Ben Maimònides

La Carme, que sap que col·lecciono estàtues urbanes de persones que llegeixen, m'envia aquesta fotografia des de Córdova.
És de Ben Maimònides, teòleg jueu, filòsof i metge,  nascut a Córdova el 1135.
Moltes gràcies, Carme

Yo aquí sólo soy el perro, de Jutta Richter

En una entrada de fa pocs dies dèiem que llibres on el protagonista és el gos n'hem conegut molts. Abans de Molsa, de David Cirici, havíem llegit aquest:

Ens va semblar una lectura molt recomanable, per a nens i nenes a partir dels deu anys.
Un gos d'origen hongarès, acostumat a tractar amb bens i vaques, ha anat a parar a la gossera i, d'allí, a la casa d'una família. El seu principal referent és la nena de la casa, petitona, que l'estima amb bogeria. I el gos a ella.
Escrit en un llenguatge senzill, molt àgil, i amb un sentit de l'humor deliciós, el llibre és la descripció de la incomprensió de la vida dels humans per part del gos, l'Anton. Els capítols van saltant d'una anècdota a una altra, al mateix temps que ens expliquen la vida anterior del gos, a la seva terra natal. És tendre, divertit i, a estones, emociona. 
La seva autora, Jutta Richter, demostra ser una gran coneixedora de l'ànima "gossuna" i també la humana.
Les il·lustracions d'Hildegard Müller, molt adients:

El trobareu a la biblioteca com a novetat de Sant Jordi, tot i que Lóguez el va editar l'any passat.

De Jutta Richter només tenim un altre llibre. Un àlbum que vam mostrar per Nadal, i va agradar força als més grans de l'escola: Cuando yo hice de María, també de Lóguez:

En Patufet, sota una col, a Granollers

La Laia m'envia aquesta fotografia:

L'any 2003 l'ajuntament de Granollers va instal·lar a la plaça de Josep Maria Folch i Torres aquesta escultura en homenatge al 'Patufet'. 
És una estructura de bronze  realitzada per l'escultor Efraïm Rodríguez Cobos. 
L'escultura vol dinamitzar la plaça Folch i Torres com a escenari cultural de la ciutat. 
Josep M. Folch i Torres va promocionar el personatge amb la publicació de la revista 'En Patufet', que va tenir una gran repercussió social durant la primera meitat del segle XX. 

Moltes gràcies, Laia. 

Molsa, de David Cirici

Aquest és un bon llibre.
Sabíem que havia guanyat el premi Edebé de literatura infantil, i estàvem pendents de la seva publicació. Perquè coneixem en David Cirici fins i tot d'abans que portés els seus fills grans a l'Orlandai, perquè ens agraden els altres llibres d'ell que tenim a la biblioteca i perquè seguim amb interès la seva columna a l'Aracriatures. 

Molsa és una història narrada en primera persona per un gos. Però no us imagineu és un llibre més, com tants se n'han publicat, on el gos protagonista explica les trifulgues amb els humans des del seu simpàtic punt de vista d'animal de companyia. Diria que és el primer cop que llegim una història en la que l'autor ha fet un exercici d'autenticitat per parlar com ho faria un gos. Molt real el predomini del sentit de l'olfacte com a font de la informació que li arriba del món, i molt ben feta la descripció de les sensacions olfactives. Molt creïble també la ignorància que el gos demostra sobre tot el que passa al seu voltant. Només comprèn allò que un gos de debò deu comprendre, el que li arriba per la via dels sentiments i les sensacions. 

Cliqueu i podreu llegir els seus escrits a l'Ara

La novel·la ens situa de ple en una guerra, i ens dóna pistes per a que suposem de quina es tracta. En cap moment ho sabem del cert, però no hi fa res. El que Cirici vol que coneguem és la misèria i la desesperació que les guerres comporten. I ho aconsegueix plenament. Els nens i nenes ho viuran i ho sentiran, mentre el llegeixen. 
També ens parla d'amor, d'amistat, de companyonia i de solidaritat. I, amb tot, no és un llibre que alliçoni.
El que l'autor ens diu ens arriba per la via de l'emoció, i no dels discursos.

Edebé de vegades premia llibres realment bons, cosa que no podem dir de tots els certàmens literaris infantils. En aquest cas estem d'enhorabona, perquè l'ha encertat.

Les il·lustracions són d'Ester Burgueño. Si cliqueu damunt d'aquesta, podreu llegir més sobre el llibre, fins i tot el primer capítol sencer:

21 de març, Dia Mundial de la Poesia

Per celebrar-lo, us deixo un poema de Salvador Espriu -som a l'any Espriu- que Raimon va popularitzar, posant-li música, fa molts anys.
Espriu parlava d'uns anys que vam deixar enrera, però el poema té, avui, sentit de nou:

INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Ara digueu: "La ginesta floreix, 
arreu als camps hi ha vermell de roselles. 
Amb nova falç comencem a segar 
el blat madur i amb ell, les males herbes." 
Ah, joves llavis desclosos després 
de la foscor, si sabíeu com l'alba 
ens ha trigat, com és llarg d'esperar 
un alçament de llum en la tenebra! 
Però hem viscut per salvar-vos els mots, 
per retornar-vos el nom de cada cosa, 
perquè seguíssiu el recte camí 
d'accés al ple domini de la terra. 
Vàrem mirar ben al lluny del desert, 
davallàvem al fons del nostre somni. 
Cisternes seques esdevenen cims 
pujats per esglaons de lentes hores. 
Ara digueu: "Nosaltes escoltem 
les veus del vent per l'alta mar d'espigues". 
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels 
per sempre més al servei d'aquest poble".

La grabació és dolenta, però us deixo la interpretació d'en Raimon:

Josep M. Benet i Jornet, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Ens agrada molt que aquest home hagi rebut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Perquè és un reconeixement a la seva obra, que admirem, i perquè és el primer cop que es concedeix a un dramaturg. I avui al teatre català li cal recolzament, sigui del tipus que sigui.

Fa més de trenta anys Benet i Jornet va publicar unes breus obres de teatre per a nens i nenes a les pàgines de Cavall Fort. A l'escola les representàvem, eren senzilles i divertides, molt adequades pels intèrprets i pel públic a qui es dirigien.
Va escriure obres per a preadolescents, més extenses. Recordeu el Supertot? Quants cops l'havien representat els nois i noies de 8è?
Hem remenat a la biblioteca i hem trobat quatre llibres amb obres teatrals infantils d'en Benet i Jornet:

• Supertot, de l'any 1975, de l'editorial Edebé
• El somni de Bagdad, del 1977, també d'Edebé
• Una altra edició de Supertot, juntament amb Taller de la fantasia (La nit de les joguines), publicada per Edicions 62 l'any 1985, en aquella col·lecció de teatre mítica que es deia El Galliner
• El tresor del pirata negre, de l'editorial Millà, del 1992

Supertot, parodiant el Superman i en format musical,  és una molt divertida crítica a l'especulació immobiliària, al racisme, la intolerància i els prejudicis.

Taller de la fantasia, un recull de set d'aquelles obres que Benet i Jornet havia escrit per a Cavall Fort.

Si voleu saber més sobre aquest polifacètic autor i del premi que se li ha atorgat, llegiu El Periódico, clicant aquí

21 de març, Dia Mundial de la Poesia

La decisió de proclamar el 21 de març com  a Dia Mundial de la Poesia la va adoptar la UNESCO l'any 1999. El seu objectiu principal era valorar i fomentar la poesia, però també recolzar la diversitat de les llengües a través de l'expressió poètica.
Enguany, la Institució de les Lletres Catalanes ha triat la poeta Zoraida Burgos, de Tortosa, autora del poema "Només la veu", que es llegirà en català i en diverses llengües a l'acte que es celebrarà dijous, 21, al Palau Robert de Barcelona, i també a moltes altres poblacions de Catalunya.
Si voleu tenir molta més informació sobre els actes d'aquest dia, cliqueu aquí

En Pomelo, un altre elefant de color rosa

Aprofitant l'èxit de Rosa Caramel, hem exposat els nostres llibres d'en Pomelo. És un elefantet de color rosa, però no té cap parentiu amb les elefantes de l'Adela Turín.
En Pomelo és una creació de Ramona Bâdescu, autora rumanesa, il·lustrada per Benjamin Chaud.
El 2005 l'editorial Kókinos va editar els primers Pomelos. Ara ja n'hi ha nou. Un dels darrers, Pomelo crece, que és l'únic en un format una mica gran, va rebre un Premi Àlbum 2011, atorgat pel gremi de llibreters de Madrid
Aquest elefantet és tot un personatge. Els seus són llibres una mica sorprenents, surrealistes fins i tot, que conviden a pensar els petits lectors. 















Aquests no el tenim a la nostra, però els podreu trobar a moltes bibloteques:

En Pomelo, com veieu en els títols dels llibres, viu, pensa, viatja, creix i es fa preguntes, que suggereixen altres preguntes.

Per últim aquests dos, que  semblen el clàssic llbre de contrastos o per reconèixer els colors, però són més que això...















Benjamin Chaud és autor -il·lustra i escriu- un altre conte que tenim a la biblioteca i ens agrada molt:
Vosaltres seríeu capaços d'abandonar el vostre animal de companyia? El protagonista de la història ho fa, deixa el seu conillet tot sol al bosc perquè li sembla que ja no el vol, però de seguida se n'arrepenteix. Pot desfer el que ha fet? Pot reparar el mal causat?
Ja ho veieu, també és un llibre que farà pensar els nens i nenes...

La Viquipèdia en català fa 12 anys!

La Viquipèdia en català va iniciar el seu recorregut el 16 de març de 2001, avui fa dotze anys. Va ser la primera en publicar articles en llengua no anglesa.

En aquest moment compta amb gairebé 400.000 articles. Pel nombre de parlants en llengua catalana li correspondria el lloc vuitanta en el rànquing de les viquipèdies amb més articles i, en canvi, és la número quinze.

Per a celebrar l'aniversari aquest matí s'ha celebrat una Viquimarató al Museu Marítim de Barcelona, amb l'objectiu d'actualitzar el contingut de l'article sobre les Drassanes Reials de la nostra ciutat.

17 de març, dia de la poesia catalana a Internet

Ho hem trobat a "LletraA", de la Universitat Oberta de Catalunya:

El 17 de març fem una crida a emplenar la xarxa de versos catalans: celebrem el III Dia de la poesia catalana a internet, una iniciativa, impulsada per la UOC des del 2011, que vol contribuir a fer visible a la xarxa la qualitat i la vitalitat de la poesia en català, i mostrar com n'és de valorada i estimada pels seus lectors.

Hi podeu participar de diverses maneres:

• A Twitter: durant tot el dia 17 de març, piulant versos i enllaços sobre poesia catalana amb l’etiqueta #jollegeixo.

• A Facebook i a Google +: compartint els vostres versos preferits a l'esdeveniment III dia de la poesia catalana a Facebook i convidant els vostres amics a afegir-s'hi.

• A la blogosfera: escrivint una entrada sobre poesia catalana al vostre blog. Si ens n’informeu alletra@uoc.edu o través de les xarxes socials, l’enllaçarem des de lletrA.

Catalunya Ràdio s'ha sumat a la celebració. Si voleu escoltar desenes de poemes d'autors catalans  ben recitats, pitgeu el logo

Las botas de fútbol, de Frederik Hetmann

"Si mai trobeu un llibre de la biblioteca a casa vostra, no  dubteu a tornar-lo de seguida a l'escola, encara que hagi passat molt de temps..."
Aquesta és una frase que diem sovint als nostres nens i nenes, sobretot als de 6è, que se'n van cap a l'institut. De tant en tant, algú ens torna algun llibre mesos més tard, o fins i tot anys més tard. Com en aquest cas que us expliquem avui, que supera tot el que havíem viscut fin ara.
Una antiga família de l'escola que endreçava casa seva -a fons- ha trobat aquest llibre:

No tenia número de registre amb codi de barres, però sabem que era el llibre n.6993. Ho diu, a mà, al sobre de paper enganxat a la seva guarda posterior. I  també dins el sobre, a la targeta de registre:

Mireu quantes coses més ens diu la targeta:

Nosaltres reconeixem amb il·lusió la lletra de la bibliotecària de l'escola que el  va registrar, i recordem el rostre de cadascun dels nois i noies de 7è i 8è d'EGB que, segons mostra la llista, van llegir Las botas de fútbol el curs 1981-82. L'Elisenda va ser la darrera, i la seva mare ens ha portat el llibre, després de trenta-un anys . Gràcies, Montserrat!

Actualment els llibres de la nostra biblioteca no duen escrita la història dels seus lectors al darrera. Ni tan sols al programa de registre, l'Epèrgam, no hi pot quedar constància. És una pena, perquè sabríem molt sobre l'interès que desperta cadascun dels llibres de la biblioteca. Les noves tecnologies faciliten la feina, però no ens donen tot el que voldríem

I què recordem de Las botas de fútbol? Qui era Frederik Hetmann?
Els anys 70 i 80 hi va haver un corrent dins la literatura juvenil alemanya que volia mostrar als lectors la realitat, per dura que fos. Gudurn Pausewang, Ursula Wölfel -recordeu Campos verdes, campos grises?- i Frederik Hetmann en són alguns dels seus representants. 





















Parlaven dels problemes socials -racisme, corrupció a l'esport, contaminació de l'aigua, perill d'accidents radiactius, ciutats inhòspites per a les criatures, rebel·lió hippie- i personals -baralles a la família, entre amics, vellesa en solitud, problemes a l'institut, delinqüència infantil i juvenil, intolerància- sense cap concesió. Protagonitzats sovint per nens i nenes infeliços, eren relats que commovien i arribaven a l'ànima.
L'editorial Lóguez, que sempre ha mostrat sensibilitat per les qüestins d'interès social, en va publicar uns quants a la seva "joven colección". Entre ells Las botas de fútbol, un recull de contes que, des d'avui, trobareu al fons històric de la nostra biblioteca.

8 de març, dia de la dona: Rosa Caramel, d'Adela Turín

Rosa Caramelo és el primer llibre feminista de la història d'aquest país. El va publicar Esther Tusquets, a l'editorial Lumen, l'any 1976, dins de la col·lecció A favor de las niñas. El conte l'havia escrit Adela Turín i la il·lustració era de Nella Bosnia.
Aquestes dues dones, italianes, havien creat, els anys setanta, una editorial a Milà que es deia "Dalla parte della bambine". Molts dels llibres que posteriormant va publicar Lumen eren traduccions d'aquestes obres: Arturo y Clementina, Nuncajamás, Historia de los bonobos con gafas, La mano de Milena, Historia de unos bocadillos...

Més tard, Adela Turin va viure a París i allí va fundar l'associació "Du coté des filles", per a l'investigació i la denúncia del sexisme en els materials educatius. Actualment segueix treballant a favor de la causa feminista.

El 2012, l'editorial Kalandraka (Kalandraka-Hipòtesi en català) ha reeditat aquests dos títols :Rosa Caramel i L'Artur i la Clementina. Tot i que se'ls noten els trenta anys, el que els contes plantegen -la igualtat entre els homes i les dones- segueix essent d'actualitat. Val la pena conèixer-los i explicar-los als nostres nens i nenes.

Per celebrar el 8 de març, dia de la dona, aquest any presentem i expliquem Rosa Caramel al nostre alumnat. Mireu l'exposició, que ja és una tradició d'aquest dia, al rebedor de la biblioteca:

Fernando Lalana, un autor molt recomanable

Abans d'ahir l'Emma recomanava un llibre de Fernando Lalana, Industrias Gon. Efectivament, és una novela molt divertida i ben valorada per tots els nens i nenes que l'han llegit.

A la biblioteca tenim un altre llibre de Lalana, El hijo del buzo. És una novel·la d'aventures, molt emocionant, que atrapa al lector, protagonitzada per l'Ernesto, un xicot valent que investiga la desaparició del seu pare. Alhora és una història de relacions entre preadolescents, de famílies atípiques i de denúncia de negocis bruts. Tot això amenitzat amb el brillant sentit de l'humor que Lalana ens regala als seus llibres.

En realitat, aquest autor aragonès s'ha especialitzat en llibres per a adolescents. N'ha publicat un centenar, el primer el 1981, i ha guanyat molts premis.
Ja fa temps us vàrem parlar de Parque Muerte, una història surrealista que va guanyar el premi Edebé de l'any 2012.



A tots i totes les ex-alumnes que de tant en tant visiteu el bloc, us recomanem especialment la sèrie de quatre novel·les policíaques que va anar escrivint a partir d'un dels seus llibres de més èxit, La tuneladora, totes protagonitzats pel detectiu Fermín Escartín:

Els nens i nenes de Marsupilami trien els treballs de biblioteca

No us hem explicat mai que els treballs de biblioteca de tercer i quart de Primària que pengem a la cartellera els triem les mestres, però la selecció de cinquè i sisè la fan els encarregats setmanals.
Mireu-los, avui, en acció:

Mitja hora més tard...

"Si aquesta setmana no hi ha el meu, potser hi serà la setmana que ve!"