dimecres, 29 de juny del 2011

Llamp de llamp!!!



L'editorial Acontravent acaba de publicar un llibre,  
que recull tots els recnecs, en català, del capità Haddocck. 
Norma Editorial havia fet una publicació una mica semblant, encara que no tan exhaustiva, l'any 1996:

Qui traduïa els Tintins al català era Joaquim Ventalló, mort el 1996. La feina d'adaptar els renecs francesos i donar-los la gràcia d'un cataplasma, filibuster, trinxeraire o tros de quòniam té molt de mèrit!
La biblioteca potser podria comprar el llibre, per oferir paraulotes alternatives al nostre alumnat...

dijous, 23 de juny del 2011

Per a usuaris de totes les edats


Mentre les seves mares, mestres en situació de baixa maternal, són l'escola preparant el regal de la Carme Bohera, què creieu que fan les seves criatures? Miren contes a la biblioteca!!!

dimecres, 22 de juny del 2011

Bones vacances!


Com cada any, quan arriben les vacances, us oferim una selecció de llibres. Són força actuals, els trobareu fàcilment a les llibreries. 
Estan classificats per cicles, encara que ja sabeu que no som amants de classificar les lectures per edats. A cadascú li agrada el que li agrada, independentment de la seva edat!


La il·lustració és de Paulo Galindro i l'hem trobat al bloc Pinzellades al món

dimarts, 21 de juny del 2011

Les panteres celebren la Festa de la Biblioteca

Cada any els nens i nenes de 2n, enguany les Panteres, acaben el curs -i el seu primer any com a usuaris setmanals del préstec bibliotecari- fent una festa.


Fan una exposició de les seves llibretes, els expliquem un conte, esmorzen  plegats, i la Carme Bohera els lliura un diploma que certifica que ja són uns grans lectors.

Sabeu que la Carme Bohera, la mestra que veieu a aquesta fotografia, està a punt de jubilar-se? 
L'any que ve, qui acompanyarà els nens i nenes de 2n a la biblioteca, transmetent tant d'interès per la lectura com ho feia ella?
Des del bloc de la biblioteca, Carme, et donem les gràcies i et desitgem molta sort!

Les Guineus se'n van... amb un llibre

Des de ja fa molts anys, quan el tutor de sisè despedeix els seus alumnes que marxen de l'escola, els obsequia amb un llibre. Un llibre triat especialment per a cadascun d'ells, amb una extensa dedicatòria del seu professor. Paraules molt pensades per a cadascun/a d'ells/es que seran un record per a tota la vida.
Mireu quantes bones novel·les:
 En Batet ofereix els llibres, el dia del sopar de comiat:

diumenge, 19 de juny del 2011

Elionor d'Aquitània


Aquest cop és la Reina, mare de la comissió de biblioteca, qui m'envia aquesta fotografia de la tomba d'Elionor d'Aquitània (1122-1204) a l'Abadia de Fontevrault (Anjou, França) i d'Enric II d'Anglaterra, el seu marit. És més antiga que la de la reina de Portugal que vam publicar a l'entrada del dia 31 de maig.
M'explica la Reina que als quinze anys ja era duquessa d'Aquitània i Comtessa de Poitiers i, per diversos casaments, va ser reina de França i d'Anglaterra, successivament. És a dir, la dona més poderosa del segle XII, que havia viatjat per mig Europa occidental, etc..
A més, l'Elionor d'Aquitània va ser una gran mecenes; el seu més destacat protegit va ser Chrétien de Troyes, creador de la novel·la moderna. És segur que tenia llibres, i no només religiosos, i que sabia llegir. Però la representacio de la tomba segur que és d'un llibre religiós (probablement un llibre d'hores).
Cito textualment el correu de la Reina:
De totes maneres, fixa't que la idea de "llegir" (i més "per dintre"*) és relativament moderna. Les primeres novel·les europees en llengua romànica són per ser "escoltades" (i la lírica per ser cantada i escoltada també).
En qualsevol cas, fins que es generalitza l'ús del paper, tenir un llibre és una cosa extremadament cara. Mentre el llibre és en pergamí, és caríssim. Per fer cada foli de pergamí has de matar un xai !!!
* cf. la famosa anècdota de Sant Agustí que es sorprenia que Sant Ambròs llegís sense moure els llavis ni fer soroll. Clar que això és abans, al segle V. Però sembla que fins al X no es generalitza la idea de llegir per un mateix.
 Moltes gràcies, Reina!

dissabte, 18 de juny del 2011

Peter Schössov, a Barcelona

Us recordeu d'una entrada dedicada a Peter Shössov, il·lustrador alemany per qui tinc gran admiració? Era de l'1 d'abril, si la voleu tornar a veure.
Doncs acaba de rebre el Premi Llibreter per aquest àlbum:


Aprofitant la seva estada a la nostra ciutat, Casa Anita el va convidar a fer una xerrada-presentació dels seus llibres:


Em van agradar moltes coses que va dir, com per exemple la importància que donava a què els llibres infantils no siguin tan cars com són actualment, i les idees que ell desenvolupa al seu país per abaratir despeses. O bé com oferia la seva feina als mestres, a fi que les històries que ell explica siguin un incentiu per a que els nens i nenes es llancin a escriure.
El pati de Casa Anita va ser un punt de trobada excel·lent per a aquest acte:

dilluns, 13 de juny del 2011

Haruki Murakami


Coneixeu Tòkio blues? Heu llegit Kafka a la platja?
Són potser els llibres més llegits de Murakami. I aquesta vegada no estem parlant de literatura infantil ni juvenil.
La Generalitat de Catalunya ha atorgat a aquest autor el XXIII Premi Internacional Catalunya 2011, dotat amb 80.000 euros i l’escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies. Haruki Murakami, en el discurs d'agraïment, va fer múltiples referències al terratrèmol i al tsunami subsegüent que va patir el Japó. L’escriptor va anunciar que oferirà la dotació econòmica del guardó a les víctimes del terratrèmol i de l’accident de la central nuclear de Fukushima.
El premi es concedeix anualment a aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.
Enguany se li ha atorgat a Murakami  en reconeixement a:
- la seva obra narrativa, que ha transcendit el seu àmbit cultural i ha esdevingut un referent destacat del panorama literari mundial;
- la creació d’una obra i un univers personal, que dibuixa un món d’oscil·lacions permanents, entre el real i l’oníric, l’humor i la foscor;
- i el fet de constituir un pont literari entre Orient i Occident, capaç de conjuminar els dos mons: la lleugeresa taoista i l’absorció de tendències i tradicions culturals forànies.



















Si heu llegit les seves novel·les, ja sabeu que el tema principal del que escriu és la pèrdua de l'amor i els intents per aconseguir-lo. Murakami, però, no explica històries del tot realistes, sovint traspassa la frontera de la realitat i la ficció.
Aquestes són les darreres obres que ha publicat en llengua catalana. La primera no és cap novel·la, sinó un assaig molt atractiu i fàcil de llegir, i la més recent és, com el seu nom indica, un homenatge a George Orwell:



















Si teniu curiositat, com jo l'he tingut, per saber qui han estat els premiats per la Generalitat en altres edicions, us diré que són polítics, filòsofs, músics, científics, artistes plàstics, historiadors i economistes de tot el món, un bisbe català afincat al Brasil, Pere Casaldàliga..., i quatre persones del món de les lletres. Dues dones, l'anglesa Doris Lessing i l'egípcia Nawal al-Sa’dawii, i dos homes, l'israelià Amos Oz, i el turc Yashar Kemal.

dissabte, 11 de juny del 2011

Ot, el bruixot, 40 anys a Cavall Fort!

Segur que és el còmic més llegit, a l'escola. I encara no li havíem dedicat cap entrada en aquest bloc.
Des de fa quaranta anys en Josep Lluís Martínez Picañol, en Picanyol, publica les historietes de l'Ot al Cavall Fort. El personatge l'havia creat abans, perquè el llibre del quaranta aniversari el va publicar Norma el juny del 2009. I als nens i nenes els segueix agradant com el primer dia!

Jaume Capdevila, l'humorista KAP, en el pròleg del llibre del 40 aniversari, deia:
El secret d’en Picanyol és haver estat capaç de crear un personatge rodó, ben dibuixat i ben definit psicològicament, que es manté sempre coherent malgrat els condicionants implícits a cada historieta, on desenvolupa l’acció en poquissimes vinyetes sense paraules i amb una solució final en forma de gag sorprenent...Cada tira de l’Ot és una petita joia de dibuix net i sintètic, curull d’un humor subtil i surrealista, que explora amb enginy els límits de la capacitat narrativa i expressiva de les imatges. Passeu full i gaudiu de l’encís teúrgic que aquesta parella de mags, l’Ot i en Picanyol, han deixat condensat en cada pàgina d’aquest volum.

Us deixo la seva web, on us podreu entretenir llegint i fent algun joc:

I una pel·lícula de Vilaweb, on el matexi Picanyol  i altres persones reflexionen sobre les raons del deu èxit


En Picanyol és de Moià, per això a un parc d'aquesta població hi ha l'escultura de l'Ot. Els nens i nenes de Picot ens en van portar una fotografia quan hi van anar d'excursió (que no és aquesta, sinó la de la columna de la dreta):


dissabte, 4 de juny del 2011

El nostre bibliotecari en pràctiques


Potser no sabeu que els mesos d'abril i maig vam tenir la sort de comptar amb l'ajut de dos estudiants del Màster de Biblioteca Escolar: la Maria Triay i en Pau Solsona.
En Pau -que, per cert, ens va venir a veure divendres, al sopar de la Setmana Esportiva- quan es va acomiadar de l'escola ens va obsequiar amb un poema preciós de Jorge Luis Borges, que es diu:
Si el llegiu veureu que parla de relacions de parella i de l'etern binomi un mateix/l'altre, però els darrers versos ens van emocionar especialment:
y uno aprende y aprende...
y con cada adiós uno aprende.


 Gràcies, Pau, gràcies Maria, per la vostra amabilitat i la vostra col·laboració.