.jpg)
La pena és que, de moment, les crítiques que hem llegit no la deixen gaire bé. Una correcta primera part on hi trobem els personatges d'aquests contes, però una segona part mancada de ritme i desprovista de sentit, diuen. Una llàstima, perquè estem segures que Meryl Streep hi fa una esplèndida bruixa.
És un film musical, basat en el de Stephen Sondheim, que s'havia estrenat els anys vuitanta als EEUU, i el 2007 a casa nostra, de la mà de Dagoll Dagom, com a "Boscos endins".
Si voleu veure el tràiler, aquí us el deixem:
Si la veieu, deixeu-nos un comentari, si us plau!
3 comentaris:
Precisament avui l'hem anat a veure i realment l'hem trobat molt fluixeta... fa uns anys Dagoll Dagom l'havia representada de manera més encertada (pel meu gust). Com bé senyaleu, primera part de presentació dels contes força adequada, després un embolic força embolicat i poc atractiu. Pel meu gust, poc recomanable.
De fet Rob Marshall només n'ha fet la pel·lícula, el musical pròpiament és d'Stephen Sondheim (música i lletres) i James Lapine (llibret).
Ara mateix torno de veure'l i sí que és cert que, si el que us interessa són només els contes, en tindríeu prou amb la primera part (força còmica i ben resolta), però la segona part intenta mostrar que no ens hem de quedar només amb els finals bonics de les històries, que aquestes tenen una raó de ser. Potser se li troba una manca de sentit pel fet que, evidentment, hi ha hagut d'haver una reducció del musical original (que té dues parts bastant llargues) i l'acció passa molt de pressa. Però, si sou fans dels contes (i evidentment també ho heu de ser dels musicals) segur que us interessarà saber què li passa a la Ventafocs amb el seu Príncep després de "menjar anissos" o què opina la Geganta sobre el fet que en Jan li robi tan alegrement totes les riqueses al seu marit...
Efectivament la Meryl Streep fent de Bruixa és esplèndida (ens va més que demostrar les seves capacitats musicals a "Mamma Mia"), però sobretot no us hauríeu de perdre la fantàstica interpretació dels dos nens actors de la pel·lícula: en Jan i la Caputxeta, que deixen amb un pam de nas a algun dels actors adults amb qui comparteixen cartell.
I posats a defensar el musical, us diré que el missatge final ens hauria d'interessar a tots els que treballem amb nens: "children will listen" els contes existeixen per alguna cosa, però aneu amb compte amb el que expliqueu als nens perquè ho senten tot!
Pau, Laia, gràcies pels comentaris.Era just el que necessitava!
I gràcies per la informació.No sabia de la versió de Dagoll Dagom. Ja ho he corregit.
Una abraçada
Mariona
Publica un comentari a l'entrada