Carnestoltes: dormint a la biblioteca

A la biblioteca s'hi llegeix. I s'hi fan deures i reunions, conferències i xerrades. Sessions de club de lectura amb soparet posterior. També un sopar de Nadal.
I s'hi dorm, un cop l'any!!!

La vigília de Carnestoltes, els nois i noies de sisè, un cop han acabat la disfressa de l'edifici i han jugat unes quantes vegades a la sardina per tota l'escola, es dirigeixen a la biblioteca amb motxilles i sacs. 

Però abans d'adormir-se, naturalment, hi ha un conte. En Batet explica el més avorrit del seu repertori perquè, no ens enganyem, aquesta nit l'objectiu no és gaudir amb el conte, no. L'objectiu és que s'adormin!
































L'endemà tota l'escola trobarà la sorpresa que l'alumnat de sisè ha construït. I els nens i nenes es merevellaran en veure els que els grans han estat capaços de fer. Desitjaran fer-se grans per dur a terme una empresa semblant i també... per quedar-se a dormir a l'escola! 

Escultura i llibres: darreres troballes

Del web de l'Ajuntament de Castelló

La trobareu a Castelló, a l'avinguda del Rei en Jaume. El seu títol és Señor leyendo a una nena. L'autor, Carlos Vento.
Diu el text del web municipal:
Abstrets en els versos del poeta Neruda, dos generacions compartixen un temps de pausa i lectura. La tendresa entre ambdues figures és latent. El personatge de major edat sosté en les seues mans el llibre mentre juga amb els dits de la xicoteta que s’arrupix al costat del iaio. La col·locació d’aquesta escultura en un banc d’una de les artèries principals de la ciutat permet a l’espectador interactuar amb la peça.

De blog Baúl del Castillo

És a Granada. Forma part d'un conjunt de quinze escultures urbanes situades a una avinguda que rep el nom de Bulevar de los granadinos ilustres. Representa a Elena Martin Vivaldi, poeta de Granada. El seu autor,  J.A. Castro Moreno.

Jesús Costa, que ven llibres al carrer

Del Diari Ara

El text de l'Ara Diumenge és de pagament, per tant, no us el podem oferir.

El reportatge explica que Jesús Costa, que viu de dia i de nit a una sucursal de La Caixa (Consell de Cent-Villarroel) ven llibres de segona mà a la vorera del davant del banc. Són donacions de veïns solidaris, i ell en demana la voluntat a qui li vulgui comprar.
El que ens ha impressionat han estat les seves paraules:

"No tenia ni coneixement ni cultura. No he llegit mai,tot just sabia llegir. Però, de sobte, vaig començar a passar les pàgines d'Els pilars de la Terra -que una veïna li havia deixat- i no vaig poder parar. Abans, parlava per parlar. Ara parlo i sé el que dic, i això em dóna forces... Ara no puc parar de llegir. Vaig a més d'un llibre per setmana. Nou hores llegint, seguides, donen per molt"

A continuació explica que actualment llegeix Sinuhé l'egipci. Hi troba paral·lelismes amb la seva vida, i això l'ajuda.

Benaurada la lectura que, a més de tantes altres coses, pot ajudar a fer suportable la vida a una persona que ho ha perdut tot.

Estimem Henning Mankell

 




















Aquesta és una entrada per als nostres lectors i lectores grans.

Ahir vam tenir la sort d'assistir a una conversa entre Paco Camarasa i Beatriz de Moura, en el marc de la BCNegra, que es convocava amb el títol de  "Ens estimem tant Mankell!"

Beatriz de Moura, la seva editora a Tusquets, va explicar-nos com va conèixer aquest autor suec de novel·la negra, i ens va parlar de la seva persona i les seves novel·les.
Coneixedors de la greu malatia que l'amenaça, molts dels assistents a l'acte vam secundar la proposta que ens feia Camarasa: escriure una postal personal a Mankell desitjant la seva recuperació i i fent-li saber la nostra estima per la seva obra.

De El Periódico

Històries explicades amb imatges

A la biblioteca tenim un bon nombre de llibres sense text.
De vegades hi ha nens i nenes que no gosen endur-se'ls a casa en préstec. Ens diuen: "Els pares em diran que si no té lletres, no em fa servei". Nosaltres els responem que hauran d'explicar als pares que, per bé que no hi hagi text, aquell llibre explica una història.
Llegir les imatges és una tasca molt plaent, però que també cal aprendre. Hi ha llibres sense text molt senzills, i n'hi ha de complexes. Només qui n'hagi fet l'aprenentatge des de petit sabrà llegir aquests llibres, que de cap manera no hem de subvalorar.

El viatge d'Anno, i els que el van seguir, són potser els primers llibres d'imatges que vam tenir a l'escola.
De l'autor japonès Mitsumasa Anno, són uns llibres excepcionals. Presenten panorames il·lustrats de l'Europa contemporània, dels seus paisatges, el seu art i la seva arquitectura. Els va editar  Joventut entre els anys setanta i vuitanta i no s'han tornat a editar, de manera que, si els teniu, conserveu-los amb molt d'amor.

Zoom i Re-Zoom són unes altres dues joies, dels anys noranta. D'Istvan Banyai, autor hongarès, són llibres amb il·lustracions encadenades. Cada dibuix és una sorpresa, una finestra oberta a un nou món. 
Mai s'han deixat de reeditar, són del Fondo de Cultura Económica, i us els recomanem moltíssim.


Contempleu les imatges de Zoom:

  

Tenim uns quants còmics sense mots, la majoria molt més fàcils de trobar:

Els llibres-joc, on cal cercar el que fan els seus personatges, i anar seguint fils diversos:

Els llibres d'autor d'anomenada (de Iela Mari, de Suzy Lee, de Rotraut Susanne Berner...):

I molts més:

Rodrigo Muñoz Avia torna a guanyar el premi Edebé de literatura infantil

La editorial Edebé acaba de fallar el seu 23è premi de literatura infantil i, per tercera vegada, l'ha guanyat Rodigo Muñoz Avia.
La novel·la es diu El signo prohibido, i explica la història d'un nen que deixa de pronunciar la lletra "a" com a rebel·lia per la desaparició de la seva amiga Aleksandra. És un llibre sobre l'amistat i la gestió de les absències de les persones estimades. Muños Avia explica que el llibre és també un homenatge a Georges Perec, autor francès que va escriure una novel·la sencera sense utilitzar la lletra "e".
Estarem atents la seva publicació, el mes de març, perquè les anteriors obres de Muñoz Avia ens semblen molt bones:

Los perfectos va guanyar el premi Edebé l'any 2007, i el trobareu a la nostra biblioteca entre els llibres dirigits als nens i nenes del cicle superior.

Mi hermano, el genio, el va guanyar l'any 2010. Ens agrada tant que el llegim cada dos anys al nostre Club de Lectura. Precisament aquesta setmana tenim els setze exemplars d'aquest llibre que ens aconsegueix la biblioteca Clarà preparats per repartir entre l'alumnat que l'ha sol·licitat. 

El premi Edebé de novel·la juvenil, que es concedeix conjuntament amb el de novel·la infantil, se l'ha emportat la també admirada Care Santos. L'obra guardonada es diu Mentida. Sembla que és una novel·la que impacta i intriga, sobre una noia que cerca un noi que ha conegut a la xarxa.

De btv.cat

18ena sessió del Club de Lectura

Dijous ens vam reunir per parlar d'aquest llibre:

En la pell de l'altre, de Maria Barbal, és la història d'una dona forta i emprenedora que decideix quin ha de ser el seu futur, però alhora crea un passat fictici per a la seva família. La novel·la s'inspira -com El impostor, de Javier Cercas- en la persona d'Enric Marco, que va fer-se passar per supervivent dels camps d'extermini del nazisme al llarg de molts anys de la seva vida.
Barbal fa un retrat esplèndid de la vida al barri del Poble Nou de Barcelona als anys setanta i vuitanta i, sobretot, teixeix els personatges amb una profunditat admirable. Tant les dues dones protagonistes, que intenten fugir de les vides que els ha correspost de viure, com la resta de personatges secundaris són absolutament reals i creïbles. 

La novel·la no va agradar tothom de la mateixa manera, com és lògic, però va promoure un debat apassionant entre nosaltres, sobretot al voltant de  les motivacions de l'actuació de les seves protagonistes. 

No ens cansarem de repetir-vos l'interès de les sessions d'un club de lectura: mai no se'n surt igual que s'hi ha arribat. Les opinions i els punts de vista de les altres persones enriqueixen la pròpia lectura molt més del que imaginem.

Us presentem la proposta de lectura per la sessió que celebrarem el 19 de març (dia de Sant Josep) a 2/4 de 8 del vespre, com de costum, a la biblioteca de l'escola:

Cliqueu i entrareu al web de l'autora

Aquesta és la novena novel·la de la sèrie Petra Delicado, nom de la inspectora de policia que la protagonitza. El llibre ha estat editat per Destino, en castellà. 

La seva autora, Alicia Giménez Bartett, acaba de ser mereixedora del premi Pepe Carvalho d'enguany, en el marc de la desena edició de BCNegra. 

Si us interessa la bona novel·la negra, llegiu-la i veniu!

La biblioteca Xavier Benguerel fa 20 anys

La biblioteca Xavier Benguerel, de la Vil·la Olímpica, ha fet vint anys aquest mes de gener. La Xavier Benguerel està especialitzada en literatura sobre cinema.
Ho hem llegit a El Digital, de l'Ajuntament de Barcelona:

Un altre tret distintiu de la Xavier Benguerel és el Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil de què disposa. És l’únic d’aquestes característiques a tot Catalunya, i comprèn més de 30.000 documents, que van des del final del segle XIX i fins a l’actualitat. A la resta de l’Estat espanyol només la Fundació Germán Sánchez Ruipérez, a Salamanca, té un servei d’aquest tipus, però amb un fons molt més contemporani.

