Ramon Casas i la lectura

Queda clar que a Ramon Casas l'interessaven les dones lectores.
Aquestes obres les podreu veure al Cau Ferrat, a Sitges, fins al 19 de febrer:

Aquesta altra, al Museu de Montserrat:

"Jove decadent", Ramon Casas

Si cliqueu aquí trobareu un article del blog Imagen y Mujer, sobre la representació de dones lectores a l'Art Nouveau europeu i al Modernisme català.

FLIC, Festival de literatures i arts, celebra la 7a edició

El FLIC, festival de literatures i arts infantil i juvenil, s'autodefineix:

Cliqueu aquí per saber més del FLIC Barcelona. 
I damunt la imatge per accedir al programa del proper cap de setmana, la Festa de la Literatura per famílies:

Tina Vallès parla de les biblioteques escolars

No us perdeu aquest article de la Tina Vallès a Vilaweb.
El fragment que més ens agrada:

...la culpa no és dels mestres, ni tampoc dels centres educatius i els seus equips directius. Hem de mirar més amunt, cap a Ensenyament, i també cap a Cultura, i preguntar-nos per què la figura del bibliotecari escolar va ser una de les primeres víctimes de les retallades ⎯figura que era recollida ja a la llei de biblioteques de 1993⎯, si les administracions sempre que poden s’omplen la boca amb la cosa del foment de la lectura.

El que no ens agrada gens:

Però si tinguéssim un bibliotecari escolar (...) si fos ell qui rebés els comercials de les editorials i no es deixés enredar per ofertes més dignes d’un hipermercat que d’algú que diu que treballa en l’àmbit cultural...

Fa molts anys que a l'escola no rebem comercials. Comprem a les llibreries, a llibreters/eres que treballen per ajudar-nos a triar els millors llibres. I esperem que, mica a mica, totes les escoles facin aquesta opció, encara que sigui una mica menys econòmica.

Els treballs de biblioteca

Treball de l'Iker, de 5è, després de llegir "Les galetes del Saló de Té Continental", de Josep M. Fonolleras

De vegades ens pregunten:
"Els nens i nenes no s'avorreixen de fer treballs dels llibres llegits?", "No avorreixen la lectura?"

La nostra resposta és negativa. No s'avorreixen. Quin és el secret? Mireu:

Aquesta és l'exposició d'avui. Cada dia canvia. Van apareixent nous treballs que substitueixen els anteriors. L'alumnat de 3r fins a 6è són els autors d'aquests treballs.  Creiem que el secret del no avorriment rau en la varietat. Acostem-nos més:

D'un llibre llegit podem fer-ne un comentari escrit. Però també un dibuix, una pintura, un collage, un relleu, un treball en volum... Podem fer moltes coses. Cada setmana una de diferent. Un llibre ens pot suggerir moltes idees. 

I si ens agrada escriure el podem valorar, recomanar, pensar un nou final, descriure el/la protagonista, comentar la il·lustració, escriure a l'autor... infinitat de textos diversos.

Per aprofundir sobre el tema, cliqueu aquí, i podreu llegir una entrada anterior, on en parlàvem.

Leer, d'André Kertész

Hem sabut d'aquest llibre de Kertész gràcies al blog Prova i error, del nostre amic Josep M. Cortina. Ell, fotògraf i blogaire, és també l'autor del text del Núvol que podreu llegir si cliqueu aquí.

De Núvol

Gràcies, Carme.

Marta Orriols, amb "Anatomia de les distàncies curtes", al nostre Club de Lectura

Dimarts vàrem tenir la satisfacció de comptar amb la presència de Marta Orriols a la darrera sessió del nostre Club. Havíem llegit el seu llibre Anatomia de les distàncies curtes i vam compartir amb ella la sessió.

Anatomia de les distàncies curtes (un títol molt adequat al contingut del llibre) és un recull de dinou contes. Històries de vida quotidiana, d'amors i desamors, de relacions entre les persones, no solament de parella, de mares i filles, àvies i nets, germanes, amics i amigues. D'il·lusions i de frustracions, de soledats i de moments compartits. Els seus protagonistes, més dones que homes, acostumen a ser de la generació dels quaranta anys, com la pròpia autora, però totes nosaltres, lectores del Club, ens hi vam sentir identificadíssimes, per bé que la majoria superem aquesta edat.

