La Maria U. ha llegit Les noies són una canya, de la colecció Sara i les golejadores, de Laura Gallego. I ens diu:
El llibre està molt bé, perquè és interessant, i també perquè defensa les noies.
I et diu que quan vols fer una cosa has de lluitar fins a aconseguir-ho.
És millor llegir abans el primer llibre de la col·lecció, Fem equip!
L'Oriol ens parla de La música perduda, de Pep Albanell.
Recomano aquest llibre a la gent de la meva edat i també més grans, perquè és el millor que he llegit mai, a part de Harry Potter.
Tracta de com és de dolorós viure una guerra i com de malament ho passa la gent. Ens fa adonar que la violència només porta tristesa i dolor.
I la Margot ha llegit Quin dia tan bèstia! de Mary Rodgers, un llibre dels anys setanta. Diu:
M'ha agradat molt, perquè té les pàgines de llibre antic.
És molt divertit i enganxa des del començament. Tracta d'una nena que un matí es desperta i s'ha convertit en la seva mare, o sigui que està al llit amb el seu pare. La nena intenta fer-ho tot com si fos la mare. Però cada vegada té més i més problemes, i aleshores pensa que no és tan fàcil ser gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada