dimecres, 27 de gener del 2010

Esquelets i cementiris

Fins fa poc, vampirs i fantasmes.
I ara, morts i esquelets, habitants del cementiris. És innegable que són temes atractius, tant pels nens i nenes com pels joves. Només cal acostar-se a una llibreria i veure com han proliferat els títols amb aquests tipus de protagonistes.

Jo avui us en volia recomanar dos, que tenim a la biblioteca:

Aquest és un petit àlbum d'un cineasta i dissenyador francès, Stephane Levallois, per a totes les edats. La història s'explica a través de les il·lustracions. Croc Croc és un esquelet que viu amb la seva família i els seus companys esquelets. Però en Croc Croc està trist, perquè és un esquelet diferent, cap vermell, que no és acceptat pels seus companys de classe...




Aquesta novel·la és per als/les més grans. Ja veieu que l'ha escrit l'autor de Coraline, Neil Gaiman. Explica la història d'un nen que, en veure la seva vida amenaçada per un perill terrible, es refugia en un cementiri. Allí l'ajudaran i el protegiran els habitants de les tombes. Potser no aconsegueix ser inquietant com Coraline, però us agradarà.

Sabeu?
Amb aquesta, el nostre bloc ja té 100 entrades. I gairebé 250 comentaris. En un any i mig, no està gens malament!!!

dijous, 21 de gener del 2010

Històries reals

A la biblioteca hi podeu llegir aquests dos llibres, que tenen tres coses en comú: els protagonistes són animals i es basen en fets reals. I la tercera? Que tots dos són molt bonics.

El primer, Una mare per a l'Owen, s'inspira en un fet que va passar l'any 2004 a Parc Haller, una reserva natural prop de Mombasa. Una tortuga mascle de 130 anys, Mzee, va convertir-se en mare adoptiva d'un petit hipopòtam, Owen, que havia perdut la seva família en un tsunami. Marion Dane Bauer i John Butler, l'il·lustrador, ens ho expliquen en aquest magnífic àlbum de l'editorial Serres.



El segon, Amb en Tango som tres, està basat en la història de dos pingüins mascles del zoo de New York, Roy i Silo, que es van aparellar l'any 1998 i dos anys més tard van incubar un ou d'una altra parella que n'havia post dos. Justin Richardson i Peter Parnell van recollir-ho en forma de conte i Henry Cole ho va il·lustrar. El llibre el va publicar també Serres, ja fa uns quants anys.

He pensat en recomanar aquests dos àlbums perquè m'ha cridat molt l'atenció el que explica el bloc Quatre Petites Cantonades, referent a Amb en Tango som tres: va estar tres anys prohibit als Estats Units perquè, deien, promovia l'homosexualitat! Si voleu més informació sobre la censura de llibres als E.E.U.U., cliqueu aquí

dissabte, 9 de gener del 2010

I més regals de Reis!


Els Reis no només ens han portat llibres, a la biblioteca. Els qui coneixeu el llibre o heu vist la pel·lícula Allà on viuen els monstres ja sabeu qui són en Max i tots els seus amics: la Cabé, en Carol, la Judith i l'Ayra, en Douglas, l'Àlex... Els Reis ens han portat en Max i dos dels monstres. Així, quan expliquem el conte, els seus personatges seran entre nosaltres!


I encara una altra cosa: tretze precioses il·lustracions de Wolf Erlbruch, que hem penjat a la cartellera. És l'autor de La talpeta que volia saber qui li havia fet allò en el cap, Els cinc horribles, El pato y la muerte, El taller de les papallones... Oi que els dibuixos ens els recorden una mica?
Gràcies, patge Oblit Baseiria, per demanar aquestes il·lustracions als Reis!

Els Reis han portat molts llibres a la nostra biblioteca

El primer dia d'escola, al rebedor, damunt l'estrella dels desitjos, hi havia aquest missatge:

Per si no es llegeix bé, l'escrit diu:
Si aneu a la biblioteca veureu el què ens han portat els Reis.

I un cop entràvem a la biblioteca, el què vèiem era aquesta exposició de llibres:












N'hi havia per a petits i per a grans, d'maginació i de coneixements, àlbums i novel·les, un llibre de poemes, un còmic i un llibre per les mestres.
I és que aquest any tots els nens i nenes de l'Orlandai s'havien portat molt bé, i per això els Reis han estat tan generosos!

diumenge, 3 de gener del 2010

Demanem llibres als Reis!

S'acosta la nit de Reis.

Demaneu llibres, que ells us en portaran. Segurament a hores d'ara ja ho heu fet.

A Jesús ningú li havia dit que podia escriure una carta i, és clar...




(l'acudit l'hem trobat al bloc de Librosfera)

dissabte, 2 de gener del 2010

El llibre digital


La primera entrada de l'any per donar la benvinguda als llibres digitals. Tot sembla indicar que el 2010 serà l'any de la seva normalització entre nosaltres.

Com mostra la fotografia, aposto por una coexistència tranquil·la entre els dos tipus de llibres.

Segurament l'ascenció del llibre digital afectarà a les vendes dels llibres de butxaca. O a tot tipus de llibres, no ho sé. Però us imagineu un àlbum il·lustrat de format italià (els apaisats), amb un dibuix a doble plana, en llibre digital? I els llibres amb pop-ups?Jo crec que, en alguns terrenys, no hi ha competència possible.

I, després de tot, també es va dir, quan va aparèixer el vídeo, que la gent deixaria d'anar al cine. Ara mirem DVDs però seguim anant al cine, i si n'han passat, d'anys!

Com a en J. V. Foix, tant de bo ens exalti el nou, però ens enamori el vell.