Marta Orriols ens va parlar molt del procés de creació dels seus contes i també de les característiques del gènere, tant diferents de les de la novel·la o un altre tipus de narrativa. Ens va semblar una persona propera, agradable i interessant. I una gran escriptora, com demostra aquesta seva òpera prima, que ja va per la tercera edició i segueix.

Tothom qui l'havíem llegit  vam manifestar el nostre entusiasme. Aquesta vegada sí que hi va haver una unanimitat total, com poques. Vam parlar molt i, en acabar, havíem revisat gairebé tots els contes. No n'hi havia cap que no ens hagués agradat/emocionat/sorprès/interessat. Llavors la Marta Orriols afegia un matís, un comentari, i la nostra satisfacció era encara més plena.

No cal dir que us el recomanem vivament. Compta amb l'interès afegit d'un pròleg de Jenn Díaz i un epíleg de Tina Vallès (que acaba de guanyar el premi Anagrama de novel·la)

Agraim molt a l'autora la seva presència i el seu acompanyament

Brindant per la lectura compartida. Llarga vida als clubs de lectura!

Per a la propera sessió vam acordar aquesta lectura. Altre cop, un recull de contes. Serà el 16 de març, a 2/4 de 8, a la biblioteca de l'escola.

Cliqueu damunt la imatge per saber-ne més

Maria Vilanova és ex-alumna i ex-mestra de l'escola Talitha. Aquesta portada té per a ella, probablement, les mateixes ressonàncies que per a nosaltres...

Estimem Babette Cole

 

Ahir vam saber de la prematura mort de Babette Cole (1950-2017). Li hem dedicat la cartellera d'aquesta quinzena:

Ens ha agradat sempre perquè, a més d'escriure i il·lustrar llibres frescos i divertits, va ser una autora trencadora.

Els anys vuitanta i noranta parlava a les criatures de l'origen de la vida, dels canvis en els seu cos, de la vellesa i de la mort. Va tenir problemes al Regne Unit perquè als seus llibres dibuixava nens i nenes despullats!
Va lluitar contra els estereotips sexistes. Molts la vam conèixer per aquests dos contes:

Tots els que us hem mostrat fins ara varen ser editats per Destino els anys noranta, per tant, difícils de trobar. Només Nens, manual de l'usuari és una mica més actual.

A nosaltres ens agrada especialment aquest, sobre els "petits secrets de la vida":

És de l'editorial Serres, 2005

Alma y la isla, de Mónica Rodríguez

Aquest llibre no és una novetat editorial. A nosaltres, però, ens l'acaben de portar els Reis. L'Àngela, de sisè, la classe de les Llúdrigues, l'ha llegit, i ha fet un treball tan bonic que no ens en podem estar de mostrar-lo.

El treball s'inspira en la portada del llibre. L'autora de totes les il·lustracions és Ester García:

Hem preguntat a les Llúdrigues perquè creien que l'Alma, aquesta nena que arriba a la costa de Grècia després de naufragar, viatja en un barquet de paper. La resposta ha estat immediata:

-Perquè la seva embarcació és tan fràgil que té moltes probabilitats d'enfonsar-se, com si viatgés en un vaixell de paper.

Així ho representa Ester García, i així ens ho explica Mónica Rodríguez, l'autora. L'Alma arriba a la platja a punt d'ofegar-se. Un pescador la recull, i la porta a casa seva. Vol acollir-la, però no tota la família ho veu clar. El fill petit, l'Otto, n'està gelós. Tota l'atenció de pares, àvia, germans, ara, és per a l'Alma.

El llibre ens ha agradat molt. Una llengua castellana acurada, però no difícil, unes il·lustracions boniques, el drama dels refugiats com a rerefons i els sentiments contradictoris d'un infant en primer pla. És un bon llibre per parlar de sentiments, i per viure'ls! 




















És d'Anaya, guanyador del XIII Premi Anaya de Literatura Infantil i Juvenil, el 2016, i seleccionat pels White Ravens de la Biblioteca Internacional de Munich (200 títols entre els milers que es publiquen cada any a seixanta països del món)

Us el recomanem per als lectors/es més grans de Primària. Podeu llegir el primer capítol clicant aquí

Llibres protagonitzats per nenes

Seguim allà on érem. Al mercat dominen els llibres protagonitzats per nens. Potser estem una mica millor, però tal com fem la mostra no podem arribar a conclusions.
Es tracta del següent. De tots els llibres nous, els que ens han portat els Reis, ens preguntem quants són protagonitzats per nenes i quants per nens. Estem ben segures que quan els demanem als Reis ens fixem només en que siguin bons llibres, no en qui són els protagonistes. Per tant, suposem que la mesura presa amb els nostres vint-i-tres llibres es podria extrapolar a totes les novetats del 2016, sense equivocar-nos massa:

Protgonitzats per un nen (o home) o un animal humanitzat manifestament masculí: 14 llibres

Protagonitzats per una nena (o dona) o un animal humanitzat manifestament femení: 8 llibres

Convertim-ho a percentatges: 
Aproximadament un 62% de nens i un 40% de nenes protagonistes.

Ho comparem amb un càlcul similar que vàrem fer el setembre del 2015, amb les novetats adquirides en aquell moment. També teníem vint-i-tres llibres protagonitzats per nens o nenes, llavors. El resultat va ser 65% amb nens protagonistes i 38 % amb nenes. No podem veure-hi una tendència, en aquesta tan petita millora.

Seguim allà on érem: al segle XXI, els protagonistes dels contes i novel·les infantils són, majoritàriament, nens.

El intruso, de Bastien Contraire

Us presentem un dels llibres més bons del 2016, al nostre parer.
Per a totes les edats, d'un gust exquisit, que arrenca un somriure a cada plana. Sense ni una paraula.

I és que es tracta d'un llibre per jugar. Hem de trobar qui és l'intrús, el dibuix infiltrat entre una sèrie de semblants, però que no pertany a la sèrie.
Amb quatre exemples que hem trobat a la xarxa ho entendreu molt bé:

Només a dues tintes i amb una sobrietat extraordinària, Bastien Contraire aconsegueix un resultat magnífic. Juga amb les analogies de formes i de proporcions amb una habilitat que ens sorprén a cada plana. A les planes més difícils fins i tot a les persones grans ens costa trobar a primer cop d'ull on és l'intrús!

I qui és Bastien Contraire? Un il·lustrador autodidacta, fundador amb Romina Pelagatti de la revista Papier Gaché el 2008, una publicació independent, Molt interessat en la tècnica de la il·lustració amb plantilla, l'ha cultivat amb una creativitat sorprenent. És autor d'un còmic, Les choses, i l'organitzador del Fanzines! Festival. No hem aconseguit saber res més d'ell.

El intruso l'ha publicat Libros del Zorro Rojo el 2016.

Els Reis d'Orient ens han portat llibres de coneixements...

... i també de ficció, naturalment.
Però avui parlarem només d'aquests primers, els llibres que ens serveixen per aprendre.
Un cop més constatem que és difícil trobar bons nous llibres de coneixements al mescat, sobretot en llengua catalana.

Us parlarem només de tres d'aquests lliibres que ens agraden especialment:

Es tracta d'un llibre sobre com el pas del temps modifica la vida i les seves manifestacions. És d'Anne Margot Ramstein (SM 2016). Presenta una sèrie de seqüències, un canvi a cada doble plana.
Mireu alguns exemples:

Ja veieu que els canvis són diversos i les imatges, per tant, donen molt de sí per a la conversa. 
La il·lustració és extraordinària. Hi ha planes més boniques que altres, però el conjunt és de gran bellesa. No us el perdeu.

Aquest segon llibre, Metròpolis, de Benoit Tardif (Coco Books, 2016) ens ofereix un viatge molt amè per algunes de les principals ciutats del món. Coneixerem els seus edificis singulars, els seus costums i els seus habitants. Les il·lustracions, atractives, de colors molt vius, hi aporten una mica d'humor. 

Us volem parlar d'un tercer llibre. Aquest:

Per bé que aquesta és de les que crida més l'atenció, només és una de les moltes preguntes que planteja el llibre. A quina més interessant (per què l'art és car? per què els artistes pinten paisatges? per què hi ha obres d'art que no s'entenen? o que semblen inacabades?) i amb unes respostes entenedores per a nens i nenes a partir dels nou o deu anys. El llibre és de Susie Hodge i l'ha editat Librooks (2016).  És una obra sobre art per a infants una mica diferent del que havíem vist fins ara. Val la pena.