Els fantàstics llibres voladors del Sr. Morris Lessmore, de William Joyce

Acabem de registrar aquest nou llibre, per a la biblioteca. 
La d'avui s'assembla una mica a la de l'entrada d'ahir. En aquest cas va ser primer la història, i després el curt. Que també va guanyar l'Óscar al millor curtmetratge, el 2012.
Tant el conte com la pel·lícula són de William Joyce, escriptor, il·lustrador i cineasta dels Estats Units.

Transcric l'argument del web de d'Andana, que és qui l'ha editat:
Morris Lessmore estimava les paraules. Estimava les històries. Estimava els llibres. Però en tota història sempre sorgeix algun contratemps. Un dia el cel es va enfosquir i el vent començà a bufar i bufar... i tot el que hi havia al voltant de Morris va quedar ben escampat. Fins i tot les paraules del seu llibre. Llavors, es va trobar amb una noia encantadora que volava portada per una animat estol de llibres voladors, i li va regalar el seu conté preferit. Aquell llibre li va demanar que el seguís i el va portar a un edifici extraordinari on "feien niu " molts altres llibres...

El trobareu a l'escola al setembre. No deixeu de llegir-lo, perquè us emocionarà.  

En el seu moment, la pel·lícula va córrer tant per la xarxa, que jo no la vaig penjar. Ho faig ara, amb motiu de l'adquisició del llibre. Si no l'heu vist, dediqueu-hi una estona, que encara emociona més que el llibre:

La casa de los cubos, de Kunio Kato

Avui hem registrat aquest llibre, que trobareu a l'escola el setembre:

Primer va ser el film, de Kunio Kato i Kenya Hirata. Va guanyar l'Óscar al millor curtmetratge el 2009. Després els autors el van convertir en conte i, el 2011, AH pípala el va editar en castellà.
Dediqueu els 12 minuts que dura a "disfrutar" la pel·lícula. Ens parla del passat, de la conservació de la memòria...

Árbol de la vida, de Marco Aurelio Chavezmaya

Hem d'agrair a Felipe Munita, que ens el va llegir un dia de dalt a baix, haver conegut aquest llibre.
Són poemes de Marco Aurelio Chavezmaya, autor mexicà, il·lustrats per Manuel Monroy. Varen ser mereixedors del Premio Hispanoamericano de Poesía para Niños, el 2009.
El llibre, que per fi hem pogut adquirir per a la nostra biblioteca, el va publicar Fondo de Cultura Económica, el 2010.
En Felipe va recitar trenta-dues pàgines de poesia, davant del silenci expectant dels nens i nens de sisè, primer, i dels de cinquè, a continuació. Amb el seu accent xilè, ho feia molt més bonic del que cap de nosaltres ho farem mai. 
Us hem copiat una mostra, alguns fragments, perquè entengueu com va ser que "Árbol de la vida" ens va enamorar tant:

Escultures que llegeixen

Algú em va demanar l'origen d'aquesta imatge, que havíem publicat en el nostre bloc:

No l'he trobat, però mireu, en canvi, el que hi ha a la xarxa. 
Parcs i ciutats estan plens de persones que es llegeixen les unes a les altres. Si en voleu trobar l'origen, només heu d'escriure "sculpture reading" al Google. Vosaltres mateixos. I això només és una tria!

Forges, sempre

No ens cansarem mai d'admirar Forges i la seva causticitat:

Explicant contes al Casal d'Estiu

De tant en tant, l'activitat del Casal d'Estiu d'Orlandai es porta a terme fora de l'escola. Els nens i nenes van a la piscina, van d'excursió...
I al migdia, quan el sol és més fort:

La Laia, la Gina i l'Elisenda llegeixen contes.

El que explica la Laia és:

Un conte molt graciós, protagonitzat per un llop jovenet que vol menjar-se els conills del bosc però no sap com fer-s'ho. És de Jean Marc Derouen i Laure du Fay, i l'ha editat Kókinos el 2013.

El de la Gina és La veueta, també de Kókinos, una mica més antic, del 2012. Els autors són el tàndem Escoffier i Di Giacomo, que ja n'han publicat uns quants, tots molt bons:

Tots dos són llibres que fan riure de debò, a les criatures i a vosaltres. No us els perdeu!

El que explica l'Eli és un clàssic, de Ian Beck, molt adient en aquesta època de l'any:

Forma part d'aquella sèrie de l'osset, d'editorial Joventut (del 2001-03), que pateix tots els problemes imaginables. Els recordeu?

Tot sobre les bibliopiscines i biblioplatges d'aquest estiu

Clicant la fotografia enllaceu directament amb la informació oficial de la Generalitat. Hi apareixen totes les bibliopiscines i biblioplatges de les quatre províncies. 
A Barcelona ciutat només tenim la biblioplatja dels porxos de la Barceloneta, com cada any. Alerta, els dilluns tanquen!

Fotografia del web absolutbcn.com

Llegir per obligació...

... mai!!!
A les vacances proposem lectures als fills i filles, suggerim títols, regalem llibres, llegim plegats, però no oblidem que obligar a llegir per força és contraproduent!

Acompanyar en la lectura...

... sempre!
A les vacances tenim més temps: llegim plegats amb els fills i filles.
Hi ha pares i mares que creuen que, quan les criatures ja saben llegir força, no cal acompanyar-les en la lectura. Hi ha poques activitats d'estiu tant plaents com llegir en veu alta a un nen o nena que sap llegir, donar-li després la paraula i escoltar com llegeix.

Lectures d'estiu per a mestres

Els nostres amics Juli Palou i Jaume Cela, mestres excel·lents i grans lectors, escriuen a l'Ara Criatures cada quinze dies. 
Ahir recomanaven lectures d'estiu, especialment indicades per a mestres. Com que no podem enllaçar el seu article, us l'hem escanejat:

Kitty Crowther a Casa Anita

Ahir vam tenir el gust de conèixer i escoltar la il·lustradora Kitty Crowther a Casa Anita. Desafiant la pluja, ens hi vam congregar tanta gent que no hi cabíem, a la llibreria. Afortunadament, va deixar de ploure i vam poder sortir a aquest meravellós pati que té l'Oblit Baseiria al fons de la botiga

L'acte el presentava l'Ignasi Blanch, il·lustrador i professor d'il·lustració a l'Escola de la Dona-Francesca Bonnemaison. A través de les seves preguntes vam anar sabent de la vida i les motivacions de Kitty Crowther, a l'hora de dibuixar. 

Kitty Crowther va merèixer el premi Baobab d'àlbum il·lustrat, el de més prestigi en LIJ a França, l'any 1009, pel seu àlbum Annie du lac, que encara no hem pogut llegir traduït a casa nostra. També ha rebut l'Astrid Lindgren Memorial Award, premi de literatura infantil del govern suec, el 2010.

Només cal fullejar un conte seu per comprovar que el to empàtic, amable i humà de les seves creacions arribarà, segur, als petits lectors.

Corimbo i Cuatro Azules han editat alguns dels seus àlbums:

A la biblioteca tenim aquests dos, que us recomanem moltíssim:


El primer pensat, com ens va explicar ahir l'autora, pels més petits de casa i de l'escola. El segon forma part d'una col·lecció que Cuatro Azules ha començat a traduir, i tant de bo vagi continuant

Aquest, de Corimbo, el trobareu a la biblioteca com a novetat de setembre:


És una nova mirada damunt les pors nocturnes dels infants i l'acompanyament dels pares, un tema que a l'autora li agrada molt.






Mireu una il·lustració del seu interior:

Josep Vallverdú avui fa noranta anys

La literatura infantil i juvenil en llengua catalana que va resorgir en ple franquisme, té quatre pares: Sorribes, Teixidor, Carbó i Vallverdú. Els dos primers han mort, però Vallverdú i Carbó són entre nosaltres, i això cal celebrar-ho.

 L'estiu passat vam fer una entrada parlant de Carbó, amb motiu de l'adaptació de "La casa sota la sorra" al gènere musical. Avui la dediquem a Josep Vallverdú, per felicitar els seus noranta anys. 
Va guanyar el primer premi Joaquim Ruyra, l'any 1965, amb Trampa sota les aigues, que va editar Estela. De la mà de La Galera, els anys seixanta i setanta, va publicar alguns dels títols més llegits: Rovelló, -guanyador del premi Folch i Torres-, En Roc drapaire -també guardonat-, L'home dels gats, Bernat i els bandolers, Un cavall contra Roma, Tres xacals a la ciutat, En Mir, l'esquirol... aquests primers anys va col·laborar intensament amb la revista Cavall Fort, on va arribar a publicar una cinquantena de contes breus. 

Sens dubte en Rovelló és un dels personatges més populars de la nostra literatura infantil, probablement per la seva conversió al dibuix animat, emès per TV3.

Vallverdú va anar escrivint literatura infantil i  juvenil per a nois i noies més grans, com El testament de John Silver, una continuació personal de L'illa del tresor de Stevenson, o Terra de llops, ja del 2012. 
L'autor no vol ser encasellat com a escriptor per a nens i joves. Té una vasta obra com a traductor, i també com autor de literatura per a persones adultes. Contista, assagista, cronista de viatges... la seva obra és diversa i variada.

A la biblioteca en tenim set, d'obres de Josep Vallverdú. La més recent, precisament, no és una novel·la, sinó un llibre de poemes, un bestiari molt recomanable:

El més antic, En Roc drapaire, una primera edició del 1970:

I, entremig, el Rovelló i tots aquests, que us agradaran molt: