és l'autora de Jana, la caçadora de sons, on la maldat ha pres la forma d'uns petits personatges de bosc, els teranyinosos.


Una novel·la per a molt bons lectors de sisè de Primària o d'ESO: Tobi Lolness, de Timothée de Fombelle. Un món sencer reduït a la capçada d'un arbre, amb uns protagonistes que necessiten mesos per a recórrer-lo de dalt a baix...

D'Empúries

Un llibre petit d'un gran mestre. Els mimpins, de Roald Dahl. No us el perdeu!

D'Alfaguara

Fixeu-vos, hi tenim joies antigues, també:
Les aventures d'en Perot Marrasquí, de Carles Riba, il·lustrat per Joan Junceda. Editorial Selecta, 1950
El trobador Llessamí, de Joan Laguia Lliteras. Il·lustrat per Joan Vila, d'Ivori, (el pare d'en Francesc Vila, Cesc). Editorial Muntanyola, 1929!!!





















Per acabar, tres pel·lícules: dues de diminuts i una de nans.
La primera, japonesa, de la factoria Ghibli (però no de Miyazaki, sinó de Yonebayashi). La segona, que va inspirar la primera i té un argument molt semblant, la famosa Els Borrowers, dels anys noranta. I la tercera, Willow, emocionants aventures protagonitzades per nans autèntics:

Carnestoltes: dormint a la biblioteca

A la biblioteca s'hi llegeix. I s'hi fan deures i reunions, conferències i xerrades. Sessions de club de lectura amb soparet posterior. També un sopar de Nadal.
I s'hi dorm, un cop l'any!!!

La vigília de Carnestoltes, els nois i noies de sisè, un cop han acabat la disfressa de l'edifici i han jugat unes quantes vegades a la sardina per tota l'escola, es dirigeixen a la biblioteca amb motxilles i sacs. 

Però abans d'adormir-se, naturalment, hi ha un conte. En Batet explica el més avorrit del seu repertori perquè, no ens enganyem, aquesta nit l'objectiu no és gaudir amb el conte, no. L'objectiu és que s'adormin!
































L'endemà tota l'escola trobarà la sorpresa que l'alumnat de sisè ha construït. I els nens i nenes es merevellaran en veure els que els grans han estat capaços de fer. Desitjaran fer-se grans per dur a terme una empresa semblant i també... per quedar-se a dormir a l'escola! 

Escultura i llibres: darreres troballes

Del web de l'Ajuntament de Castelló

La trobareu a Castelló, a l'avinguda del Rei en Jaume. El seu títol és Señor leyendo a una nena. L'autor, Carlos Vento.
Diu el text del web municipal:
Abstrets en els versos del poeta Neruda, dos generacions compartixen un temps de pausa i lectura. La tendresa entre ambdues figures és latent. El personatge de major edat sosté en les seues mans el llibre mentre juga amb els dits de la xicoteta que s’arrupix al costat del iaio. La col·locació d’aquesta escultura en un banc d’una de les artèries principals de la ciutat permet a l’espectador interactuar amb la peça.

De blog Baúl del Castillo

És a Granada. Forma part d'un conjunt de quinze escultures urbanes situades a una avinguda que rep el nom de Bulevar de los granadinos ilustres. Representa a Elena Martin Vivaldi, poeta de Granada. El seu autor,  J.A. Castro Moreno.

Jesús Costa, que ven llibres al carrer

Del Diari Ara

El text de l'Ara Diumenge és de pagament, per tant, no us el podem oferir.

El reportatge explica que Jesús Costa, que viu de dia i de nit a una sucursal de La Caixa (Consell de Cent-Villarroel) ven llibres de segona mà a la vorera del davant del banc. Són donacions de veïns solidaris, i ell en demana la voluntat a qui li vulgui comprar.
El que ens ha impressionat han estat les seves paraules:

"No tenia ni coneixement ni cultura. No he llegit mai,tot just sabia llegir. Però, de sobte, vaig començar a passar les pàgines d'Els pilars de la Terra -que una veïna li havia deixat- i no vaig poder parar. Abans, parlava per parlar. Ara parlo i sé el que dic, i això em dóna forces... Ara no puc parar de llegir. Vaig a més d'un llibre per setmana. Nou hores llegint, seguides, donen per molt"

A continuació explica que actualment llegeix Sinuhé l'egipci. Hi troba paral·lelismes amb la seva vida, i això l'ajuda.

Benaurada la lectura que, a més de tantes altres coses, pot ajudar a fer suportable la vida a una persona que ho ha perdut tot.

Estimem Henning Mankell

 




















Aquesta és una entrada per als nostres lectors i lectores grans.

Ahir vam tenir la sort d'assistir a una conversa entre Paco Camarasa i Beatriz de Moura, en el marc de la BCNegra, que es convocava amb el títol de  "Ens estimem tant Mankell!"

Beatriz de Moura, la seva editora a Tusquets, va explicar-nos com va conèixer aquest autor suec de novel·la negra, i ens va parlar de la seva persona i les seves novel·les.
Coneixedors de la greu malatia que l'amenaça, molts dels assistents a l'acte vam secundar la proposta que ens feia Camarasa: escriure una postal personal a Mankell desitjant la seva recuperació i i fent-li saber la nostra estima per la seva obra.

De El Periódico

Històries explicades amb imatges

A la biblioteca tenim un bon nombre de llibres sense text.
De vegades hi ha nens i nenes que no gosen endur-se'ls a casa en préstec. Ens diuen: "Els pares em diran que si no té lletres, no em fa servei". Nosaltres els responem que hauran d'explicar als pares que, per bé que no hi hagi text, aquell llibre explica una història.
Llegir les imatges és una tasca molt plaent, però que també cal aprendre. Hi ha llibres sense text molt senzills, i n'hi ha de complexes. Només qui n'hagi fet l'aprenentatge des de petit sabrà llegir aquests llibres, que de cap manera no hem de subvalorar.

El viatge d'Anno, i els que el van seguir, són potser els primers llibres d'imatges que vam tenir a l'escola.
De l'autor japonès Mitsumasa Anno, són uns llibres excepcionals. Presenten panorames il·lustrats de l'Europa contemporània, dels seus paisatges, el seu art i la seva arquitectura. Els va editar  Joventut entre els anys setanta i vuitanta i no s'han tornat a editar, de manera que, si els teniu, conserveu-los amb molt d'amor.

Zoom i Re-Zoom són unes altres dues joies, dels anys noranta. D'Istvan Banyai, autor hongarès, són llibres amb il·lustracions encadenades. Cada dibuix és una sorpresa, una finestra oberta a un nou món. 
Mai s'han deixat de reeditar, són del Fondo de Cultura Económica, i us els recomanem moltíssim.


Contempleu les imatges de Zoom:

  

Tenim uns quants còmics sense mots, la majoria molt més fàcils de trobar:

Els llibres-joc, on cal cercar el que fan els seus personatges, i anar seguint fils diversos:

Els llibres d'autor d'anomenada (de Iela Mari, de Suzy Lee, de Rotraut Susanne Berner...):

I molts més:

Rodrigo Muñoz Avia torna a guanyar el premi Edebé de literatura infantil

La editorial Edebé acaba de fallar el seu 23è premi de literatura infantil i, per tercera vegada, l'ha guanyat Rodigo Muñoz Avia.
La novel·la es diu El signo prohibido, i explica la història d'un nen que deixa de pronunciar la lletra "a" com a rebel·lia per la desaparició de la seva amiga Aleksandra. És un llibre sobre l'amistat i la gestió de les absències de les persones estimades. Muños Avia explica que el llibre és també un homenatge a Georges Perec, autor francès que va escriure una novel·la sencera sense utilitzar la lletra "e".
Estarem atents la seva publicació, el mes de març, perquè les anteriors obres de Muñoz Avia ens semblen molt bones:

Los perfectos va guanyar el premi Edebé l'any 2007, i el trobareu a la nostra biblioteca entre els llibres dirigits als nens i nenes del cicle superior.

Mi hermano, el genio, el va guanyar l'any 2010. Ens agrada tant que el llegim cada dos anys al nostre Club de Lectura. Precisament aquesta setmana tenim els setze exemplars d'aquest llibre que ens aconsegueix la biblioteca Clarà preparats per repartir entre l'alumnat que l'ha sol·licitat. 

El premi Edebé de novel·la juvenil, que es concedeix conjuntament amb el de novel·la infantil, se l'ha emportat la també admirada Care Santos. L'obra guardonada es diu Mentida. Sembla que és una novel·la que impacta i intriga, sobre una noia que cerca un noi que ha conegut a la xarxa.

De btv.cat