Aquesta vegada el llibre triat era Memoria por correspondencia, d'Emma Reyes:
L'obra aplega un seguit de cartes que Emma Reyes envia a un amic escriptor, on narra la seva infantesa i adolescència, des dels seus primers records, al voltant dels tres anys, fins als dinou.
És un document ple de dramatisme: l'autora, nena colombiana gens estimada per la dona que en té cura, en un ambient pobríssim, analfabeta, sovint tancada a una habitació amb l'única companyia d'una germana més gran, ens explica una primera infantesa miserable, i ho fa com si no ens parlés una adulta, sinó aquella nena que va ser. La seva mirada té una innocència que li permet explicar la corrupció de la burgesia colombiana de primers del segle XX sense cap judici ni cap queixa. La història d'Emma Reyes continua a un convent de monges, a Bogotà, on ella i la seva germana varen estar enclaustrades, amb unes altres dues-centes nenes, víctimes de l'explotació laboral més roí, obligades a cosir i brodar per a l'església -no només colombiana, les monges deien a les nenes que treballaven fins i tot pel Vaticà- unes teles luxoses amb l'exigència pròpia d'adultes. El llibre acaba quan Emma Reyes s'escapa del convent, per a viure, per fi, una "vida real".
El seu és un cas extraordinari de resiliència infantil perquè, un cop ha fugit, és capaç de convertir-se en una persona culta, una adulta que, gràcies al seu do per a l'art, acaba convertint-se en amiga i col·laboradora d'artistes i intel·lectuals llatinoamericans i europeus. Quan escriu les cartes que conformen el llibre viu a París, on morirà el 2003.
 |
| Emma Reyes Amb Germán Arciniegas, qui la va animar a escriure |
La valoració que totes vam fer d'aquesta lectura va ser unànime: ens havia agradat molt i la recomanem. La veu narrativa és corprenedora, i la història, molt interessant.
Vam voler saber més sobre el que havia estat la vida de l'autora: l'Anna Espuga havia preparat un power-point sobre els seus posteriors viatges i les seves relacions. I una sorpresa: la presència, al club, de la Mar Esplà, que ens va fer una explicació sobre l'obra pictòrica d'Emma Reyes, reconeguda a la seva maduresa com a pintora i muralista.
Veieu-ne una mostra:
Per sopar, no hi podia faltar el plat que al llibre se'ns havia descrit tantes vegades: la mazamorra colombiana, blat de moro blanc, hores en remull i bullit en aigua. El vam tastar en la seva versió dolça, acompanyat de panela (sucre de canya premsat), canyella i llet. I un "bocadillo" de guaiaba per endolcir-ho encara més:
 |
| De Mycolombiancocina.com |
L'Anna en acció...
... davant d'un públic rendit:
Per acabar, un brindis amb vi de Colòmbia,...
... i l'elecció del proper llibre, que ens donarà molt per parlar el dijous, 10 de març, com de costum a 2/4 de 8, a la biblioteca. És Gegants de gel, de Joan Benesiu (Edicions del Periscopi, 2015), recomanat pels llibreters el 2015, i en particular per Xavier Vidal, el llibreter de Nollegiu, la setmana passada.
Cliqueu damunt la imatge del llibre per tenir més informació::
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada