Kitty Crowther a Casa Anita

Ahir vam tenir el gust de conèixer i escoltar la il·lustradora Kitty Crowther a Casa Anita. Desafiant la pluja, ens hi vam congregar tanta gent que no hi cabíem, a la llibreria. Afortunadament, va deixar de ploure i vam poder sortir a aquest meravellós pati que té l'Oblit Baseiria al fons de la botiga

L'acte el presentava l'Ignasi Blanch, il·lustrador i professor d'il·lustració a l'Escola de la Dona-Francesca Bonnemaison. A través de les seves preguntes vam anar sabent de la vida i les motivacions de Kitty Crowther, a l'hora de dibuixar. 

Kitty Crowther va merèixer el premi Baobab d'àlbum il·lustrat, el de més prestigi en LIJ a França, l'any 1009, pel seu àlbum Annie du lac, que encara no hem pogut llegir traduït a casa nostra. També ha rebut l'Astrid Lindgren Memorial Award, premi de literatura infantil del govern suec, el 2010.

Només cal fullejar un conte seu per comprovar que el to empàtic, amable i humà de les seves creacions arribarà, segur, als petits lectors.

Corimbo i Cuatro Azules han editat alguns dels seus àlbums:

A la biblioteca tenim aquests dos, que us recomanem moltíssim:


El primer pensat, com ens va explicar ahir l'autora, pels més petits de casa i de l'escola. El segon forma part d'una col·lecció que Cuatro Azules ha començat a traduir, i tant de bo vagi continuant

Aquest, de Corimbo, el trobareu a la biblioteca com a novetat de setembre:


És una nova mirada damunt les pors nocturnes dels infants i l'acompanyament dels pares, un tema que a l'autora li agrada molt.






Mireu una il·lustració del seu interior:

Josep Vallverdú avui fa noranta anys

La literatura infantil i juvenil en llengua catalana que va resorgir en ple franquisme, té quatre pares: Sorribes, Teixidor, Carbó i Vallverdú. Els dos primers han mort, però Vallverdú i Carbó són entre nosaltres, i això cal celebrar-ho.

 L'estiu passat vam fer una entrada parlant de Carbó, amb motiu de l'adaptació de "La casa sota la sorra" al gènere musical. Avui la dediquem a Josep Vallverdú, per felicitar els seus noranta anys. 
Va guanyar el primer premi Joaquim Ruyra, l'any 1965, amb Trampa sota les aigues, que va editar Estela. De la mà de La Galera, els anys seixanta i setanta, va publicar alguns dels títols més llegits: Rovelló, -guanyador del premi Folch i Torres-, En Roc drapaire -també guardonat-, L'home dels gats, Bernat i els bandolers, Un cavall contra Roma, Tres xacals a la ciutat, En Mir, l'esquirol... aquests primers anys va col·laborar intensament amb la revista Cavall Fort, on va arribar a publicar una cinquantena de contes breus. 

Sens dubte en Rovelló és un dels personatges més populars de la nostra literatura infantil, probablement per la seva conversió al dibuix animat, emès per TV3.

Vallverdú va anar escrivint literatura infantil i  juvenil per a nois i noies més grans, com El testament de John Silver, una continuació personal de L'illa del tresor de Stevenson, o Terra de llops, ja del 2012. 
L'autor no vol ser encasellat com a escriptor per a nens i joves. Té una vasta obra com a traductor, i també com autor de literatura per a persones adultes. Contista, assagista, cronista de viatges... la seva obra és diversa i variada.

A la biblioteca en tenim set, d'obres de Josep Vallverdú. La més recent, precisament, no és una novel·la, sinó un llibre de poemes, un bestiari molt recomanable:

El més antic, En Roc drapaire, una primera edició del 1970:

I, entremig, el Rovelló i tots aquests, que us agradaran molt:

Autors que ens agraden: Pau Estrada

Ens adonem que en aquest bloc parlem molt més d'autors/es de llibres de ficció que de coneixements.
Avui volem recomenar un il·lustrador que s'ha especialitzat en llibres de coneixements, concretament sobre artistes plàstics.
Us animem a llegir aquestes tres obres, les tres publicades per Editorial Joventut:

El trobareu en català, a les llibreries

Els dos primers només els ha il·lustrat, al tercer també ha escrit el text.

Pippo el boig ens sitúa al Renaixement italià i ens parla de l'arquitecte Filippo Brunelleschi:














A Picasso i Minou ens presenta una època de la vida de Picasso, quan aquest intentava buscar-se la vida a París:

I el tercer ens acosta a la persona i l'obra d'Antoni Gaudí, a través de l'explicació d'un dia qualsevol de la seva vida:

Tots tres tenen un denominador comú: ens fan sentir molt aprop del personatge que descriuen, ens el fan estimar. I, a través dels esplèndids dibuixos de Pau Estrada, ens sitúen molt bé en l'ambient de l'època.

Cercant imatges a la xarxa, ens hem adonat que Estrada és autor de molts contes que havíem adquirit anteriorment. El cert és que tots ens agradaven, però no ens havíem adonat que eren del mateix il·lustrador:

Llibres digitals a les biblioteques públiques

La fotografia és de El País

Llegit a El País del 3 de juliol: 
A partir del 2014 les biblioteques públiques deixaran en préstec llibres digitals. Hauran comprat 200.000 llicències de títols en llengua castellana, originals o traduïts  Es vol combatre, d'aquesta manera, que en aquest moment gairebé el 70% de lectors de llibres digitals es descarregui els títols de forma il·legal.
Llegiu la notícia sencera pitjant aquí

La "Semana Negra" de Gijón

Del 5 al 14 de juliol es celebra a Gijón la vint-i-sisena setmana de la novel·la negra. En Paco Camarasa ens en va parlar, a la llibreria Negra y Criminal. Ell hi és, i dijous presenta Petros Markaris, l'autor de les novel·les protagonitzades pel comisari grec Kostas Jaritos.
Amb un programa ple d'exposicions i trobades, i amb la presència de més de cent escriptors -entre ells, enguany, la de Dolores Redondo- la setmana es converteix en una cita obligada pels amants de la novel·la negra.
Aquest any, la "Semana Negra"  tocarà els temes de la crisi econòmica, la corrupció i els crims de coll blanc, el moviment obrer i l'aniversari del cop d'estat que va tombar Salvador Allende a Xile.
Si us interessa el tema, però no us podeu acostar a Gijón, llegiu l'article que va publicar El País de dijous, de Juan Carlos Galindo

En els quinze anys de la mort de la Maria Mercè Marçal

Ahir era cinc de juliol, i no hi ha hagut cap cinc de juliol que no hi haguem pensat, en la Maria Mercè Marçal, en aquests quinze anys.
Perquè la Maria Mercè Marçal era la mare de l'Heura, alumna d'Orlandai des dels tres anys fins als tretze (quan l'alumnat acabava l'escolaritat a 8è d'EGB). I perquè és, ben segur, la poeta en llengua catalana que més estimem, a la nostra escola.
Us recomanem la selecció de poemes per a nens i nenes que ja fa alguna anys va publicar Baula, a la seva col·lecció Ala Delta

I aquest altre llibre, d'un sol poema:

A la biblioteca encara no tenim el conte de la rateta Arbequina. Està il·lustrat per la pròpia germana de la Maria Mercè, i és una bona lectura per aquest estiu. És d'Estrella Polar

Enhorabona, Joana Raspall!

Els nens i nenes de l'escola són de vacances i no poden felicitar-la directament. Ho fem des de la biblioteca, en nom de tota la comunitat educativa d'Orlandai.

Felicitem la Joana Raspall perquè la dècada del 30 del segle passat ja reclamava una biblioteca infantil com a servei indispensable, perquè durant la Guerra Civil va contribuir a salvar els llibres de la biblioteca de Vilafranca del Penedès de la destrucció, perquè els anys del franquisme va defensar sempre la llengua catalana, perquè ha estat una persona compromesa amb la cultura... i perquè els nens i nenes han viscut la poesia com aquelcom proper i significatiu gràcies a la seva obra com a poeta. 
I PERQUÈ AVUI FA 100 ANYS!!!

A la biblioteca de l'escola hi tenim, entre molts d'altres seus, el llibre "Petits poemes per a nois i noies". És el seu primer llibre de poemes per a infants, i també un dels més antics a la nostra prestatgeria de poesia. Té més de trenta anys! Hem escanejat la portada i alguns poemes -adients a l'època- que ens han agradat: