El primer, publicat l'any 1992, va suposar en aquell moment una revolució. Pennac era un professor de literatura que reflexionava sobre la lectura dels joves a partir de la seva experiència, i arribava a conclusions trencadores. A Com una novel·la ens explica el que ell considerava, ja aleshores, els drets del lector. A continuació us en pengem els títols, que s'han donat a conèixer pertot gràcies als genials dibuixos de Quentin Blake.
El segon, del 2007, és autobiogràfic: explica com un mal alumne com ell va poder arribar a ser escriptor i professor de llengua.
Tots dos els va publicar Empúries, i ens semblen de lectura imprescindible per a bibliotecaris/ies, mestres, profes i també per a pares i mares motivats/preocupats per la lectura dels seus fills.
Mestres, i si de vegades, quan una criatura ha llegit un llibre, no li preguntéssim res, no li demanéssim res?
Bibliotecàries, quin lloc ocupen a la nostra biblioteca els llibres sense mots, els àlbums, els còmics, les revistes?
Vint-i-dos anys després Pennac encara ens interpel·la...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada