Els Reis m'han portat aquest llibre, del qual ja us havia parlat en una entrada del novembre passat:
És un premi d'assaig sobre literatura infantil i juvenil, recordeu? Té poc més de cent pàgines, i es llegeix molt de pressa. L'autora el considera un "petit treball" que, diu, la Teresa Colomer la va animar a escriure.
L'estudi constata que els models masculins i femenins que trobem a la litertura infantil no s'adeqüen a la realitat social (imatge femenina sempre lligada a la maternitat, per exemple), i que els llibres segueixen essent protagonitzats majoritàriament per nois. I, si les protagonistes són noies, sovint les presenten o bé com a bledes (les passives) o bé com xicotots (les actives).
En una primera part breu però interessantíssima, Bel Olid explica que adreça el llibre als pares implicats i als bons mestres. Cito:
"a totes les escoles hi ha un nombre determinat de mestres vocacionals, que es procupen de la seva formació, que busquen noves maneres d'arribar als nens, que miren d'educar-los a tots els nivells. Així és fàcil que tots els nens, en algun moment de la seva vida, es trobin amb un mestre (de fet, segurament, una mestra, per pura probabilitat estadística)amb la voluntat de destruir (o, com a mínim qüestionar) els estereotips de gènere establerts".
Estem poc acostumades a llegir afirmacions com aquestes. Ens agraden!A la segona part del llibre entenem el subtítol: "Models literaris contra l'universal masculí a la literatura infantil i juvenil". Olid ha triat set llibres infantils o juvenils excepcionals, perquè són l'excepció. Expliquen històries positives pel que fa a la imatge femenina. Són lectures de qualitat, d'èpoques diverses, interessants per a nenes i també per a nens, i que aborden temes i models rics i variats.
Quins són els set llibres seleccionats? Aquests:
 |
| A l'edició original la nena es deia Clara! |
L'autora del llibre justifica la tria i aprofundeix en cadascuna de les històries, de tal manera que ens fa venir ganes de rellegir-les. Excepte el primer, que haurem de cercar, els altres els tenim a la biblioteca.
També hi inclou aquests dos, que serien propis d'una biblioteca de secundària:
Aprofitem per recomanar-vos l'únic llibre que coneixíem de Bel Olid: Una terra solitària. És una novel.la per a persones grans, que va guanyar el premi Documenta 2010 i va publicar Empúries el 2011. És la història de tres dones de tres generacions diferents, i parla d'emigració, de maltractaments, de supervivència i de felicitat.
També ha escrit un conte que no coneixem, Crida ben fort, Estela. Vol ajudar als nenes i nenes a prevenir abusos sexuals. El buscarem:
2 comentaris:
jo em vaig llegir las tres hermanas ladoronas i em va encantar me'l vaig acabar de seguida! i per sopusat matilda que es un llibre que molt maco!
Jo he llegit Las tres hermanas ladronas, i em va agradar la història, però els dibuixos encara em van agradar més
Publica un comentari a l'entrada