Som l'escola pública del barri de Sarrià i ens trobareu a l'avinguda J. V. Foix. Per això no podem passar per alt que avui fa vint-i-cinc anys moria el poeta Josep Vicenç Foix, un dels escriptors catalans més importants del S. XX.
Foix no va escriure mai cap poema pensant en un públic infantil. Al contrari, té l'estigma de ser un poeta particularment inintel·ligible. Se'ns fa difícil de transcriure aquí algun fragment que tingui ressó en els nostres molts joves lectors, però ho intentarem.
De Tot n'és ple:
...
Quantes cases obertes als sapastres.
Tot n' és ple.
Quantes portes tancades als poetes.
Tot n'és ple.
quants saberuts que no llegeixen gaire.
Tot n'és ple.
Quants elefants sagrats que no llegeixen re.
Tot n'és ple.
De Ho sap tothomt i és profecia, un poema nadalenc:
Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
quan m'acotxava amb blats lleugers;
enllà del somni ho repetia
l'aigua dels astres mitjancers
i els vidres balbs d'una establia
tota d'arrels, al fons d'un prat:
a cal fuster hi ha novetat.
I, del sonet que comença dient:
Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles
aquell darrer vers que tots hem fet nostre en alguna ocasió:
... M'exalta el nou i m'enamora el vell.
Heu vist mai aquesta inscripció a terra, a la Via Augusta? És una mica més avall del passeig de la Bonanova:
És la reproducció del cal·ligrama de J. V. Foix titulat Poema de Catalunya, i als tres costat del triangle hi diu el mateix: Mar Mediterrani.
Aquesta imatge sí que ens és molt familiar a tothom. La pastisseria la van obrir els pares de J.V. Foix el 1886, però al poeta l'interessava poc el negoci i va delegar la responsabilitat en un cosí seu. Les persones que fa més de trenta anys voltem per Sarrià hi havíem pogut veure algun cop el poeta Foix, de lluny, dins la rebotiga
