La Mafalda i la resta de personatges de les tires de Quino ens miren des del carrer, i ens interpel·len en una ambientació una mica interactiva i força reivindicativa.
Es tracta que els observadors i passejants, a més de somriure amb les tires que s'han penjat a les parets, escrivim a les bafarades allò que creiem que la Mafalda diria davant de la situació que nosaltres vivim avui.
També val la pena acostar-se a Joan Blanques. A baix de tot, un guarniment inspirat en la història de la comunicació, des de les pintures rupestres i la pedra Rosetta fins a l'era digital:
Tot el carrer és cobert de tendalls com ara aquest, escrits en llengües i grafies diferents |
Aquí falta una referència: no és de mida real com sembla, és enorme! |
Un mòbil immens presideix l'accés al carrer |
Pujant Joan Blanques (en realitat fins al que ells en diuen Joan Blanques de baix), una altra ambientació literària, aquesta dedicada a la imprempta:
I, sobretot, no deixeu de passejar per Verdi, Mozart, Llibertat, Progrés i Fraternitat de baix: són impressionants, candidats segurs als premis d'enguany!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada