Cesc, deu anys

Ahir va fer deu anys de la mort de Francesc Vila, Cesc.
Pintor i dibuixant, és un referent en el món de l'humor gràfic català. Podeu acostar-vos a la llibreria Jaimes, on estan fent una exposició de la seva obra.
Molt estimat a l'Orlandai -en va ser pare els anys setanta- és l'autor d'alguns dibuixos i pintures que veiem cada dia a les parets de la nostra escola.
A diferència del que ens pugui semblar, Cesc no va ser un il·lustrador de literatura infantil. A la biblioteca només tenim quatre llibres amb dibuixos d'en Cesc. Infinitat de portades de Cavall Fort, això sí. Tantes que n'hem fet una cartellera que veureu al gener, en tornar a l'escola.

Us presentem els llibres:
Un de lectura, Estels, de Teide, publicat el 1967. Correspon a un segon curs de Primària (el del primer curs es deia Beceroles -no l'havia il·lustrat Cesc- i va ser el primer llibre de text en català, després de la guerra civil). El text de tots dos era d'Àngels Garriga.

Un altre llibre de llengua catalana, aquest del 1979, editat també per Teide: Guiatge. L'autor era Artur Martorell, i es dirigia no a un curs en concret sinó a joves estudiants que volguessin superar esculls i corregir les errades més freqüents en la nostra llengua. L'edició que tenim a l'escola és la vuitena, del 1988:

Un conte que estimem molt:

És del 1967 i pertany a aquella col·lecció tan bonica de desplegables de La Galera que es deia Desplega vela.
L'autor del text és Francesc Candel. Explica l'arribada dels primers immigrants a Catalunya des de la mirada d'un infant, i ho fa amb un amor i un respecte que ja voldríem trobar avui:

                                               Fa molt de temps 
                                               que el pare és lluny, molt lluny;
                                               va marxar a treballar 
                                               cap a una gran ciutat.
                                               ...
                                              Jo era del meu poble,
                                              però ara, d'on sóc?
                                              ...
                                              I jo, ara, ja sé d'on sóc: sóc d'aquesta ciutat, 
                                              sóc d'aquesta terra.
                                              Aquesta terra és la nostra
                                              tan nostra com dels que hi han viscut sempre.

I un altre llibre, El bosc dels lleons, de Jaume Constantí i Mata, editat per la Fundació Àngels Garriga el 1992, que ens parla de quan a un bosc de Saifores hi vivien tres lleons...