Aquest dimecres vam poder assistir a la conferència de Sophie van der Linden, sobre aquest fenòmen literari que són els àlbums. Era la darrera del cicle que ha organitzat l'Institut Francés de Barcelona, acompanyant una magnífica exposició d'àlbums que encara podeu veure fin el dia 7 de juny. Si no hi heu anat, no us la deixeu perdre.
Pascal Humbert presentant Sophie van der Linden |
Randolph Caldecott seria el primer autor d'un àlbum, a finals del segle XIX. Avui associem el seu nom al premi que cada any s'atorga al millor llibre infantil americà.
Però el primer que nosaltres -i vosaltres- coneixem és Jean de Brunhoff, autor dels llibres de Babar. La seva creació data del 1931!
Sophie van der Linden va fer-nos gaudir amb una passejada pels millors autors i les seves obres. Ara recordem Bruno Munari, Maurice Sendak, Quentin Blake, Anthony Brown, Claude Ponti, Philippe Corentin, Grégoire Solotareff, Nadja, Wolf Erlbruch... que podem considerar del segle XX...
Dans le brouillard de Milan, de Bruno Munari |
Voces en el parque, d'Anthony Browne |
Gos blau, de Nadja |
Ma maison, de Delphine Durand |
Un libro, d'Hervé Tullet |
Més, d'Emily Gravett |
Les Minichats, de Bruno Gibert |
En acabar la conferència vam poder escoltar les participants en una taula rodona: la pròpia van der Linden, Teresa Duran, autora ben coneguda, Pascal Humbert, com a moderador, Cristina Correro, del grup Gretel, Ana Castagnoli, il·lustradora, Marie France Lecuir, de "Lire et faire lire", i Isabelle Torrubia, també moderadora.
Teresa Duran, que, per sort nostra, traduirà el llibre Album[s], de Sophie van der Linden |
Potser la taula rodona va donar menys de sí del que haurien volgut els organitzadors de l'Institut Francès, perquè el temps va ser insuficient. Es van tocar temes molt interessants, com ara si la proliferació de l'àlbum als nostres mercats pot arribar a ser excessiva, o el perill d'una uniformitat d'estils degut a l'existència d'Internet, que tot ho apropa...
Tot i que hi va intervenir poc, a nosaltres ens va agradar molt la persona de Marie-France Lecuir que, ja en l'inici de l'acte, havia presentat l'experiència de "Lire et faire lire" (l'organització que ha promogut l'exposició de l'Institut Framcès)
"Lire et faire lire" és un programa francès d'impuls de la lectura i de solidaritat intergeneracional alhora. Voluntaris majors de cinquanta anys ofereixen una part del seu temps lliure a nens i nenes per promoure el gust per la lectura i la literatura. Si voleu xifres, l'any 2013, 14363 voluntaris han intervingut a 8500 "estructures educatives": escoles, llars d'infants, biblioteques... Un exemple a imitar, oi?
Sobre aquesta mateixa conferència, us recomanem la lectura de l'entrada de l'amic Joan Portell, al seu fantàstic blog "Llibres al replà"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada