Demà s'inaugura a Terrassa, al Centre Cultural, una exposició retrospectiva dels dibuixos de Maria Rius. La podreu visitar des del 31 de gener fins al 31 de març.
Contemplar els dibuixos de Maria Rius és tornar als orígens: als primers materials pedagògics i llibres de contes en català, de l'editorial Estela, de La Galera... Maria Rius i la seva visió feliç de la realitat va ser un referent.
Cito Joaquim Noguero, comissari de l'exposició:
Maria Rius i Camps és una il·lustradora de llarga trajectòria. L’avalen prop de seixanta anys de professió, més de 350 llibres en un munt de llengües, constants col·laboracions a Cavall Fort i l’Infantil, exposicions internacionals en el si del món del llibre i prop de vint mil il·lustracions, a més d’una activitat irrenunciablement compromesa com a mestra i divulgadora: jove coordinadora del grup d’il·lustració al primer Congrés de Cultura Catalana (1975), primera docent d’il·lustració durant molts anys a l’Escola Professional per a la Dona, cofundadora i primera presidenta de l’Associació d’Il·lustradors de Catalunya, pionera en la defensa dels drets del gremi, i entusiasta recuperadora dels qui l’havien precedida en aquesta gran petita art(esania) que ella engloba sota el nom d’una «escola catalana d’il·lustració», tal com ha divulgat en persona amb textos i xerrades.
L’exposició Maria Rius i Camps, la mar d’imatges s’organitza en tres parts. En la primera, «Retrat de l’artista jove» n’expliquem amb to de rondalla els anys de formació i la creació de l’imaginari, just fins al moment en què s’inicia com a il·lustradora professional. La segona secció, «Retrospectiva (1955-2012), un ampli ventall de formes», és una antologia del seu treball al llarg dels anys, una àmplia mostra de la profusa varietat de formes i tècniques que han caracteritzat el seu fer juganer i investigador. I per últim, en la tercera secció titulada «Rius d’imatges, barques d’idees i una mar de lectura compartida» presentem la il·lustració tal com ella l’entén: una art narrativa que sempre conté una primera lectura del llibre que il·lustra, de la tradició plàstica en què s’emmarca, de l’entorn en què neix o de la infància, la societat i el món que retrata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada