dimarts, 17 d’abril del 2012

Purga, de Sofi Oksanen


Ahir vàrem celebrar la tercera sessió del nostre club de lectura. Havíem llegit Purga, de l'autora finesa Sofi Oksanen.
Ens va semblar un llibre molt recomanable. 
Explica la història, extremadament dura, d'una Estònia que resisteix l'ocupació soviètica, a través de dues dones. Una, jove, fuig d'una xarxa de prostitució. L'altra, gran, està marcada per un passat terrible del qual no pot escapar. Les dues han patit situacions traumàtiques, i de la seva trobada neix un vincle molt especial.
La novel·la no és lineal, fa salts endavant i endarrere en el temps, ni hi ha una sola veu narrativa. La seva lectura, però, no és difícil, i ens manté enganxats fins a la darrera plana.
No és un llibre lleuger, però no us el deixeu perdre.


Com fem sempre, vam acompanyar la sessió amb un detall gastronòmic. A la novel·la les protagonistes fan conserves i melmelades. La Gemma ens en va fer, i ho vam regar amb moscatell, aigua, i un vodka rus i fort, com el llibre es mereixia:


Per a la propera sessió, que tindrà lloc el dimarts, 29 de maig, hem buscat una història ben diferent. Després de les tres experiències viscudes, necessitàvem una lectura fàcil i bella. Hem triat una autora japonesa, Hiromi Kawakami, i el seu llibre El cel és blau, la terra blanca. Una història d'amor. L'edició catalana és de Quaderns Crema, la castellana d'Acantilado:

 

Cliqueu damunt les imatges per trobar més informació

diumenge, 15 d’abril del 2012

Passejant per Món Llibre

Com cada any, hem tret el nas a Món Llibre. És bonic de veure, se'n pot treure alguna idea, i sovint es troba alguna cosa interessant a l'intercanvi de llibres.
Teníem la impressió que enguany la convocatòria havia estat tímida i justa de temps.
I un cop allà ens ha semblat que el món dels llibres no era tan brillant com altres vegades. Ai, les retallades!!!

 Però hi havia moltes criatures, i d'això és del que es tracta.

Convidat especial d'enguany, l'il·lustrador francès Benjamin Lacombe, signant llibres per a tothom. 

A l'interior del MACBA, homenatge i comiat a Tretzevents. El drac dorm al damunt d'una pila de revistes...

dissabte, 14 d’abril del 2012

Mortadel·lo, amb ela geminada

Gran notícia: els dos protagonistes del còmic de Francisco Ibáñez parlaran en català.
Ja podeu llegir una plana de mostra de Londres 2012, que ens farà riure a costa d'uns jocs olímpics marcats per la crisi econòmica: 


La versió és de Tina Vallès, i la clau del seu èxit potser serà que ha aconseguit fer parlar un català poc acadèmic als dos investigadors, tal i com ho fa en castellà Francisco Ibáñez. I també que el públic serà més receptiu que fa més de trenta anys, quan ja hi va haver una iniciativa semblant, però sense continuïtat.
El seu autor diu a l'ABC.es que la idea de publicar-los en català va ser de la seva dona. Plena de sentit comú, diem nosaltres.


divendres, 13 d’abril del 2012

Món Llibre 2012


 
Aquest cap de setmana, 14 i 15 d'abril, des de les 11 fins a 2/4 de 8 del vespre, no deixeu d'anar a la Plaça de Joan Coromines, darrera del CCCB i del MACBA.
Com cada any, Món Llibre ofereix un programa molt complert d'activitats, tallers, contes, intercanvi de llibres...
Ho organitza l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i hi col·laboren editorials, revistes i institucions diverses del món de la cultura.
Cliqueu els tríptics sí en voleu saber més coses o desitgeu consultar el programa dels dos dies:


dijous, 12 d’abril del 2012

Polar. Un osset al Titanic



Per a commemorar els cent anys de l'enfonsament del Titanic us volia parlar d'aquest llibre, que ja és una mica antic -Edicions Destino el va publicar el 1998- però segueix essent una joia.
L'autora del text és Daisy Corning Stone Spedden, i la il·lustradora Laurie McGaw. Actualment no el trobareu a cap llibreria, però si us interessa es pot comprar on-line.

Es tracta d'una història real, documentada amb fotografies de l'època, d'una familia, els Spedden, que viatjaven a bord del Titanic.
L'osset Polar i en Douglas, el seu amo, van sobreviure a la catàstrofe del Titanic.

La nit del desastre, l'osset protagonista va pujar a un dels bots salvavides amb el Douglas i, durant el rescat, va ser oblidat al bot, fins que un dels mariners el troba i el retorna al nen. 

El relat és al mateix temps la descripció d'un estil de vida i una forma de viatjar desaparegudes per sempre. 

És una història que sempre ens ha commòs: a la darrera pàgina ens explica que en Douglas Spedden, que va salvar la vida en el naufragi, va morir tres anys més tard en un accident de cotxe.


El trobareu a la biblioteca, amb els àlbums del Cicle Superior.

dilluns, 9 d’abril del 2012

Els treballs de biblioteca

Hi ha setmanes que l'exposició de treballs de biblioteca ens sembla esplèndida. Mireu imatges dels treballs penjats just abans de vacances:


Tant si es tria fer un text com una il·lustració, ens admira la varietat de recursos emprats!

I fixeu-vos en els qui prefereixen un suport diferent dels fulls de la biblioteca:


Inspirats en els llibres Un elefant amb cor d'ocell, de Mariasun Landa; Ottolina al mar, de Chris Riddell (per si no ho veieu prou bé, és el submarí) i Els últims gegants, de François Place (és un queixal gegantí!) 


I el tantes vegades representat senyor Munroe, personatge dels llibres de l'Ottolina. La Vika ha estat insuperable, oi?

diumenge, 8 d’abril del 2012

Bilbobusos

He estat uns dies a Euskadi, de vacances.
Tenen una sort! Bibliobusos de dos en dos:


Heu picat?
(En euskera, Bilbao és Bilbo)

divendres, 6 d’abril del 2012

Les runes de la bibioteca de Sarajevo


Aquesta fotografia era a El País d'ahir, dijous. Són les runes de la biblioteca de Sarajevo, destrossada per una bomba incendiària. La fotografia la va fer Gervasio Sánchez el juliol de 1993. 
Ara fa vint anys de la guerra dels Balcans i estan proliferant les pel·lícules i els llibres que ens parlen del conflicte.
Cito el text del diari, de Clara Usón:

...el vicepresidente de la República Sprska, Nikola Koljevic, poeta y profesor universitario, ordenó el incendio de la biblioteca de Sarajevo, que albergaba sus propios libros, entre muchos otros, con el propósito de borrar el pasado musulmán de la ciudad: la cultura es memoria y también testimonio, su destrucción permite rectificar la historia.
 ...
No sé si se puede llegar a comprender una guerra, dudo que tenga explicación. La lógica de la guerra es la sinrazón; no podemos entenderla, pero sí recordarla, dejar testimonio de ella para los que vendrán, para que no quede en el olvido, aún a riesgo de que algún fanático del futuro vuelva a incendiar las bibliotecas.
Durante la guerra, el estruendo de las bombas y las ametralladoras hace callar a los poetas. Los medios de comunicación, los reporteros de guerra dejan constancia día a día de los hechos bélicos, los muertos, los pueblos destruidos, los avances y retrocesos de los contendientes; terminado el conflicto, vuelan a otros parajes, donde una nueva guerra les reclama y es entonces, cuando los cañones callan, que vuelven a hablar los poetas.

Clara Usón (Barcelona, 1961) acaba de publicar un llibre sobre la filla de Ratko Mladic i la guerra de Bòsnia. Es diu La hija del Este i l'edita Seix Barral.

dissabte, 31 de març del 2012

Mestres, capítol 10, canvia la data d'emissió

Han arribat les vacances de Setmana Santa. Ja sabeu que aquest bloc no tanca per vacances, però ara estarem uns dies sense fer entrades noves.


Hi ha hagut canvi de data en l'emissió d'aquest capítol:
Tornant de les vacances, el primer dia d'escola, el dia 10 d'abril no us perdeu el darrer Mestres, de TV3.
Perquè hi podreu veure el nostre estimat Batet, i perquè -una estona- està filmat... a la biblioteca!

Química a infantil i primària. Una nova mirada

Fa més d'una setmana que us volia parlar d'aquest llibre que ha escrit el gup Kimeia, amb la coordinació de Mercè Izquierdo :


Vaig tenir la sort de poder assistir a l'acte de la seva presentació el 15 de març, al Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències.Tant el llibre com l'acte em van semblar interessantíssims.


Jesús Chivite, Núria López  i Mercè Izquierdo, coautors del llibre, Josefina Cambra, degana del Col·legi, i Jaume Cela, mestre de l'Escoleta de Bellaterra, eren els integrants de la taula.

Cito paraules del grup Kimeia:
Aquest llibre està escrit a moltes mans. Mans de mestres amb els ulls oberts al món, amb ganes d’investigar al costat dels seus i les seves alumnes, amb el propòsit ferm d’apropar l’alumnat a la química.
La proposta que fem és humil. Simplement, obrim als lectors i lectores les portes de les nostres aules i els convidem a participar en algunes de les classes en què s’introdueix la manera de pensar de la química en experiències que, de vegades, no s’analitzen des d’aquesta perspectiva: la festa de la castanyada, els caramels que vam collir durant les festes de Sant Medir, el most que ens vam emportar de les colònies, el pa fet al forn de l’escola, el conte explicat una tarda de divendres, els gelats que vam fer sense congelador...
Tant de bo trobeu dintre d’aquestes planes una nova mirada per treballar la química amb els i les vostres alumnes.

El grup Kimeia està integrat per una quinzena de mestres que fa molts anys que es dediquen a investigar i experimentar la didàctica de la ciència a l'escola. Poques persones en saben tant com elles. Cliqueu aquesta imatge per entrar al seu bloc, on trobareu tota la informació per demanar en préstec i per utilitzar el material de les experiències que el llibre presenta:

I si teniu una mica de temps, no us perdeu la intervenció d'en Jaume Cela a l'acte de presentació:

"Parc Mort", de Fernando Lalana


Des que vam saber que havia guanyat el premi Edebé de Literatura Infantil d'aquest any, tenim moltes ganes de llegir aquest llibre. Encara no l'hem vist enlloc, però segur que per Sant Jordi el tindrem a la biblioteca.
Fernando Lalana és un autor molt prolífic, que escriu per a nens i nenes i també per a joves. Les seves novel·les sovint simultaniegen la intriga amb l'humor, i això les fa molt atractives. A la nostra biblioteca només en tenim una, Industrias Gon, divertidíssima, que ha agradat molt a tothom qui l'ha llegit.
Parc Mort ens crea moltes espectatives perquè toca temes com la mort i el suïcidi, però no de manera sensacionalista, sinó responsable, fent reflexionar els nois i noies. L'acció transcorre en un parc temàtic dedicat a la mort, on es comencen a produir suïcidis. Sembla estrany i una mica macabre, no? Doncs és un llibre amb molt d'humor, dirigit a lectors i lectores a partir dels onze anys. 


Al Periòdico de dimecres hi havia una entrevista a Fernando Lalana -que no us puc enllaçar perquè no és gratuït- on podíem llegir:

"Amb el suicidi no faig sang. No és un de concret, són suïcidis en general, però pot sorprendre perquè és un tema greu... 
... la mort no té marxa enrera, tots ens hem de morir, no té res de fantàstic, és molt real i planteja molts enigmes. No m'interessa el gènere fantàstic, ni els mags o els dracs. Tinc molta mania als elfs...
... Harry Potter o les sèries de vampirs són fenòmens que em sorprenen perquè utilitzen recursos de la literatura infantil en comptes de ser un pont que els encamini a la literatura adulta. Tinc la sensació que el fenòmen Harry Potter no ens ha proporcionat lectors a la resta de literatura juvenil, perquè quan s'acaben, per exemple, aquestes sèries de vampirs només volen més vampirs i no llegeixen res més. Són excloents. Jo vull que llegeixin els meus llibres uns quants anys, que els serveixin de pista d'enlairement i després facin el salt i passin a llegir Patricia Higsmith o Poe, que descobreixin noves lectures"

Oi que vénen ganes de tenir ja Parc Mort a les nostres mans?

Busqueu-lo a la biblioteca entre els de gomet verd

dijous, 29 de març del 2012

29 de març, vaga a la biblioteca


No havíeu vist mai la biblioteca a les 9 del matí amb la porta tancada i els llums apagats. La bibliotecària, com tantes mestres de l'escola i de Catalunya, s'ha sumat a la vaga general.
Encara que sigui una vaga testimonial, sense resultats aparents, no volem callar davant les retallades, sobretot en aquelles qüestions laborals que ens fan retrocedir anys en la conquesta dels drets de les persones.

diumenge, 25 de març del 2012

Mares i pares, "consells per ajudar els nens a aprendre a llegir"

Del bloc d'Arturo Goga
Jo ho he trobat al bloc de la biblioteca de l'escola Sant Jordi de Lleida. La seva bibliotecària ho ha trobat a Faros, el web de Sant Joan de Déu. I ells ho havien traduït de Healthy Children.
Només transcric la primera part, però vosaltres llegiu-ho sencer a una de les dues webs, si us plau.

