A la vista d'això...
...vam decidir exposar els nostres llibres sobre globus.
En un primer moment només buscàvem llibres protagonitzats per globus, o amb una presència important d'un globus... Després vam ampliar el camp: viatges en globus.
I aquest ha estat el resultat:
Des d'aquí us demanem ajuda. Algú té la pel·lícula El globus roig, d'Albert Lamorisse? Ens la deixeu?
La bona notícia no és que les biblioteques de Barcelona organitzin activitats per als lectors i lectores més joves. Això ja sabem que existeix des de fa anys, i ens en felicitem.
El que fa goig és que la premsa se'n faci ressó.
Per llegir-la, cliqueu damunt del títol de la notícia de El Periódico de divendres, 22 de febrer:
Hem comentat de vegades que els nens i nenes grans de primària no s'acaben de creure que els àlbums també són per a ells. De vegades els fa l'efecte que la seva lectura és per a l'alumnat més petit, i que a ells només els correspon de llegir novel·les de més o menys gruix.
Per això procurem fer activitats per a presentar àlbums poc llegits. Quan els coneixen s'adonen que, sovint, tant el text com les il·lustracions utilitzen un llenguatge que els més petits no comprendrien i ells, en canvi, sí. Que són llibres pensats i escrits per a persones de la seva edat.
La Paola, la nostra estudiant en pràctiques, va dissenyar una experiència de lectura d'àlbums que tenien un tret en comú: tots eren versions modernes, diferents, de contes populars.
Va fer servir aquests àlbums:
Fixeu-vos que els d'aquesta selecció tenen quelcom en comú. Tots donen la volta al conte de la Caputxeta Vermella (n'hi ha algun que és un recull, o un "mixt", i la Caputxeta en forma part):
Els va distribuir entre l'alumnat de la classe de Marsupilami, els nens i nenes de cinquè, que els van llegir en parelles. A continuació va proposar unes qüestions per a fer-los pensar: en quin clàssic es basava el llibre, si la versió llegida els havia agradat més o menys que la de tota la vida, quina era l'aportació de l'autor de la versió...
Alumnes i mestres vam quedar satisfets del resultat de l'activitat.
Dijous al vespre ens vam reunir en una nova sessió del Club de Lectura de mares, mestres i amigues (un dia podrem parlar de pares?)
Havíem llegit Suite francesa, d'Irène Nemirowsky:
Com ha passat a totes les sessions, les intervencions de cadascuna de les persones que formen part del club van proporcionar una mirada nova i personal damunt del llibre. És molt diferent fer una lectura individual, pròpia, que fer-la en grup. La novel·la ens havia agradat molt, força o no gaire, però, després de parlar-ne, a tothom li agradava més. Perquè la nostra opinió s'havia enriquit amb les aportacions de la resta.
No cal dir que recomanem a totes les persones que us considereu bones lectores -o lectores i prou- que formeu part d'un club de lectura. Del nostre o d'un altre. Us assegurem que no us en penedireu.
En acabar, pa amb paté, amb formatge i... xampany francès!
Vam triar el proper llibre, per la sessió del 25 d'abril:
Aquesta novel·la està qualificada com un clàssic de la literatura humorística nordamericana. Va ser escrita per Patrick Dennis el 1955, però no va arribar a casa nostra fins el 2010. En català, la trobareu editada per Quaderns Crema. En castellà, per Acantilado. Com veieu, aquest cop hem buscat una lectura divertida i refrescant.
Ahir, al Periódico, hi vam llegir que a Barcelona, al teatre Círcol Maldà, hi estan fent una obra de teatre protagonitzada per... una bibliotecària!
És un monòleg interpretat per Lluïsa Mallol, a partir d'un llibre de Sophie Divry, dirigit per Joan Peris.
Hi trobarem sentit de l'humor i un sincer homenatge a la lectura. Què més podem desitjar?
Només fins el 10 de març, no us despisteu. El dimecres i el dijous, les entrades són més barates.
Si voleu llegir tot l'article de El Periódico, pitgeu aquí
 |
| L'actriu, Lluïsa Mallol |
Des de feia quatre o cinc anys llegíem aquest conte als nens i nenes de 4t. És una història molt emocionant, escrita en gènere epistolar, que les criatures ja no coneixen gaire, i que l'editorial Ekaré havia publicat feia temps en un format petit. El text és de Sarah Stewart i les il·lustracions de David Small.
Als nostres alumnes els agradava molt, però als adults sempre ens semblava que la situació inicial de la història -els pares de la protagonista s'han quedat sense feina, som a la Gran Depressió dels anys trenta, als Estats Units - els era una mica llunyana.
Ara aquest inici ha esdevingut d'una actualitat total. A l'entorn de tots els nostres alumnes hi ha algú que ha perdut la feina. El silenci que es crea en començar a llegir el conte és absolut.
A mesura que anem llegint la tensió va baixant. Perquè en realitat el conte és una història d'amor: a la professió i la feina ben feta, a les persones que ens envolten, a la jardineria...
A més, hi trobem explicada, des la innocència de la nena protagonista, l'evolució personal d'un adult sorrut, l'oncle que l'ha acollit. I aquesta transformació és tant o més emocionant que el final feliç del conte.
Darrerament comptem amb una altra novetat: Ekaré l'ha editat amb tapa dura i format molt més gran. Però aquest canvi té avantatges i inconvenients. Ara és un àlbum amb més presència, però, com passa gairebé sempre que s'engrandeixen les imatges, la qualitat de la il·lustració se n'ha ressentit una mica.
Us el recomanem molt i molt. No deixeu de tenir-lo a les vostres biblioteques, a casa vostra. Presenteu-lo o llegiu-lo als vostres nens i nenes. És una experiència impagable.
Aquest llibre no és cap novetat, el va publicar Anaya el 2008.
Sempre ens havia agradat molt i, degut a que l'Iker, de la classe de Sargantanes, s'hi ha inspirat per fer aquest treball tan bonic, n'hem buscat informació, i us ho expliquem.
La seva autora, Lucía Serrano, va guanyar el premi Princesa de Éboli per aquest obra. Ella és il·lustradora, però en aquest cas, tant el text com les imatges són seus:
Després, no ha parat d'il·lustrar llibres. A la biblioteca en tenim algun:
On podem veure molts dels seus dibuixos és al Cavall Fort i al Tatano. Hi col·labora molt sovint, fixeu-vos-hi:
La Mariona a la biblioteca? No!!!
Segur que sabeu que, des de mitjans de gener, a la biblioteca hi tenim una bibliotecària nova: la Paola Bustamante. Està fent el Màster de Literatura Infantil i Biblioteca Escolar, i ha vingut a l'Orlandai a fer les seves pràctiques de bibliotecària.
Ens està ajudant moltíssim i, a més, és una persona molt agradable i carinyosa. La setmana que ve, quan acabi aquest temps d'aprenentage a l'escola, tots la trobarem molt a faltar
Des del nostre bloc et volem donar moltes gràcies per tot, Paola!
L'any passat ja us vam parlar de la celebració dels 200 aniversari del primer recull de contes del germans Grimm. Però com que la data exacta d'aquesta edició va ser el 12 de desembre de 1812, quan l'any ja s'acabava, hem vist que a molts llocs ho celebren el 2013. Nosaltres també.
I el nostre homenatge a aquests germans alemanys que van dedicar la seva vida a la recuperació de contes populars ha estat aquesta cartellera que hem fet amb la Paola, la nostra biliotecària en pràctiques, amb l'exposició d'alguns dels seus contes.
També hem fet un apartat per a recordar uns altres autors clàssics: Andersen i Perrault. El que molts no sabíem és que Hans Christian Andersen no recollia les histories populars, sinó que ell és l'autor dels seus contes.
En canvi, Charles Perrault, com els germans Grimm, sí que va fer la feina de reunir i publicar allò que feia molts anys que la tradició oral passava de generació en generació.
De vegades ens trobem que una mateixa història, com és el cas de La Caputxeta Vermella, té versions diferents: la de Perrault, més antiga, i la dels germans Grimm, més propera a nosaltres en el temps i en el contingut.
Us convidem a venir a veure l'exposició, a remenar contes, i conèixer quins són de cada autor.
Ens agrada que la biblioteca sigui un lloc confortable i acollidor.
I mireu si ho és que, des de fa quatre o cinc anys, hi dormen, un cop a l'any, els nenes i nenes sisè.
Això passa la nit màgica de Carnestoltes. Quan els grans de l'escola han acabat la seva feina de decoració de la casa, és tan tard que s'hi queden a dormir.
En Batet explica un conte, tal com ha de ser, i després... bona nit!
L'endemà es desperten abans que arribin totes les criatures a l'escola, per poder veure la il·lusió que els fa la sorpresa que els han preparat...
.jpg)