Per molts anys i moltes gràcies per l'ajut i l'informació que ens brindeu a totes les bibliotques infantils de Catalunya, biblioteca Xavier Benguerel

La historia de Erika, de Ruth Vander Zee i Roberto Innocenti

El 27 de gener de 1945 l'exèrcit rus va arribar al camp de concentració d'Auschwitz, per alliberar-lo. En commemoració del seixanta aniversari d'aquest fet, Kalandraka va traduir al castellà aquest llibre de Ruth Vander Zee i Roberto Innocenti, emocionant com pocs:

Avui que celebrem els setanta anys de la fi d'Auschwitz us el tornem a presentar i recomanar.
Podeu escoltar el text sencer en aquesta gravació que hem trobat a la xarxa, però els dibuixos d'Innocenti són infinitament millors en el llibre:

Aquest llibre va sempre associat a un altre, Rosa Blanca, escrit per Christopher Gallaz i il·lustrat també per Roberto Innocenti gairebé vint anys abans, que aquí ens va arribar el 1987, de la mà de Lóguez:

En aquest cas, el llibre ens mostra, des de la mirada d'una nena, el que van ser els camps d'extermini del nazisme. També us el recomanem moltíssim:

Les il·lustracions d'Innocenti a Rosa Blanca ens porten a la novel·la de John Boyne, d'Empúries, El noi del pijama de ratlles, dirigida a lectors més grans (no el tenim a la nostra biblioteca). Tot i que aquest llibre va aconseguir molt d'èxit en el seu moment, no vàrem considerar-lo una obra rodona: el text molt senzill, com si fos per a lectors primerencs i, en canvi, el tema molt dur, el final massa sobtat... Però no podem deixar d'anomenar-lo en aquesta breu bibliografia sobre els camps de l'Holocaust.

La Ploma de l'Orlandai us recomana...

Des de la revista de l’escola, La Ploma de l’Orlandai, recomanem aquests dos llibres:

Lluís Farré, Endrapallibres, editorial Cruïlla

Si t’agraden els llibres i alguna vegada te n'has menjat un, o més d’un, has de llegir aquest llibre.

La protagonista de la història d’aquest relat d’humor es va intentar cruspir una biblioteca sencera... però no sabem si ho va aconseguir! Si el llegeixes ho pots descobrir!

Knister, Tina Superbruixa i els pirates, editorial Brúixola

Si t’agraden i et diverteixen els llibres de la Tina, la Superbruixa, no te’l pots perdre.

Un bon dia la Tina es va trobar un llibre de màgia al costat del llit i, com que li agrada molt fer encanteris, va fer un conjur que va tenir unes conseqüències inesperades...

Recomanem aquest llibre d’aventures i esperem que us agradi tant com a nosaltres!

Zöe i Albert

La Ploma de l'Orlandai

"Into the woods", un film de Rob Marshall

 

Una pel·lícula d'estrena, basada en diversos contes de Grimm: La Ventafocs, La Caputxeta Vermella, Rapunzel i Jack i la mongetera, no podem deixar de ressenyar-la en aquest blog.
La pena és que, de moment, les crítiques que hem llegit no la deixen gaire bé. Una correcta primera part on hi trobem els personatges d'aquests contes, però una segona part mancada de ritme i desprovista de sentit, diuen. Una llàstima, perquè estem segures que Meryl Streep hi fa una esplèndida bruixa.
És un film musical, basat en el de Stephen Sondheim, que s'havia estrenat els anys vuitanta als EEUU, i el 2007 a casa nostra, de la mà de Dagoll Dagom, com a "Boscos endins".
Si voleu veure el tràiler, aquí us el deixem:

Si la veieu, deixeu-nos un comentari, si us plau!

La trobada de la novel·la negra de Barcelona fa 10 anys

Cliqueu damunt la imatge per accedir a la presentació de la trobada i al programa d'activitats

Bestiario, d'Adrienne Barman

De totes les novetats d'aquest gener, en l'apartat de llibres de coneixements, aquest és un dels llibres que més ens agrada. El va publicar Libros del Zorro Rojo l'octubre del 2013.

L'autora dibuixa centenars d'animals en el seu medi, però els classifica de manera original i esbojarrada. Algunes categories tenen a veure amb els seus costums, altres amb les seves característiques... n'hi ha de convencionals, com "els caçadors", "els domèstics", "els arquitectes","els extingits", i d'altres més innovadores:

El llibre desborda sentit de l'humor. Els que estan en perill d'extinció tenen els ulls plens de llàgrimes:

Mireu-vos alguns dels "nocturns". Els reconeixeu?:

Més difícil encara trobar els "ràpids". Són fora d'imatge!

A llibre ens presenten una quarentena de grups, i en total hi veurem uns vuit-cents exemplars. Adrienne Barman, il·lustradora i grafista suïssa, ha estat més de tres anys pera documentar-se i dibuixar-los. Ofereix entreteniment assegurat per a hores, amb un l'humor que no està renyit amb la fidelitat a la veritat. 

Caricatura de l'autora amb els seus persoatges, de Linkedin

Podeu consultar el web del Zorro Rojo, on trobareu informació i més il·lustracions.