Llegir en veu alta és una de les millors maneres d’ajudar el teu fill a aprendre a llegir. A més, pot ser molt divertit! Com més emoció mostris mentre llegeixis, més ho gaudirà! El més important és que ell marqui el ritme i es diverteixi mentre aprèn a llegir.
Segueix els consells següents quan llegeixis al teu fill:

  • Fes córrer el dit al llarg de les paraules a mesura que les vas llegint per ensenyar-li que allò que assenyales és el que explica la història.
  • Fes sons d’animals i veus divertides, sense vergonya! Així ajudaràs el nen a que s’entusiasmi amb la història.
  • Atura’t a les imatges i pregunta-li al nen que descrigui què hi veu. Parla-li de com les imatges relaten la història.
  • Convida’l a participar en qualsevol frase que es vagi repetint al llarg del conte.
  • Ensenya-li com els esdeveniments que tenen lloc al llibre poden ser similars als que ell viu en el dia a dia.
  • Si el nen fa una pregunta, para de llegir i respon. El llibre pot ajudar-lo a expressar els pensaments i solucionar els propis problemes.
  • Segueix llegint al teu fill fins i tot després que hagi après a llegir. Un nen pot escoltar i entendre històries més complicades que si les llegeix per ell mateix.

dissabte, 24 de març del 2012

La invenció de l'Hugo Cabret, de Brian Selznik


L'èxit de la pel·lícula "Hugo", de Martin Scorsese, fa venir ganes de llegir el llibre de Selznik. 


Mireu el que diu la Paula, de la classe de Marsupilami:

 La invenció de l'Hugo Cabret és la primera novel·la gràfica que llegeixo. Una novel·la gràfica és una novel·la que s'explica mig amb il·lustracions, mig amb text. Vull dir que les il·lustracions també expliquen la història, no com en els contes, que les il·lustracions només hi són per a descriure el text. 
A mi m'està agradant molt, aquest llibre! Quan l'acabi aniré a veure la pel·lícula al cinema. 
El protagonista és l'Hugo Cabret, que viu a una estació, en una mena de cambra secreta. L'Hugo s'encarrega que tots els rellotges de l'estació funcionin. Si voleu saber més, haureu de llegir el llibre!
Les il·lustracions són molt boniques, i sorprenentment difícils de copiar. Ho expressen tot molt bé.

dimecres, 21 de març del 2012

21 de març, dia mundial de la poesia


Aquest any, per celebrar el dia de la poesia, hem penjat a la cartellera del rebedor de l'escola els dos primers versos d'uns poemes que els nens i nenes de Pingüins han escrit, en homenatge a J.V. Foix.
Si el poeta Foix comença el seu poema dient: "És quan dormo que hi veig clar...", mireu de llegir el que diuen els Pingüins:












diumenge, 18 de març del 2012

Eloísa y los bichos, de Jairo Buitrago i Rafael Yockteng


Un llibre que El Jinete azul va publicar el 2011. Tenim la sort de poder-lo veure i escoltar sencer al  You Tube. Serà una novetat a la nostra biblioteca, per Sant Jordi. Ens explica d'una manera molt sàvia els sentiments d'una persona nouvinguda a un país que no és el seu. Mireu:

dissabte, 17 de març del 2012

Adéu, Teresa Pàmies


Una entrada per a les persones adultes. No sabem que Teresa Pàmies escrivís mai pels infants. Però volem deixar igualment aquí constància del nostre respecte per aquesta autora.
Va morir dimarts, 13 de març. La seva literatura, gairebé sempre autobiogràfica, és un testimoni de la història del nostre país, alhora que del seu compromís polític. D'entre tot el que va escriure, trio quatre obres que, fa ja molts anys, ens van marcar: Quan érem capitans, memòria de la guerra civil. Testament a Praga, memòria de l'exili. Dona de pres, memòria de la clandestinitat, en temps de la dictadura. El més emocionant, però, Va ploure tot el dia, que aborda guerra, exili i franquisme, i recomano vivament:

La primera edició, del 1974
La darrera


La podeu veure i escoltar llegint un fragment d'Informe al difunt, relat dels últims temps de la vida del seu marit, Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC, el partit dels comunistes de Catalunya

Zona de lectura


Amb l'arribada del bon temps, una iniciativa esplèndida dels nois i noies de Suricates: un racó del pati de dalt, convertit en biblioteca a l'aire lliure.
A més, fan funcionr un préstec alternatiu, amb els llibres que ells mateixos duen de casa. Què més podem desitjar?
Si us hi fixeu, a terra han escrit: SILENCI, ZONA DE LECTORS
Felicitats, Suricates!

dilluns, 12 de març del 2012

Les Orenetes a la biblioteca

Les Orenetes vénen cada setmana a la biblioteca, a escoltar el conte que els explica la Nathalie, i a mirar-ne molts més.


Però no passa cada dia que vinguin a cercar informació als llibres de coneixements. Tenen molt d'interès a saber coses dels animals de granja


Espero que trobessin tot el que necessitaven...