Ens agradava molt Fernando Krahn

I ens ha sabut molt greu saber que va morir ahir, als setanta-cinc anys.

Era xilè, va haver de marxar del seu país el setembre del 1973, a causa del cop d'estat de Pinochet, i va venir a Catalunya. Va viure des d'aleshores a Sitges, amb M. Luz Uribe, la seva dona, autora de contes i poemes.

Era dibuixant i il·lustrador. Segur que tots i totes coneixeu les historietes del Magazin de La Vanguardia. Les dibuixava ell, cada setmana, des de l'any 1984. No eren acudits, de vegades feien somriure, però d'altres eren molt tristes: parlaven de l'ànima humana, de la soledat de les persones, de la incomunicació... eren tendres, iròniques, sovint amb un punt de surrealisme.

Us en deixo dues, que fan pensar. Sobre la necessitat de posar-nos en el lloc dels altres, sobre l'absurd de les guerres...

Va escriure molts contes per a nens i nenes. Ell sol, o il·lustrant els textos de M. Luz Uribe. A l'escola en tenim només dos, Petjades gegants, de Kalandraka, que és una història deliciosa, i El petit avet, de Cruïlla -només són d'ell les il·lustracions-. Però a una biblioteca pública podeu demanar Qui ha vist les tisores?, Hilderita i Maximilià, La família Numerozzi, El buen amigo del cielo i molts més. Segur que us agradaran.

Va il·lustrar un llibre per a adults, Firmin, de Sam Savage. En Firmin és, com podeu veure, un ratolí de biblioteca. Mireu-vos el vídeo, encara que no entengueu el text, és boníssim!

I si entreu a la web de La Vanguardia, o a la del propi Fernando Krahn, hi trobareu animacions molt interessants.

Dormint a la biblioteca?

Sí, sí, ho heu vist bé, són els nois i noies de sisè, diposats a passar una nit a la biblioteca!

Era la vigília de Carnestoltes. Ja s'havia acabat la disfressa de la façana, ja havien fet el joc de nit dins l'escola i era l'hora d'anar a dormir. Però a fora la temperatura era de zero graus, i la calefacció del gimnàs -on cada any passen la nit de Carnestoltes els i les alumnes de sisè- no funcionava prou bé.

I quin és l'espai de l'escola més gran, per una banda, i més confortable, per l'altra? La biblioteca!

En Batet va explicar el conte i després... bona nit a tothom.

Treballs de biblioteca

Sabeu que a l'escola els nens i nenes del Cicle Mitjà fan un treball de cada llibre que llegeixen? I els del Cicle Superior, si ho volen, també?

Els més bonics, o més originals, o fets amb més esforç, els pengem cada setmana a la cartellera. Dons mireu quines meravelles hi tenim, aquesta setmana! Treballs fets en 3D!

Michael Morpurgo

La primera entrada d'aquest bloc, ara fa molts mesos, va ser dedicada al llibre Gol, de Michael Morpurgo. És un llibre que no ens cansem de recomanar als nens i nenes del Cicle Superior de Primària, i que agrada molt a tothom.

Però abans se n'havien publicat uns altres dos, d'aquest autor anglès, encara més bons. Un és El regne de Kensuke, que actualment està exhaurit, però que és una joia de llibre. l'altre, L'espasa adormida, també molt bo.

Els protagonistes dels tres llibres són nens -mai nenes, ai!- que viuen alguna situació difícil, sovint una mica dramàtica. Tots tres desperten emocions en les persones que els llegeixen, però no són gens carrinclons, al contrari, són molt bonics.

Us els recomano molt i molt, els llibres de Michael Morpurgo. La majoria estan il·lustrats per Michael Foreman, un boníssim autor anglès. També ha escrit contes per nens i nens més petits, com El dofí d'en Lluís, excel·lent, i d'altres. El que sap greu és saber que al Regne Unit aquest autor ha publicat moltes novel·les infantils i juvenils, i allí és molt reconegut. Aquí, en canvi, només aquestes tres, -i una altra, molt anterior, El naufragi del Zanzíbar, que fa anys es va exhaurir- i molt difícils de trobar.

No us les deixeu perdre!

Les nostres revistes

A la biblioteca Marta Mata estem subscrits a algunes revistes. Avui us volia recomanar les dirigides a nens i nenes. Algun dia comentarem les que són per les mestres.

Sabeu que tenim la revista Cavall Fort des del seu inici? El número 1 té data de l'any 1961! Aviat farà cinquanta anys! Quan érem l'escola Talitha vam iniciar la col·lecció i avui tenim 91 volums amb els 1200 números enquadernats. La feina que ha fet el Cavall Fort en tots aquests anys per a iniciar en els nens i nenes en el gust per llegir i també per aprendre és immensa. Els últims anys, a més, ha editat una revista, El Tatano, que agrada molt als més petits de l'escola.

Unes altres revistes que podeu trobar a la biblioteca són Cucafera i Reporter DOC, editades per Bayard. La primera està dirigida als nens i nenes d'Educació Infantil i Cicle Inicial, i us hem de dir que els encanta. Reporter DOC és una revista de coneixements molt ben pensada, pels més grans de Primària, que també té històries de ficció. És molt interessant i molt útil quan fem projectes, a l'escola. I també molt amena quan simplement volem llegir per aprendre.

Aquestes dues revistes no es troben al mercat, només es poden adquirir per subscripció. El Cavall Fort i el Tatano, en canvi, els trobareu a quioscs i llibreries.

Mares, pares, ens sembla una idea molt bona, comprar revistes a les criatures. Aquestes o d'altres. També n'hi ha de "mediàtiques", com la del Club Súper 3 o la de Les Tres Bessones. El cas és que l'entrada periòdica d'una revista infantil a les nostres cases és una rutina que afavoreix, segur, l'hàbit de la lectura!

Janell Cannon: no hi ha animals dolents

Hi ha animals que ens semblen menys "simpàtics" que els altres? Que ens fan fàstic o que ens fan por?

Hi ha animals que el cinema ha presentat com a "dolents" de la pel·lícula (Penseu en El rei lleó i El llibre de la selva de Disney, o en tot el cinema de vampirs...)

Una autora americana, Janell Cannon, ja fa més de quinze anys va escriure i dibuixar aquests preciosos àlbums, protagonitzats per la Stelalluna, la Verdi i en Pindulí, on reivindicava tres animals, els rats-penats, les serps i les hienes, i ens els presentava com el que són: animals com els altres, simpàtics, tendres i que contribueixen a la conservació del seu ecosistema.


 

















En acabar cadascun dels tres contes, editats per Joventut, l'autora afegeix unes observacions o notes sobre cada espècie, molt interessants de llegir.