Aquest és el llibre que havíem triat: La calle de Garmann, de Stian Hole, editat per Kókinos.
Els primers comentaris no eren positius. Un àlbum se'ls fa curt, haurien preferit una novel·la.
Els havien sorprès les il·lustracions, a algú no li agradaven, li semblava que la combinació de fotografia i dibuix era senyal que l'autor no tenia ganes de dibuixar, de treballar ... Altres creien que feia dibuixos estranys i desproporcionats per cridar la nostra atenció.
Miraven d'explicar-se la reacció inesperada del vell, el hombre de los sellos. Perdona en Garmann? Ha vist tot el que passava? Ho ha entès?
Els sorprenien les converses finals del nen i l'home, quan ja s'han fet amics. Tantes xifres!
Algú va citar com a important la frase "Sólo quien tiene miedo puede ser valiente". Vam conversar una mica sobre el que volia dir.
I una bona estona varem parlar sobre si mai ens hem vist empeses a fer alguna cosa que no volíem, si mai hauríem volgut que el temps retrocedís per poder rectificar.
També sobre els lideratges, els bons i mals lideratges...
Tothom es va quedar amb ganes de conèixer més l'autor. No us perdeu aquests dos altres llibres de Stian Hole que tenim a la biblioteca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada