Premi de Literatura Infantil Atrapallibres 2009

Aquest any tornem a participar en aquest premi de literatura que cada any ens proposa el ClijCAT (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil)
Els llibres editats el 2009 que opten al premi Atrapallibres enguany ens han semblat més ben triats que els de l'any passat. Sigui com sigui, als nens i nenes sempre els agrada la feina d'opinar i jutjar els llibres que llegeixen!

Els títols per a l'alumnat de quart són quatre:

El príncep dels embolics, de Roberto Aliaga

Ottolina i la Gata Groga, de Chris Ridell

El contador de contes, de Saki
El circ, de Salvador Comelles

Pels de cinquè, només tres:

L'estiu dels papafigues, d'Eglal Errera
L'enemic, de Davide Cali

Quatre gats, de Mercè Anguera

I els de sisè són:

Maneres de viure per sempre, de Sally Nicholls
Coraline, de Neil Gaiman, en la versió de còmic

Els secrets de la de Faith Green, de Jean-François Chabas

Els/les nostres alumnes ja fa dies que han començat a llegir-los i se'ls van passant de mà en mà. Els títols que els estan agradant més, ara per ara, em sembla que són Coraline i Maneres de viure per sempre, als Rats-penats, L'enemic, a les Guineus i Ottolina i la gata groga, als Pingüins.

El mes d'abril hauran d'opinar i, finalment, votar

Una eruga pot fer quaranta anys?

La resposta és NO, perquè abans s'haurà convertit en papallona. I una papallona tampoc pot fer anys!

Però tot té la seva excepció, perquè l'erugueta llaminera d'Eric Carle ha fet quaranta anys.

Carle, que ja en té vuitanta, va escriure i il·lustrar aquesta història l'any 1969. Després va seguir poblant el món amb els seus animals, colages multicolors fets amb paper acolorit per ell mateix.

En aquests anys ha publicat més de setanta llibres per a nens i nenes

Des de l'aula d'anglès li hem dedicat aquesta exposició al rebedor de l'escola. No hi ha ningú que no conegui the caterpillar, i no s'encanti a fullejar els preciosos contes d'Eric Carle

I aquí teniu el conte, en anglès:
http://www.youtube.com/watch?v=-qoYPLtqqVk

Els nens i nenes de la classe Marsupilami us recomanen...

La Laura ha llegit un llibre de la col·leció d'en Simón, de la Juliet Pomés. Es diu "Cumpleaños feliz" i explica les vivències del nen el dia del seu aniversari. A la Laura li ha agradat molt, té unes il·lustracions molt detallistes que reflecteixen molt bé la vida d'un nen de quatre anys.
En Pau explica als seus companys i companyes "El llop que volia ser una xai", de Mario Ramos, un conte que, en broma, en broma, ens fa pensar sobre les conseqüències de no acceptar-nos tal com som. Diu en Pau que és molt divertit, aquest llibre.
I la Júlia presenta un conte sobre l'amistat: "El conill màgic", d'Annette Le Blanc. En Tabalet, el conill d'un mag, es perd a la ciutat, després de l'espectacle habitual al carrer. Però el seu amic, el mag Ray, el busca i el busca... Diu la Júlia que els dibuixos, tot i ser en blanc i negre, li han agradat moltíssim.

Aprofito per ensenyar-vos alguns treballs que fan els nens i nenes de Marsupilami a la seva llibreta de biblioteca:

Història d'Espanya

Recordeu aquest llibre d'història de Catalunya, que va ser un èxit editorial? (diuen que els llibres de coneixements en català tenen molt poca sortida, i aquest va ser l'excepció que confirma la regla)


Doncs ara n' acaba d'aparèixer un altre, de la mateixa editorial -o la seva equivalent en llengua castellana- i fet amb un criteri semblant:


La història d'Espanya explicada a través de quinze episodis, cadascun il·lustrat per un autor/a diferent.











































Els textos són de Varda Fiszbein, amb l'assessorament de José-Enrique Ruiz Domènec, un historiador que fa pocs anys era pare de l'escola.

És un llibre benvingut, ens en fan falta molts, com aquest!

Maria Dolors Alibés

La Maria Dolors Alibés, autora de quaranta-tres llibres infantils, ha mort aquest diumenge a Sant Pau de Segúries, on residia, a l'edat de 69 anys.
Era una gran animadora de la lectura, escrivia al Cavall Fort, al Tretzevents, al diari Avui, participava en programes radifònics, visitava escoles... La seva feina va ser reconeguda amb alguns premis literaris.
A la biblioteca tenim uns quants llibre de la Maria Dolors Alibés. Avui, quan han vist l'exposició que he muntat, alguns nens i nenes deien: "aquest l'he llegit, aquest també...", "aquest em va agradar molt", "aquest el vaig llegir quan era petita"... Tothom n'havia llegit un o altre. Tothom en tenia bons records.
No tenim cap bona fotografia seva per penjar-la al bloc. El nostre homenatge és la mostra de llibres que veieu a la imatge, els que tenim a la biblioteca.

El joc de l'Astèrix

Us preguntareu a quin joc juga la Marta (llegiu el comentari de l'aniversari de l'Astèrix).

Doncs és aquest: es tracta només de saber qui és qui. Quan els nens i nenes van a la biblioteca, si volen, s'entretenen a identificar els personatges. N'hi ha de fàcils, però d'altres no ho són tant.

Vosaltres, per exemple, recordeu qui és l'Assegurançatorix? i l'Edatdepédrix? No confoneu la Farbal·la amb la Karabella? I els més difícils: qui són l'Esautomàtix, l'Abraracúrcix i l'Ordenalfabètix?

El joc potser ha servit perquè algú tornés a mirar-se els Astèrixs, que feia temps que els tenia oblidats...

La M. Llum a la biblioteca

La M. Llum, que era mestra i bibliotecària de l'escola fins fa poc temps, ve a la biblioteca un cop a la setmana i ens ajuda a fer una d'aquelles feines entretingudes i ben poc agraïdes: entrar llibres al registre.
Aquí la teniu, treballant amb l'Epèrgam. Sembla que la jubilació li prova, oi?
Gràcies per la teva col·laboració, M. Llum!

Un conte per capítols

Mireu les Guineus, com escolten atentament la M. Antònia.

Han estat de colònies a Olot, tota la setmana passada. Al Camp d'Aprenentatge de la Garrotxa, entre volcans i fagedes...

La M. Antònia cada vespre els ha explicat un fragment d'una novel·la apassionant: Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent, de Josep-Francesc Delgado (el títol de la novel·la en castellà és Las voces del Everest). I encara no saben com acaba: la Mireia i els xerpes han fet realment el cim ? I ara, són vius? Què se n'ha fet de la Mireia?

En Josep-Francesc Delgado ha publicat més llibres sobre el món de l'alta muntanya i la cultura dels xerpes nepalís: Nima, el xerpa de Namtxe i Sota el signe de Durga. Els aconsellem molt a nois i noies a partir del dotze o tretze anys.

50 anys

Avui, 29 d'octubre, fa cinquanta anys que a la revista francesa Pilote es va publicar la primera entrega del còmic protagonitzat per aquests personatges tan simpàtics. Els seus autors eren René Goscinny i Albert Uderzo. El primer escrivia els textos i el segon feia les il·lustracions. Goscinny -que va morir el 1977- també és l'autor dels textos d' El petit Nicolàs, recordeu?

En cinquanta anys s'han publicat prop de quaranta còmics, i encara ara n'ha sortit un de nou, per celebrar l'aniversari (encara que, amb la desaparició de Goscinny, els entesos diuen que els darrers publicats no tenen la gràcia ni la ironia dels anteriors)

Felicitem Astèrix, Obèlix i tots els irreductibles gals, i seguim llegint-los, que continuen fent passar bones estones a petits i grans

La biblioteca d'Alexandria

Voleu fer-vos càrrec de com devia ser una biblioteca de l'any 400 després de Crist?

Aneu a veure aquesta pel·lícula. Amenàbar en fa una recreació admirable. Els rotlles de papirus enlloc de llibres, les discussions sobre ciència que s'hi duien a terme, sobre creences...

El film és per al públic jove, no per a nens i nenes. A mi m'ha agradat força, tot i que no ha tigut molt bones crítiques. És interessant la figura de la protagonista, Hipàtia d'Alexandria, la primera dona astrònoma i matemàtica de qui es té notícia. Hipàtia fa una defensa aferrissada del saber, de la llibertat personal i de la llibertat de pensament. I és apassionant la crítica de la pel·lícula a la intolerància i als fonamentalismes religiosos, siguin del signe que siguin. La recomano molt i molt als i les ex-alumnes!

Podeu veure el tràiler:

Arnold Lobel

Dues reedicions molt d'agraïr.

La primera, Històries de ratolins, és un conjunt de set contes que el pare ratolí explica als seus ratolinets abans d'anar a dormir. Són històries tendres, delicioses, dirigides als més petits, però que també agraden als grans.

El porquet acaba d'aparèixer. Tot i que es va publicar per primer cop el 1969, el seu "missatge" -el perfeccionisme ens fa infeliços- segueix vigent, i la història és tan divertida com el primer dia. Les il·lustracions, que són del propi Lobel, hi ajuden, i molt.

Arnold Lobel és també l'autor de Sopa de ratolins i de la sèrie dels Sapo i Sepo, uns altres llibres que són a la biblioteca i no us heu de deixar perdre.

Fantasmes

Els llibres de fantasmes agraden. Mireu-vos aquests dos.

El primer és una versió de la novel·la de Neil Gaiman, en forma de còmic - o novel·la gràfica, com llegim a la portada- . Al pis nou de la família de la Coraline hi ha una porta que no es pot obrir. Al darrera només hi ha una paret de totxos. Però un dia la Coraline aconsegueix travessar-la i a l'altra banda es troba amb una vivenda idèntica a la seva, on hi viuen uns pares idèntics als seus, però amb no gaire bones intencions...

L'altre, Ghostgirl, de Tonya Hurley, va ser un èxit del curs passat, i segueix essent-ho. La seva protagonista entén molt bé aquelles nenes que passen desaparcebudes a l'escola, aquelles a qui ningú no fa cas, perquè això és el que li passa a ella. Parò es que ella... mor accidentalment al segon capítol del llibre! Aleshores, què hi fa a l'escola, si és morta?

I més llibres de coneixements!

No us imagineu que només comprem llibres de Ciències Naturals, no. Mireu l'expositor, llibres de geografia, d'història, d'art... A la biblioteca hi ha de tot.

Avui us volia comentar aquest llibre que s'anomena I Picasso pinta Guernica, d'Alain Serres. L'ha editat Alberdania. Explica qui va ser Pablo Ruiz Picasso. I aprofundeix especialment en quan i per què va pintar l'obra anomenada Guernica. Presenta els dibuixos previs a la pintura, analitza molts detalls de l'obra i, al mateix temps, explica als nens i nenes el que va ser la Guerra Civil Espanyola i també, un mica, la Segona Guerra Mundial. El llibre és, finalment, un cant a la Pau.

A la biblioteca en tenim un altre, Guernica, que fa un plantejament similar. És d'Heliane Bernard, de l'editorial Hipòtesi. El més impactant, en aquest, són les il·lustracions d'Olivier Charpentier, només a tres colors, que expliquen molt bé el bombardeig de la població de Guernica i tot l'horror experimentat per Picasso. Al final del llibre hi ha una explicació del context històric, molt ben documentada i il·lustrada.

Llegir per aprendre

Segur que coneixeu la revista Reporter Doc. A l'escola fa anys que hi estem subscrits, i tots i totes heu passant bones estones llegint-la o mirant-la.

Però potser no sabeu que l'editorial Combel ha publicat ja tres llibres que no són altre cosa que un recull dels articles de coneixements que van apareixent a la revista. A la biblioteca els hem anat comprant, perquè parlen de temes que us poden interessar i us seran útils en els vostres treballs.

El 2007 van publicar Els móns antics, amb temes d'història -sumeris, egipcis, hebreus, grecs i romans- i La vida en els extrems, sobre com els animals s'adapten a viure en situacions diverses. Enguany va aparèixer El planeta Terra, que parla de l'origen de l'Univers, el canvi climàtic, les noves energies... Tots tres són llibres amens, amb textos clars i senzills, il·lustrats amb bones fotografies i dibuixos entenedors. Els trobareu entre els llibres de coneixements de la nostra biblioteca. El primer al número 9(3), el segon al 591.5, i el tercer al 551.

Festa Major a Sarrià, Festa Major a l'Orlandai

La Festa Major és música, ball, foc...

La Festa Major és alegria i il·lusió, és compartir, superar-se, és fer realitat un somni de molts anys...

I la Festa Major, com gairebé tot, són llibres, històries i contes.