"Industrias Gon", de Fernando Lalana

L'Emma, de Marsupilami, ens recomana "Industrias Gon":

Vaig escollir aquest llibre perquè vaig llegir la contraportada, i vaig veure que parlava d'articles de broma. Després no ha estat gaire de bromes, però m'ha agradat molt igualment. 
La història trobo que és molt original, encara que algunes coses m'han sorprès, com el que el protagonista sigui un home maniàtic: no suporta els números imparells.
Llegiu-lo, és molt entretingut.

En el seu treball l'Emma ha dibuixat els dos protagonistes, en Nico i el Sr. Telmo González. Mireu-los:

"La Ploma de l'Orlandai" inicia nova etapa

Tard o d'hora havia de passar. La nostra revista "La Ploma de l'Orlandai", ja és una revista digital.
Si cerqueu a la columna de la dreta d'aquest bloc, on hi ha els altres blocs de l'escola, hi trobareu el de la revista.
Hem digitalitzat les dotze revistes de les quatre temporades anteriors, i les podeu consultar. La n.13 ja només es pot llegir "on line". Els diferents articles elaborats pels seus reporters, els nens i nenes de cinquè, han quedat repartits pels diferents blocs de l'escola, però hi podeu accedir còmodament des de l'índex de la revista. 

I, què vindrà a parar al bloc de la biblioteca? La secció de llibres recomanats, com és lògic. 
Aquesta és la primera entrada:

Aquest any, des de la revista digital de l’Escola Orlandai, La Ploma de l’Orlandai, us recomanem aquests  llibres i pel·lícules:

Un és Jo, Elvis Riboldi i Boris el superdotat, de Bono Bidari, que ens explica que un nen amomenat Elvis, el protagonista del llibre, té un amic que es diu Boris i és superdotat.  A en Boris li proposen d’ anar a una escola d’alumnes superdotats i l’Elvis el troba a faltar...
Us recomanem aquest llibre perquè fa gràcia i ens ha agradat molt!!!

També un recomanem el darrer llibre de la sèrie d’en Greg, de Jeff Kinney. Es diu Diari del Greg, SOS! atrapat en família.

Es un llibre que, com tots els d’en Greg,  està protagonitzat per un nen que explica el que li  va passant els anys d’institut. No és un nen molt “popular” però té un amic anomenat Rowley que sempre està al seu costat. 
Esperem que llegiu aquest llibre i que us agradi molt.

Brave és una pel·lícula d'animació dirigida per Mark Andrews,  Brenda Chapman i Steve Purcell. 
Està protagonitzada per una princesa vikinga, però que no és "fina" com solen ser les princeses, sinó valenta i aventurera. A més de ser una bona pel·lícula d'acció, és interessant la relació que ens explica entre una mare i una filla.
No us la perdeu.

                                                                                                                              Jan i David

I la bibliotecària recomana...

¿Sabíeu que la pel·lícula “Shrek” es basa en un conte escrit i il·lustrat per un autor americà, William Steig, l’any 1990?

“Libros del Zorro Rojo” el va publicar en castellà l’any passat i, tot i que és molt diferent del film de Dream Works, us agradarà. En un primer moment les il·lustracions sorprenen, el fan semblar antic, però després veiem que és realment divertit.

Aquests són l’ogre i l’ase:

Shrek venç el drac i estima la princesa:

El tenim a la biblioteca, amb els de gomet vermell. Mireu-lo, llegiu-lo!

Hansel i Gretel: caçadors de bruixes

Parlem d'aquest film només perquè no deixa de ser una versió del conte dels germans Grimm. Però, creieu-me, no caigueu en la tentació d'anar-hi. Totes les crítiques que hem llegit la deixen malament. Una pel·lícula d'acció, plena d'efectes especials, però sense ritme ni interès. Una pena.



                                           
                                          El cartell ja parla sol...

La lectura és socialment valorada?

Cliqueu la imatgeper llegir l'article de l'Ara

El suplement Aracriatures d'avui ens dóna la resposta a la pregunta. 
Aquests dies moltes famílies es plantegen la tria d'una escola pels seus fills i filles de tres anys. Per aquest motiu el diari Ara inclou catorze espais de publicitat d'escoles privades (concertades o no) a les planes de l'Aracriatures.
Les catorze escoles que s'anuncien disposen d'espais grans, mitja plana, plana sencera, de manera que poden dir molt sobre el seu ideari, la seva metodologia de treball... Excepte una d'elles, totes escriuen textos llargs i ofereixen molta informació sobre la seva activitat.
I quins són els reclams que més hi hem llegit, en els seus anuncis? Escola que educa en valors, que utilitza noves tecnologies, que promou l'aprenentarge de la llengua anglesa i d'altres, que educa l'esperit científic, el treball en equip, on les criatures practicaran esport, música, arts plàstiques, que disposa d'amplis espais per a fer-ho...
De les catorze només n'hi ha una que parla de fomentar el gust per la lectura. Acompanya la frase d'una fotografia on apareixen alumnes llegint. I una altra -només una!- diu que al centre hi ha una biblioteca. També inclou una imatge de criatures davant d'un llibre. A una tercera hi veiem una fotografia d'una nena abraçant un conte, però el text no toca el tema de la lectura. 
I això és tot. 

El que els centres trien com a definició de la seva manera de fer escola escola diu molt del seu ideari, però també ens explica quins són els valors en alça de la societat on som immersos. Ens queda, doncs, molta feina per fer als qui pensem que la biblioteca escolar és quelcom d'imprescindible per a la recerca i l'aprenentatge de nous coneixements i per a promoure el gust per la lectura...

Llibres i globus

A la vista d'això...

...vam decidir exposar els nostres llibres sobre globus. 

En un primer moment només buscàvem llibres protagonitzats per globus, o amb una presència important d'un globus... Després vam ampliar el camp: viatges en globus.

I aquest ha estat el resultat:

Des d'aquí us demanem ajuda. Algú té la pel·lícula El globus roig, d'Albert Lamorisse? Ens la deixeu?

"Lletra petita", a les biblioteques públiques

La bona notícia no és que les biblioteques de Barcelona organitzin activitats per als lectors i lectores més joves. Això ja sabem que existeix des de fa anys, i ens en felicitem.
El que fa goig és que la premsa se'n faci ressó. 
Per llegir-la, cliqueu damunt del títol de la notícia de El Periódico de divendres, 22 de febrer:

Els petits lectors

Presentem àlbums als nens i nenes de cinquè

Hem comentat de vegades que els nens i nenes grans de primària no s'acaben de creure que els àlbums també són per a ells. De vegades els fa l'efecte que la seva lectura és per a l'alumnat més petit, i que a ells només els correspon de llegir novel·les de més o menys gruix.
Per això procurem fer activitats per a presentar àlbums poc llegits. Quan els coneixen s'adonen que, sovint, tant el text com les il·lustracions utilitzen un llenguatge que els més petits no comprendrien i ells, en canvi, sí. Que són llibres pensats i escrits per a persones de la seva edat.

La Paola, la nostra estudiant en pràctiques, va dissenyar una experiència de lectura d'àlbums que tenien un tret en comú: tots eren versions modernes, diferents, de contes populars.

Va fer servir aquests àlbums:

Fixeu-vos que els d'aquesta selecció tenen quelcom en comú. Tots donen la volta al conte de la Caputxeta Vermella (n'hi ha algun que és un recull, o un "mixt", i la Caputxeta en forma part):

Els va distribuir entre l'alumnat de la classe de Marsupilami, els nens i nenes de cinquè, que els van llegir en parelles. A continuació va proposar unes qüestions per a fer-los pensar: en quin clàssic es basava el llibre, si  la versió llegida els havia agradat més o menys que la de tota la vida, quina era l'aportació de l'autor de la versió... 
Alumnes i mestres vam quedar satisfets del resultat de l'activitat.

La darrera sessió del nostre Club de Lectura

Dijous al vespre ens vam reunir en una nova sessió del Club de Lectura de mares, mestres i amigues (un dia podrem parlar de pares?)
Havíem llegit Suite francesa, d'Irène Nemirowsky:

Com ha passat a totes les sessions, les intervencions de cadascuna de les persones que formen part del club van proporcionar una mirada nova i personal damunt del llibre. És molt diferent fer una lectura individual, pròpia, que fer-la en grup. La novel·la ens havia agradat molt, força o no gaire, però, després de parlar-ne, a tothom li agradava més. Perquè la nostra opinió s'havia enriquit amb les aportacions de la resta.
No cal dir que recomanem a totes les persones que us considereu bones lectores -o lectores i prou- que formeu part d'un club de lectura. Del nostre o d'un altre. Us assegurem que no us en penedireu.

En acabar, pa amb paté, amb formatge i... xampany francès! 

Vam triar el proper llibre, per la sessió del 25 d'abril:

Aquesta novel·la està qualificada com un clàssic de la literatura humorística nordamericana. Va ser escrita per Patrick Dennis el 1955, però no va arribar a casa nostra fins el 2010. En català, la trobareu editada per Quaderns Crema. En castellà, per Acantilado. Com veieu, aquest cop hem buscat una lectura divertida i refrescant.

Bibliotecàries, bibliotecaris, no us perdeu "La signatura 400"

Ahir, al Periódico, hi vam llegir que a Barcelona, al teatre Círcol Maldà, hi estan fent una obra de teatre protagonitzada per... una bibliotecària!  
És un monòleg interpretat per Lluïsa Mallol, a partir d'un llibre de Sophie Divry, dirigit per Joan Peris.

Hi trobarem sentit de l'humor i un sincer homenatge a la lectura. Què més podem desitjar? 
Només fins el 10 de març, no us despisteu. El dimecres i el dijous, les entrades són més barates.
Si voleu llegir tot l'article de El Periódico, pitgeu aquí

L'actriu, Lluïsa Mallol

I els pares varen perdre la feina...

Des de feia quatre o cinc anys llegíem aquest conte als nens i nenes de 4t. És una història molt emocionant, escrita en gènere epistolar, que les criatures ja no coneixen gaire, i que l'editorial Ekaré havia publicat feia temps en un format petit. El text és de Sarah Stewart i les il·lustracions de David Small.
Als nostres alumnes els agradava molt, però als adults sempre ens semblava que la situació inicial de la història -els pares de la protagonista s'han quedat sense feina, som a la Gran Depressió dels anys trenta, als Estats Units - els era una mica llunyana.
Ara aquest inici ha esdevingut d'una actualitat total. A l'entorn de tots els nostres alumnes hi ha algú que ha perdut la feina. El silenci que es crea en començar a llegir el conte és absolut.

A mesura que anem llegint la tensió va baixant. Perquè en realitat el conte és una història d'amor: a la professió i la feina ben feta, a les persones que ens envolten, a la jardineria... 

A més, hi trobem explicada, des la innocència de la nena protagonista, l'evolució personal d'un adult sorrut, l'oncle que l'ha acollit. I aquesta transformació és tant o més emocionant que el final feliç del conte.

Darrerament comptem amb una altra novetat: Ekaré l'ha editat amb tapa dura i format molt més gran. Però aquest canvi té avantatges i inconvenients. Ara és un àlbum amb més presència, però, com passa gairebé  sempre que s'engrandeixen les imatges, la qualitat de la il·lustració se n'ha ressentit una mica.

Us el recomanem molt i molt. No deixeu de tenir-lo a les vostres biblioteques, a casa vostra. Presenteu-lo o llegiu-lo als vostres nens i nenes. És una experiència impagable.

El día que olvidé cerrar el grifo, de Lucía Serrano

Aquest llibre no és cap novetat, el va publicar Anaya el 2008. 
Sempre ens havia agradat molt i, degut a que l'Iker, de la classe de Sargantanes, s'hi ha inspirat per fer aquest treball tan bonic, n'hem buscat informació, i us ho expliquem.

La seva autora, Lucía Serrano, va guanyar el premi Princesa de Éboli per aquest obra. Ella és il·lustradora, però en aquest cas, tant el text com les imatges són seus:

Després, no ha parat d'il·lustrar llibres. A la biblioteca en tenim algun:















On podem veure molts dels seus dibuixos és al Cavall Fort i al Tatano. Hi col·labora molt sovint, fixeu-vos-hi: