dimecres, 10 de setembre del 2014

Jaume Vallcorba, en el record

De La Vanguardia
Quan, el 24 d'agost, vam conèixer la mort de Jaume Vallcorba, no vam fer cap entrada al nostre blog. No vam saber trobar el lligam entre la seva persona i la literatura infantil i juvenil. Aquesta setmana ens han fet arribar el discurs que Vallcorba va redactar per a l'acte de clausura del Master d'Edició de la Universitat Pompeu Fabra, celebrat el dia 1 de juliol del 2014.
Aquí teniu les paraules inicials d'aquest discurs. Ens parla de l'amor pels llibres, des de la infantesa:
Si he aceptado el peligroso honor de darles esta conferencia (porque, en el fondo, es esto, y no una clase), se debe a que, (además de pasar un rato agradable con Vs), después de más de treinta años de experiencia y con algún centenar de títulos en mi haber como editor, no sólo siento un intenso amor por los libros, sino que aún hoy me siguen estimulando. Este amor a los libros me ha acompañado a lo largo de toda mi vida, desde que leía en la cama, a escondidas de mi madre y en época muy temprana, La Isla del Tesoro, El Mercader de Venecia, o Cuore, de Edmundo de Amicis. Y, aunque nunca creí estrictamente en la verdad literal de las historias que allí se contaban, azucé momentos de angustia escuchando sin aliento cómo la pata de palo del Capitán John Silver golpeaba el parquet de mi casa en el silencio de la noche. Y me emocionaba con la valentía y el coraje de Marco en su viaje en solitario a Sudamérica. Y descubría que los puros de alga del Capitán Nemo tenían tanta nicotina como los de la Habana. De hecho, me acuerdo aún de ellos cuando enciendo uno de mis puros a día de hoy, preguntándome cómo serían aquéllos. He aprendido mucho de los libros, ciertamente, pero no los estimo por lo que he aprendido, que es muchísimo, sino por encima de todo por cómo me han acompañado a lo largo de los años, configurándome y, quisiera pensar, que afinándome. La biblioteca en la que ahora mismo escribo el texto que les estoy leyendo contiene algunos libros que ya estaban allí cuando tenía once años, en ediciones algo manoseadas, y otros que llenaron tardes de verano de hace treinta años. Se ven enriquecidos por algunas manchas de café, de vino, o de ceniza de tabaco. Me gustan estas manchas, como me gusta encontrar una carta de un amigo de hace tiempo o un recuerdo feliz. También contienen algunas notas a lápiz, siempre a lápiz, en las que manifiesto estupor, o entusiasmo, rechazo o aplauso o fervor por lo que acabo de leer. Me reencuentro y dialogo conmigo cuando tenía muchos menos años, con resultado irregular. A fuerza de recorrerlos, algunos de los poemas que contienen han quedado grabados en mi memoria sin haberlo pretendido, y aparecen de manera gozosa cuando menos se les espera. Se han adherido a mí como se adhiere el sol a la piel, cambiando su tonalidad. La diferencia con el tinte de la piel es que esta tonalidad no desaparece con los fríos del invierno. Al contrario: los atempera y los conjura. Como la música, son capaces de envolver un estado de confort que sería difícil conseguir sin su concurso.

dimarts, 9 de setembre del 2014

Sisè aniversari!


MOLTES GRÀCIES, LECTORS, LECTORES. 
SENSE VOSALTRES NO HI HAURÍEM ARRIBAT!!!

diumenge, 7 de setembre del 2014

"El último día del verano", de Cristina Pérez Navarro


No és cap novetat bibliogràfica. Aquest llibre el va publicar Anaya l'any 2003, en la seva col·lecció Sopa de Libros.
El presentem avui perquè s'adiu al moment, com en cursos anteriors varem fer amb aquests altres (si hi cliqueu podreu recuperar les entrades al blog):

Sobre la por de començar l'escola


Sobre la solitud a la casa d'estiueig















El último dia del verano és un llibre només d'imatges. N'hem triat quatre, entre les trenta-sis que conté, que ja ens expliquen una mica la història:





Ens agraden les il·lustracions de Cristina Pérez Navarro. Hi trobem senzillesa i línea clara. A l'escola en tenim uns altres dos, de llibres d'aquesta autora:



En el silencio del bosque és un conte pels més petits, explicat també només amb imatges, que ens parla de l'amistat entre una nena i un ós i d'amor per la natura. És de l'editorial A buen paso, del 2010.



Robinsón Cruasán és un còmic, de la col·lecció Isla Flotante, que edita Thule. Es tracta d'una versió esbojarrada, molt divertida, de la història de Robinson Crusoe i el company Divendres que, com que estan morts de gana, es disputen un "cruasan". L'autor del guió és Salva Rubio.















En la mateixa col·lecció hi podeu trobar aquest altre llibre, En el parque, un recull de cinc històries aptes només pels més grans de Primària, donat que algunes volen ser inquietants, i ho aconsegueixen:


Cristina Pérez Navarro és l'autora d'una  de les cinc narracions, Corre que te pillo, amb guió d'Olalla Ruiz.



Els dos primers els trobareu la biblioteca, a l'espai de'Educació Infantil. Els altres dos, entre els còmics dels grans.

dissabte, 6 de setembre del 2014

32na Setmana del Llibre en Català

Cliqueu la imatge per veure el programa de la Setmana

Amb aquest ja són trenta-dos anys!
Es va iniciar ahir, divendres, i no s'acaba fins el dia 14, diumenge de l'altra setmana. Són més de set dies i inclou dos caps de setmana. 
Des que es celebra a l'avinguda de la Catedral anar-hi és fàcil i còmode. 
Per tant, no deixeu  d'anar-hi! Una oferta immensa de llibres, a més de dotzenes d'activitats, per a petits i per a grans. Com diuen els promotors:


Ves-hi, passeja, mira, remena, llegeix, escolta, 
tasta, compra, subscriu-te, relaxa't, juga...

Mireu la reedició de la pel·lícula promocional, segur que hi reconeixeu algú...

divendres, 5 de setembre del 2014

Ursula Wölfel



Ho hem sabut ara, en tornar de les vacances: el juliol va morir, als 92 anys, l'escriptora alemanya Ursula Wölfel.
Segur que els qui ja teniu una edat recordeu aquesta portada:


Va guanyar el premi al millor llibre infantil alemany l'any 1962. És la historia d'en Tim, un nen de set anys, i el seu pare. Plegats emprenen un viatge que, ple d'emocions i vivències,  canviarà per sempre la personalitat d'en Tim.

Ursula Wölfel també va ser l'autora d'aquest llibre, Campos verdes, campos grises, que ella va escriure el 1970. L'editorial Lóguez ens el va donar a conèixer el 1977, en La Joven Colección, plena de llibres d'autors alemanys que parlaven per primer cop de la vida real als adolescents dels anys setanta.

La primera portada
El que tenim a l'escola

Us emocionarà, com ens ha passat a nosaltres, el que diu el web de l'editorial Lóguez sobre aquest llibre i la seva autora:

Su libro Campos verdes, campos grises supone un antes y un después en la literatura infantil alemana. Sus breves historias supusieron un impacto incluso en el panorama literario en ebullición de los años setenta y ochenta en la entonces dividida Alemania. Nadie hasta entonces se había adentrado en temas directamente vinculados al sufrimiento y marginación infantil, a la confrontación del niño lector con los problemas y situaciones del mundo adulto. Con su estilo directo, sin adornos literarios superfluos, ante la magnitud del problema que la historia abordaba, llevó a numerosos autores alemanes de LIJ a ver y tratar los relatos, las historias para niños, desde una perspectiva, desde un manejo del lenguaje que creó escuela. Nada o casi nada, después de Campos verdes, campos grises, se le ocultaba al niño lector por el hecho de ser eso: un niño. Y, con ello, la Literatura Infantil y Juvenil recibió un impulso determinante y renovador. Hoy ese impulso tiene muchos nombres, pero, para mí como editor, todo empezó con ese libro Die grauen und die grünenFelder (nosotros invertimos el título: Die grünen und die grauen Felder).

Este libro de Ursula Wölfel tuvo una influencia determinante en la creación de Lóguez Ediciones. Sin él, sin su lectura, esta editorial muy probablemente no hubiera existido. Fue su lectura lo que me llevó a pensar en la posibilidad de crear una editorial cuyo principal motivo, su impulso determinante, fuera la renovación de la entonces caduca e infantiloide literatura infantil y juvenil de nuestro país. Un impulso que intentamos mantener y que se lo debemos a esta entrañable escritora, por lo que nuestra tristeza es algo más que una socorrida palabra para expresar nuestro profundo pesar y nuestro agradecimiento. Nos unimos al dolor de su hija, Bettina Wölfel.


Els nens i nenes de tercer ja fa uns anys que tenen, com a llibre de lectura col·lectiva, aquesta altra novel·la de l'autora:


És una història molt bonica d'un nen indi que busca la solució als problemes del seu poble intentant construir ponts de diàleg amb l'home blanc...

A la biblioteca també podeu trobar aquests dos reculls de contes, un per als primers lectors, l'altre pels qui ja sou més grans. Tots dos els va editar Cruïlla, al Vaixell de Vapor:






I aquests dos són de Kalandraka. No els tenim, però ens han vingut moltes ganes de buscar-los...


diumenge, 31 d’agost del 2014

"Les noves aventures de la Caputxeta Vermella", al cinema

Divendres la varen estrenar:


...però nosaltres no ens hem atrevit a anar aveure-la. És un film de nacionalitat americana, continuació de "La increïble però certa història de la Caputxeta Vermella". El seu director és Mike Disa.
A favor: la podem veure en català, cosa no gaire freqüent als nostres cinemes.
En contra: la crítica de l'Ara no la deixa gaire bé, diu que l'animació és fluixa.

Resum de l'argument, copiat del web del cine Girona, un dels molts cinemes barcelonins on la podeu veure:

Torna la intrèpida Caputxeta coneguda com a “Vermella”, en una pel·lícula plena d’humor, aventura i acció. Vermella està entrenant en una terra molt llunyana amb un misteriós grup secret anomenat “Les germanes Hood”, quan rep la trucada del seu amic Flippers Girón, cap de l’Agència “Hem d’Estar Alegres”. Els nens Hansel i Gretel han estat segrestats per una malvada bruixa i només la Caputxeta pot enfrontar-s’hi. Acompanyada per l’Àvia, el despistadíssim Llop i la seva inseparable companya, Baleta, Vermella emprèn una fabulosa aventura per rescatar a aquests dos nens innocents i acabar d’una vegada per totes amb la malèfica bruixa. Podran sortir els nostres amics victoriosos de tots els perills que els esperen?

El tràiler:



Si l'aneu a veure, deixeu-nos un comentari dient-nos què us ha semblat, si us plau.

divendres, 29 d’agost del 2014

Llibres nous per aquest setembre

Què us trobareu a la biblioteca, quan comenci el curs?
Com de costum, moltes novetats. Llibres per a totes les edats, d'imaginació i de coneixements, de poemes i còmics. I algun nou DVD, també...
Vegeu una petita selecció, per anar fent boca:

Pels més petits:


Són llibres força nous de Joventut, d'aquest autor que ens agrada tant: Petr Horácek

Pels qui ja llegiu:


Un conte ple de sentit de l'humor, de l'editorial B de blok. Us agradaria tenir un lleó com a animal de companyia?

Pels qui llegiu força:


Per bé que en aquest àlbum no llegireu gaire. És la demostració clara, com ja hem vist altres cops en els llibres de Wiesner, que llegir les imatges també és una feina important, i no sempre fàcil... L'edita Océano Travesía.

Pels més grans:


Novel·la de l'escriptora valenciana Gemma Pasqual, que habitualment adreça els seus llibres al públic adolescent. Creiem que aquesta agradarà molt als nens i nenes de sisè. Explica la vida dels nois i noies que, a l'Índia, cusen clandestinament pilotes de futbol...
És de l'editorial Barcanova.

Còmics:


Probablement coneixeu els personatges d'aquest llibre. Són els Mumin, que ja heu trobat a la biblioteca en unes novel·les encantadores (La familia Mumin, La familia Mumin en invierno). Ara han arribat les seves històries il·lustrades. La família Mumin va ser creada per l'autora finesa Tove Jansson fa... prop de setanta anys!

Poemes:

http://www.angleeditorial.com/dossier/NdP_ViatgePo%C3%A8ticPerCatalunya_P.pdf
Cliqueu la imatge i feu un tast del llibre

És la versió actualitzada d'un altre llibre que ja tenia molts anys, més de trenta: una selecció de poemes que parlen de Catalunya. Joaquim Molas ha fet una gran feina, actualitzant la tria dels poemes, i les noves aquarel·les de Roser Capdevila són més boniques, si això éspossible, que les anteriors.

Un DVD que buscàvem feia dies:


Vam poder veure aquesta pel·lícula al cinema Verdi, i ens va agradar molt. És d'Hiromasa Yonebayashi, produïda per Ghibli, la mateixa que ha fet els films japonesos d'Hayao Miyazaki, que coneixem més (Totoro, Chihiro, Ponyo...)

Això i molt més és el que us està esperant a la bilioteca. Ja teniu una mica més de ganes que passin aquestes dues setmanes i tornar  a venir l'escola?

dimecres, 27 d’agost del 2014

La primera biblioteca sense llibres

A la ciutat de Lakeland, prop d'Orlando (Florida), als Estats Units, s'ha inaugurat aquest mes d'Agost una nova Universitat Politècnica. La seva arquitectura, de Santiago Calatrava, vol ser futurista.


Ambdues del Diario de las Américas

I el seu projecte bibliotecari també. Cliqueu damunt la foto i llegiu el que explica avui el diari El Punt Avui:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/771865-biblioteca-universitaria-sense-llibres.html?cca=1


divendres, 22 d’agost del 2014

Una biblioteca a Pokahara, al Nepal

Ara és l'Ester qui ens envia fotografies d'una biblioteca molt diferent de la nostra. 
L'Ester és al Nepal, i ha visitat un monestir per a nens budistes, a la població de Pokahara. És el Pema Ts'al Sakya Monastyc Institute.
Mireu la seva biblioteca:








La frase que presideix l'espai de la biblioteca nepalí ens ha agradat. Diu:
"Alguns llibres són bons per a tastar-los, altres per a empassar-nos-els, i alguns, molt pocs, per a mastegar-los i digerir-los".
Gràcies, Ester!

dijous, 21 d’agost del 2014

Quan a la premsa de l'agost es parla de biblioteques...


Trobat a La Vanguardia de dilluns,18:

(cliqueu sobre les imatges per fer-les llegibles)

El mateix dia, al mateix diari:



De vegades pensem que els diaris, a l'agost, no saben de què parlar, perquè la vida s'atura. Si gràcies a això ens parlen de biblioteques...

diumenge, 17 d’agost del 2014

La literatura infantil, inspiració pels guarniments dels carrers de Gràcia

Enguany n'hem trobat més, de carrers inspirats en llibres infantils.
Divendres al matí, quan hi vam estar passejant, els veïns del carrer Fraternitat encara no havien pogut acabar la seva feina. Vam tenir el privilegi d'assistir al muntatge de l'Alícia:




Vam veure com encaixaven el cos a les faldilles, però encara li faltaven les cames.


Mentrestant, a l'altra banda del carrer:


Us recomano que l'aneu a veure, segur que, un cop acabada, l'Alícia de Lewis Carroll farà molt de goig!

Com també us encantarà el muntatge que els veïns han fet a la Plaça de la Vila: el poblat dels gals d'Astèrix!
Quants personatges sou capaços de reconèixer?