La promoció de la lectura, a Mèxic

L'Assumpció Lissón ens fa arribar aquest curtmetratge.

És bo conèixer realitats diferents de la nostra, i saber com és de difícil per a algunes persones el que nosaltres tenim tan a l'abast...

Salas de Lectura, ho veureu, és un programa de promoció de la lectura a través del qual persones de totes les edats, condicions i racons del país mexicà troben espais gratuïts on se'ls ofereixen llibres i altres materials. Les gestionen voluntaris i voluntàries al servei d'una causa en la que creuen.

Com cada estiu, biblioplatges a Barcelona

Cliqueu damunt la imatge si voleu tota la informació de les biblioplatges barcelonines d'aquest estiu:

És una obra de Kathy Osborn. L'he trobat al bloc Pinzellades al món.

Per Olov Enquist, per a nens i nenes

Per Olov Enquist és un autor suec -novelista, dramaturg, guionista de cinema i crític literari- nascut el 1934. Si aneu al Google, hi trobareu milers d'entrades en suec, anglès, català i castellà que parlen d'ell. Se'l considera l'escriptor suec contemporani més important. ¿Coneixeu -persones adultes que llegiu aquest text- La nit de les Tríbades, aquella obra que les qui tenim una edat vam veure al primer Teatre Lliure? Ell n'era l'autor.

Quan P.O. Enquist va ser avi, va decidir escriure pels seus néts. El 2003 va publicar una novel·leta, i ho va fer tan bé que va rebre el premi alemany Luchs a la millor novel·la per a joves. Era La muntanys de les tres coves, protagonitzada per ell mateix i pels seus néts, plena d'aventures i de sentit de l'humor. 

Compareu l'avi fictici amb l'Enquist real:

Com que a la història hi havia quedat algun detall per lligar, el 2010 va escriure la segona part, que acaba de publicar Cruïlla, també al Vaixell de Vapor. És El secret de la tercera cova: 

Tots dos llibres són molt bons. Retraten una família, els seus estius, els seu amor pels animals i pel paisatge escandinau... 
Cadascun d'ells explica una aventura viscuda pels nanos i l'avi que, si no és autèntica, ho sembla. Amb situacions d'autèntic perill i amb la descoberta del valor insospitat que una persona pot mostrar davant d'una situació límit.
P.O. Enquist parla d'ell mateix i de la seva decadència física amb humor i simpatia. Alhora que, davant de la mort d'un gos de la famíliia, planteja preguntes i respostes amb les que els joves lectors us sentireu identificats.
Busqueu-los a la biblioteca quan el curs recomenci.

"Descobrir Barcelona", un llibre de coneixements

Hi ha qui diu que els llibres de conixements ja no tenen sentit, a l'escola. Que la informació que els nens i nenes necessiten la troben a la xarxa. I el cert és que els editors cada cop en publiquen menys.

A l'escola, quan el nostre alumnat ha de cercar informació sobre un tema, oferim gairebé sempre les dues opcions: llibres i webs. I el que comprovem és que actualment encara hi ha pocs webs pensats per a nens i nens de Primària. Les criatures se senten més atretes per la màquina, però acaben reconeixent que han entès millor el que han trobat als llibres de la nostra biblioteca.

Això us ho expliquem perquè volem tornar a parlar d'un llibre que us vam presentar en una entrada del 6/05/12. Aquest:

Explica la nostra ciutat als més petits. Dificilment trobarem a la xarxa cap web que acosti Barcelona als nens i nenes com ho fa aquest llibre. I per què us en torno a parlar? Perquè Hipòtesi, l'editorial, ens acaba d'enviar aquesta pel·liculeta que, si bé no ens permet conèixer el text, ens ofereix un tast de les il·lustracions:

Us vénen ganes de llegir-lo?

La Petita, una nova llibreria infantil al Poblenou

Estem d'enhorabona.

En aquests temps en que molts comerços han de baixar la persiana, al Poblenou hi neix una llibreria pel públic infantil. Va obrir el dia 1 de juny, i finalment ens hi hem pogut acostar per conèixer-la.

La regenten la Júlia Blázquez i en Miguel Rincón, que han fet una opció valenta i definida: lectures de qualitat per a nens i nenes fins -aproximadamet- a dotze anys. Amb una secció pels germans grans i una altra per a pares i mares, centrada sobretot en educació i en gastronomia.

A la llibreria hi destaca una molt bona selecció d'àlbums. Han apostat, sobretot, per les editorials petites, que fan una oferta de bona qualitat. D'altra banda, estan creant un fons de contes en llengües diverses: anglès, francès, italià i alemany. També hi podem trobar joguines ecològiques per als més petits. 

De cara al nou curs, oferiran contacontes, tallers, i altres activitats de dinamització de la lectura. La Petita es convertirà en la llibreria infantil de proximitat que no existia al Poblenou, i que no dubtem que té molt de futur. 

Felicitem a la Júlia i en Miguel per la seva valenta iniciativa i els desigem tota la sort del món. 

I a vosaltres, lectors i lectores que sou a Barcelona, us animem a fer una visita a la zona peatonal del Poblenou, molt agradable de conèixer tot passejant, i a entrar a La Petita (C/ Marià Aguiló, 111). Segur que no us deceberà!

Cliqueu la imatge i visiteu el Facebook de la llibreria

Adéu a Esther Tusquets

Ha mort a Barcelona Esther Tusquets.

Escriptora -no de literatura infantil- i editora, va dedicar la seva vida a les lletres.  Fundadora i directora de l'Editorial Lumen al llarg de quaranta anys, va publicar els primers contes feministes -"A favor de las niñas"- i molts, moltíssims bons llibres per a nens i nenes.

El desembre passat l'editorial Kalandraka va reeditar La conejita Marcela, que Esther Tusquets havia escrit, per a petits i grans, trenta anys enrera. Deia l'autora que les persones, després de tants anys, encara necessitem que se'ns recordin les mateixes coses: el respecte per la diferència, la igualtat, la tolerància, el rebuig a les injustícies...

Mireu-vos-el:

Open publication - Free publishing

Llibres i lectures, per tot arreu

Una setmana viatjant pel Canal du Midi, al sud de França, i mireu quines troballes:

No tinc ni idea de que és la lectoure, però a primer cop d'ull vaig entendre que aquests són els melons ideals per menjar tot llegint.

I escultures. La de l'esquerra, a Somail, una població que n'està plena. La de la dreta, decorant un hotel on ens vam hostatjar:

Autors que ens agraden (i 3) : Oliver Jeffers

Si fem una tria de tres autors que ens agraden, per força ens hem de referir a Oliver Jeffers.

Els dos primers, Perdut i trobat  i  Amunt i avall, tenen els mateixos protagonistes. Aquest nen que, amb una simplicitat de dibuix extraordinària, té tots els registres expresius imaginables, i el pingüí, el seu amic.

Els ha publicat en català l'editorial Andana.
De Perdut i trobat se n'ha fet una versió cinematogràfica. Mireu el tràiler:



En aquests els altres dos, De vuelta a casa i Cómo atrapar una estrella, el mateix nen viu aventures espacials plenes de tendresa:

El corazón en la botella demana una lectura més madura. Parla de la mort d'un ésser estimat i del procés de superació de la seva absència.

Atrapat, el darrer que ens ha arribat, és només un acudit, una broma que es va complicant a mesura que anem passant planes. Molt divertit, per als primers lectors i lectores.

 














En coneixem uns altres dos que potser no ens agraden tant: El increíbe niño comelibros y El misterioso caso del oso.

Us convidem a visitar el seu web, clicant damunt la imatge:

I si voleu veure Oliver Jeffers treballant:

Autors que ens agraden (2) : Stian Hole

Fa mesos us vam parlar de El final del verano.  Avui volem comentar les tres obres d'aquest autor:

Stian Hole és un il·lustrador i dissenyador noruec, nascut el 1969, que no va començar a dedicar-se al públic infantil fins el 2005. 

Kókinos ha publicat aquests tres àlbums, protagonitzats per en Garmann, un nen que es va fent gran de llibre a llibre. El primer ens parla de la por a fer-se gran i de la superació personal, el segon del valor, la responsabilitat i la fidelitat, i el tercer del primer enamorament. Els dos primers, a més, presenten la vellesa com una època de la vida valuosa i digna de respecte.

Si les històries són d'un densitat de contingut inusual en els àlbums il·lustrats, la forma no és menys interessant. Ben al contrari, les imatges són potentíssimes. Dibuix, fotografia i collage es complementen  i composen una il·lustració hiperrealista que ens impacta.

Pot ser que agradin molt o no agradin gens, però el que és segur és que no deixaran ningú indiferent.

Gràcies al bloc "Qué tendrá la princesa" hem trobat aquesta breu pel·lícula on podem veure Stian Hole en ple plocés de creació:

Autors que ens agraden (1) : Ian Falconer

Hi ha autors que ens agraden. Globalment, tant pel que escriuen com per les seves il·lustracions. El primer que us presentem és Ian Falconer. D'ell només coneixem un personatge per a infants: l'Olívia.

De vegades comprem el primer llibre d'un autor, i ens sembla bo. Comprem el segon i ja no és el mateix, ha perdut frescor, originalitat. Quan surt el següent, pensem que l'autor està fent llibres en sèrie, i deixa d'interessar-nos.

 

 

El cas de Falconer és el contrari. Hem anat comprant els llibres de l'Olívia un a un, a la biblioteca de l'escola, al llarg d'aquests darrers  anys, i els nens i nenes se'ls prenen de les mans. No són mai a la prestatgeria, sempre estan prestats. Aquesta és la millor prova de la seva qualitat.

Són llibres plens de sentit de l'humor, esbojarrats i trencadors.L'Olívia és una porqueta atípica, entremaliada, que ens sorprèn a cada llibre que protagonitza. Els primers àlbums eren fets en blanc, negre i gris, sempre amb un punt de vermell. Més endevant van aparèixer el rosa, el blau i el verd. El darrer, el de Venècia, és ple de color:

La tècnica també ha anat evolucionant. A l'inici, algunes planes dels seus llibres eren una successió de dibuixos amb aparença de vinyetes de còmic. Avui són àlbums amb il·lustracions a plana sencera, on es barreja el dibuix amb la fotografia. Mireu atentament el de Venècia, i escolteu els comentaris de l'autor:

 

La Roser Ros, de Tantàgora, fa un comentari sobre l'ús del color a Olívia salva el circ.  Mireu i escolteu, és molt interessant:

Roald Dahl: quan la lectura ens fa riure

A l'Arallegim de dissabte, en la seva secció He llegit no sé on, l'Eva Piquer parlava de la importància de riure i del poc habitual que és fer riure qui llegeix.

Com que el seu article no permet ser linkat, us transcric un trosset que em va agradar especialment: 

"A casa tothom dorm. Tothom? No, d'una altra habitació surten rialles, també. Riallades, més ben dit. Corro a espiar el meu fill de deu anys: està capbussat en Roald Dahl. Llegeix el volum Les grans aventures d'en Charlie i el senyor Willy Wonka (La Magrana), que aplega dos títols clàssics de la literatura infantil: Charlie i la fàbrica de xocolata i Charlie i el gran ascensor de vidre. El nano es peta de riure i jo no goso dir-li que és l'hora d'apagar el llum. Em sap greu trencar la màgia. De cop, una revelació caçada al vol. La felicitat amb majúscules qui sap on para, però aquest és, sens dubte, un instant feliç. Duc en una mà el llibre a mig rellegir i, a l'altra, una tassa amb dues bossetes de te de gingebre i llimona. Em miro el llibre, em miro la tassa, em miro el nen que llegeix al llit. A la llitera de baix, el seu germà petit dorm i respira profundament. Em dic que he de riure més. Riure hauria de ser com respirar: no ens n'hauríem de poder oblidar"

De Roald Dahl, en aquest bloc, només n'hem parlat una vegada, per a recomanar el seu llibre Matilda. I, en canvi, d'ell és de qui tenim més llibres, a la biblioteca Marta Mata.

Tots aquests:

Us els recomano tots, absolutament tots. Però en tinc dos de preferits: Les bruixes, perquè, rient, rient, ens parla de l'amor incondicional i, és clar, Matilda, perquè la protagonista és una gran lectora.

 


Per cert, aquest, Los Mimpins, l'hem perdut aquest curs. Algú en sap res?