A l'exposició de treballs, avui, hi havia aquests tres. A més d'una trentena en suport de paper, com ja és habitual.
Si us hi fixeu, un és del llibre de l'Olívia que ja hem comentat en aquest bloc: Olivia en Venecia, de Ian Falconer. L'altre és d'un Tintin, El cranc de les pinces d'or, d'Hergé.
Però fixeu-vos en el tercer:
La Maria, de Sargantanes, ha reproduit l'habitació de la Malena, la princesa llaminera. És la protagonista de Quina princesa tan llaminera!, de Gertie Jaquet, Editorial Macmillan.
Acostem-nos hi una mica més:
Veieu quantes llaminadures? És que la La Malena és una princesa que es passa l'estona menjant dolços. Al final del dia es sent tan inflada com un globus i tota trista. Els seus pares, els reis, estan amoïnats: com s'ho faran, per fer feliç la seva filla? L'arribada inesperada d'un músic farà que la vida de la Malena canvii a ritme de rap.
Diu la Maria que el llibre li va cridar l'atenció perquè les cobertes eren molt boniques.
Opina que el text del conte és molt entenedor i, tot i que és llarg, no li ha sobrat cap pàgina. L'única pega que hi troba és que el text i la il·lustració de vegades no lliguen. Però, malgrat això, el llibre li ha agradat molt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada