La biblioteca més tranquil·la del món, a Beidaihe, Xina

M'arriba un enllaç a través de la Reina. No us ho perdeu. Veureu aquestes imatges i moltes més.
Situada a una platja deserta, la biblioteca té una paret de ciment i vidre que dóna al mar. És l'espai més relaxant que us pugueu imaginar.

Gràcies!

La Tercera Jornada Literatura i Educació a Rosa Sensat

Dissabte vam assistir a la jornada sobre narrativa oral a Rosa Sensat.
Els ponents ens varen encoratjar a incloure els contes narrats a tots els cicles de l'escola, perquè consideren que la literatura oral ajuda acomprendre el món, genera una relació empàtica entre narrador i oient, transmet emocions i sentiments...

Va parlar en primer lloc Roser Ros, que ens va fer veure com els contes, al llarg dels anys, han explicat el món de les dones. 

A continuació dues àvies del MARC (mestres-àvies recuperadores de contes) van parlar-nos de les virtuts de la narrativa oral sense suport visual. Elles van a les escoles que ho sol·liciten a explicar contes, amb la intenció que no es perdi la tradició del conte exclusivament oral. Les dues àvies, Rosa M. Pujadó i Àngels Ollé (antigues mestres de Talitha) dialogaven amb dues mestres que les acullen cada any i gaudeixen del seu regal. Eren l'Imma Diego, de l'escola Torreforta de Tarragona i CArme Blanco, de l'escola Sant Miquel de Cornellà. Les mestres varen explicar la incidència d'aquestes visites en les criatures, mestres i famílies de la seva escola.

La darrera presentació del matí era a càrrec de Pablo Albo i  Pep Duran. Coneixem en Pep de fa molts anys i l'hem escoltat explicant els seus contes deliciosos molts cops. 

 
El diàleg que mantenien els dos contadors va ser ric, però també divertidíssim. I és que Pablo Albo va resultar ser la sorpresa del matí. Agut i enginyós, rialler i joganer, va ser el contrapunt ideal d'en Pep Duran. Va explicar un conte humorístic i un altre emocionant, i ens va deixar tothom encantats.

  A la tarda vam escoltar dues propostes molt interessants, la de l'escola Les Pinediques de Taradell i la de Joan Pelegrí de Barcelona. Els ponents eren David Altimir i Maria Lluïsa Erill.

La cirereta del pastís la va posar Mariona Trenchs, que ens va oferir uns quants contes d'aquella manera tan particular que ella té d'explicar-los: cantant i parlant alhora, emocionant-nos i fent-nos riure amb la seva expressivitat.

Un èxit aquestes terceres jornades. Ja tenim ganes que passi un any i arribin les quartes!

Avui, Dia del Mestre a Google

Si cliqueu, s'activa

Ens representa llegint. No està malament. Una de les criatures llegeix, i no és la de les ulleres. Bé....

Poques mestres saben que avui és el seu dia. És diumenge. Quantes dedicaran el dia a corregir exàmens, exercicis, preparar classes? Ai!

Nous treballs de biblioteca

Com sabeu, els nens i nenes de l'Orlandai, a partir dels set anys, fan una feina relacionada amb la seva lectura setmanal.
Exposem els seus treballs, que poden ser textos, dibuixos, o construccions inspirades en els llibres llegits:

La setmana passada ens va agradar especialment aquest treball:

Fixeu-vos en les pedres de riu, que donen volum a la imatge del llibre:











El va fer la Joana de Planetes, i el va fer després de llegir La noche estrellada, de Jimmy Liao (Barbara Fiore, 2009), un llibre que agrada molt als nois i noies del Cicle Superior, i que motiva converses interessants:

La darrera sessió del nostre club de lectura

Aquesta setmana hem celebrat la 28ena sessió del nostre club de lectura. Havíem triat aquest llibre:

A la majoria de nosaltres ens havia agradat molt. Però no a tothom. Hem de dir que no és una obra fàcil de llegir ni de pair.

No perquè el llenguatge o l'estil literari de Lucia Berlin sigui difícil, sinó per la duresa del que va viure l'autora. El llibre és un recull de contes, no ben bé autobiogràfics, però sí, gairebé tots, basats en experiències viscudes.

En paraules de Pere Antoni Pons (Ara, 14-05-16):

Tot i el dramatisme sovint desolador de moltes de les històries, la literatura de Berlin transmet una vitalitat increïble, i d’aquest contrast prové la seva virtut més atractiva i peculiar. Gràcies a unes protagonistes narradores que s’assemblen entre elles -i que segurament són la veu de l’autora-, tot ens arriba impregnat d’una energia desenfadada, electritzant i perspicaç, plena d’aquella curiositat gojosa que fa que tot ens resulti interessant i que fins i tot en les situacions més depriments vegem espurnes de meravella. Berlin fa -i no exagero- que ser una dona de fer feines sembli una professió apassionant.

Aquesta desimboltura existencial i anímica, que mai no és ingènua i que no està exempta de crueltats i de caos, s’expressa amb una intel·ligència cantelluda i una prosa veloç i precisa, desapassionada però seductora i vibrant. És cert que Berlin no és una estilista pulcra però ¿qui necessita pulcritud formal quan té energia verbal, un sentit de l’humor esmolat i veritat humana?

Un àpat d'especialitats mexicanes, com no podia ser de cap altra manera...

El proper llibre serà aquest:
Marta Orriols, Anatomia de les distàncies curtes, d'Edicions del Periscopi (2016)

La sessió la celebrarem a el dia 17 de gener, a 2/4 de 8, a la biblioteca de l'escola.

Si mai ens perdem....

"...però els agents bascos la van trobar en una biblioteca pròxima."

(ara.cat)

Naturalment: si mai ens perdem, busqueu-nos en una biblioteca!

Salut, noia! Enhorabona, família!

Autores que ens agraden: Marianne Dubuc

Fa temps que volíem dedicar una cartellera a Marianne Dubuc.

Imatge d'Editorial Tramuntana

Nascuda a Québec l'any , viu actualment a Mont-real. Va estudiar disseny gràfic i el 2006 va iniciar-se en la il·lustració dirigida al públic infantil. El seu segon llibre, Davant de casa meva, va tenir molt d'èxit, i això la va donar a conèixer a Europa.

Ara ja ha publicat uns quants llibres, que s'han traduït a més de vint idiomes. El lleó i l'ocell va guanyar el premi del Governeur General du Canadá del 2014 i L'autobús el premi TD de literatura juvenil, el 2015.

Aquests dos títols els ha editat Tramuntana (2014 i 2015)

Va ser a Barcelona el curs passat, i vam tenir el gust d'escoltar-la a una presentació a Casa Anita.

No us recomanem un llibre en especial, d'ella: ens agraden tots! No és freqüent trobar una autora dedicada als petits lectors que mantingui un llistó tan alt. Tenim a la nostra biblioteca tots els que ha publicat aquí:

Baula, 2011

Aquest compta amb les seves il·lustracions, però el text és de Mathieu Lavoie:

Editorial Joventut ha publicat sis dels seus llibres. Els altres, Baula i Tramuntana

Gràcia llegeix: un nou festival literari

No ho hem anunciat abans perquè ho hem conegut avui.

Ahir, a les 7 de la tarda, a la biblioteca Vila de Gràcia, es va celebrar l'acte inaugural de Gràcia llegeix, el 1r Festival de Literatura Districte de Gràcia.

Al llarg dels dies 19 i 20 (avui i demà!) podeu assistir a quantitat d'actes literaris. Cliqueu damunt la imatge per entrar al Facebook del festival:

Avui mateix, a les 12 del migdia, a la biblioteca Jaume Fuster:

Homenatge a Joaquim Carbó

Taula rodona amb 
Oblit Baseiria, Anna Manso, Gemma Lienas i Lluís Llort

Encara hi sou a temps!

Els bancs-biblioteca al passeig de Sant Joan (1928)

Unes imatges que no havíem vist mai. Les hem trobat al País digital i al blog Barcelofília.

Aquests bancs va ser inaugurats el 1930 al Passeig de Sant Joan, entre la Diagonal i la Travessera de Gràcia. Van perdurar fins després de la Guerra Civil.

Fixeu-vos que el banc té una vitrina adossada de pedra, fusta i vidre plena de llibres que es podien agafar i tornar.

A l'esquerra, el monument a Mossèn Cinto Verdaguer

Un encarregat municipal obria i tancava la vitrina

A dalt de tot del Passeig deSant Joan s'hi va construir un Pavelló de Lectura, on els ciutadans podien gaudir de la premsa diària. Veieu una imatge del 1934: la Banda Municipal actuant davant del pavelló.

Del blog Barcelofília

Utilizeu, sisplau, els dos links que us hem deixat a l'inici. És entranyable el que s'hi explica.

Biblioteques que van i vénen

Ha corregut molt per la xarxa i probablement ja ho heu vist. Ho vam trobar fa dies a Catorze i ens va agradar tant que no ens podem estar de penjar-ho al blog.
Biblioteques que van i vénen en moto, en bici, en cotxe, tramvia i bus, en burro, elefant i en el que faci falta:

BIBLIOTEQUES QUE VAN I VÉNEN

El mapa de llibreries de Barcelona

De Domestika.org

Segur que n'heu sentit a parlar: premsa i televisió ens ho han explicat aquests dies: ja tenim El mapa de llibreries de Barcelona. 
Diu que n'hi ha cent vint-i-dues. Moltes al centre, però cada cop més als diferents barris de Barcelona. A Horta-Guinardó només una (???) Coneixem bé Horta i som clients de la llibreria Sagitari, la millor del barri després que va desaparèixer l'enyorada Iona (i l'enyorat Pep)
Hem visitat la Sagitari i el seu propietari ens ha dit que probablement el mapa l'han fet amb la llista de les que són al Gremi de Llibreters, sense treball de camp (perquè ells no són agremiats) 
Contexto de Editores, que són els autors de la "recerca", n'han trobat cent vint-i-dues a Barcelona. Casualment idèntic nombre que a Madrid...

Escultura i llibres, al Retiro

Com podeu veure, no cal anar al Central Park de New York per contemplar escultures dedicades a la literatura.
Aquesta fotografia me l'envien la Neus i l'Elsa:

És del Retiro, de Madrid. Representa al poeta Manuel de Campoamor, acompanyat de tres dones, cadascuna d'elles en una època de la vida: joventut, maduresa, senectud. El seu autor és Lorenzo Coullaut-Valera i es va inaugurar el 1914.
Mireu la dona jove, amb un llibre a les mans:

Gràcies, Elsa i Neus!

Els nens i nenes de 1r són els Coets

I el nostre homenatge, a ells i al nom que acaben d'estrenar, és aquesta exposició de llibres que parlen de coets.

 
Contes, còmics i novel·les i fins i tot un llibre de poemes:

 I també llibres de coneixements:

Recomanem especialment aquest conte de Tony Bradman, il·lustrat per Tony Ross. És d'Oceano Travesía, publicat el 2010:

En Lucas és un nen diferent. Sempre arriba tard i és una mica distret. Els mestres diuen que no arribarà enlloc, a la vida.... Deuen tenir raó?



Aquest és un clàssic, del 1912:

De Peter Newell, amb un text en poesia traduït al català per Miquel Desclot. (Thule, 2008). És una història divertida: un nen troba un coet al soterrani d'una casa de vint pisos. El coet s'enlaira i, foradant sostres i terres, els creua tots vint, sorprenent els habitants de cadascuna de les habitacions que travessa...



I aquest altre, també en clau d'humor,  on l'astronàutica només és un pretext per parlar del respecte a la natura:

De Sean Taylor i HannaShaw (Takatuka, 2014), explica els malestar dels animals d'una granja, sotmesos a la deixadesa d'un granger que les fa viure entre fums i escombraries. Com en fugiran? En un coet!



Els llibres dels avançats al seu temps. Els estimats Tintins d'Hergé, que resisteixen el pas dels anys:

I la novel·la de Jules Verne que, en realitat, no és pels alumnes de primària:

Benvolguts Coets, que aqust curs feu sis anys, llegiu-ne molts, aquests i els que seguiran. No pareu mai de llegir!