Aquest cop és la Reina, mare de la comissió de biblioteca, qui m'envia aquesta fotografia de la tomba d'Elionor d'Aquitània (1122-1204) a l'Abadia de Fontevrault (Anjou, França) i d'Enric II d'Anglaterra, el seu marit. És més antiga que la de la reina de Portugal que vam publicar a l'entrada del dia 31 de maig.
M'explica la Reina que als quinze anys ja era duquessa d'Aquitània i Comtessa de Poitiers i, per diversos casaments, va ser reina de França i d'Anglaterra, successivament. És a dir, la dona més poderosa del segle XII, que havia viatjat per mig Europa occidental, etc..
A més, l'Elionor d'Aquitània va ser una gran mecenes; el seu més destacat protegit va ser Chrétien de Troyes, creador de la novel·la moderna. És segur que tenia llibres, i no només religiosos, i que sabia llegir. Però la representacio de la tomba segur que és d'un llibre religiós (probablement un llibre d'hores).
Cito textualment el correu de la Reina:
De totes maneres, fixa't que la idea de "llegir" (i més "per dintre"*) és relativament moderna. Les primeres novel·les europees en llengua romànica són per ser "escoltades" (i la lírica per ser cantada i escoltada també).
En qualsevol cas, fins que es generalitza l'ús del paper, tenir un llibre és una cosa extremadament cara. Mentre el llibre és en pergamí, és caríssim. Per fer cada foli de pergamí has de matar un xai !!!
* cf. la famosa anècdota de Sant Agustí que es sorprenia que Sant Ambròs llegís sense moure els llavis ni fer soroll. Clar que això és abans, al segle V. Però sembla que fins al X no es generalitza la idea de llegir per un mateix.
Moltes gràcies, Reina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada