La senyora Marina / doña Eremita, de Quentin Blake

Ens agrada Quentin Blake quan il·lustra Roald Dhal. I a qui no?
Però també ens encanta quan ell és l'autor de la història. Coneixeu aquestes dues senyores, la Marina i l'Eremita? En realitat són la mateixa, i es diu Mrs. Armitage. La va crear Quentin Blake l'any 1997, i posteriorment en va fer dues històries més. Mireu:

L'editorial Destino va traduir el primer al català i Ekaré els altres dos al castellà. Només veure les portades ja ens venen ganes de llegir-los. Doncs si els obriu, us entusiasmaran:

 

Són històries que ens diverteixen, fresques, simpàtiques. Sense cap més intenció que fer córrer la imaginació...

 A la biblioteca tenim uns quants llibres més d'en Quentin Blake, escrits i il·lustrats per ell. Alguns són molt antics:

 

















Altres no tant:

Aquests no són llibres de ficció, sinó de coneixements. 

Numeració...                                                               ... i art explicat als nens i nenes

No us els perdeu! Són tots a la biblioteca, a la vostra disposició

Zuzanna Celej a la llibreria A peu, de pàgina

Des d'aquest divendres, 5 de febrer, la llibreria de Sarrià, A peu, de pàgina, s'exposen les il·lustracions originals que Zuzanna Celej va fer per al llibre Tania Val de Lumbre.
Mireu el cartell i us vindran ganes d'anar-hi:

Zuzanna Celej, d'origen polonès però afincada a Girona, ha il·lustrat ja molts llibres que potser coneixeu:

Escultura i llibres, a Madrid

Sembla impossible que, després de tants anys recollint fotografies d'escultures on la lectura o els llibres siguin protagonistes, no tinguéssim encara aquesta.
Ens l'envia en Narcís (gràcies), que ha estat a Madrid. És al davant de la Biblioteca Nacional d'Espanya, i ens mostra Menéndez Pelayo, director de la biblioteca des de 1898 fins a 1912, llegint. 

També ens ha informat de l'existència d'aquesta altra:

És davant de la biblioteca pública Iván de Vargas, al carrer San Justo n. 5. Es diu El lector, de l'escultor Félix Hernando.

BCNegra ja és aquí

Avui comença la 16na Trobada de Novel·la Negra de Barcelona.
Si voleu conèixer tots els detalls i el programa d'activitats, pitgeu damunt del cartell.

Extret del bel blog de l'organització: 

Del 28 de gener al 6 de febrer BCNegra reunirà 80 autors i oferirà més de 30 activitats en llibreries, cinemes i teatres de la ciutat.

BCNegra arriba a l’onzena edició amb una estrella convidada: l’escriptora nord-americana Donna Leon, que rebrà el premi Pepe Carvalho. Amb França com a país convidat i el Conservatori del Liceu com a seu central, el certamen barrejarà la literatura amb altres arts com la fotografia, el cinema, la ràdio i també el teatre.
A BCNegra participaran 2 icones de la novel·la negra francesa: Michel Bussi i Bernard Minier. El periodisme d’investigació també hi tindrà un paper protagonista: s’homenatjarà el periodista Xavier Vinader en una taula rodona moderada per l’exdiputat David Fernàndez, i també hi haurà moments per recordar l’escriptor Rafael Chirbes. Una altra cita imperdible del certamen serà el lliurament del premi Pepe Carvalho a Donna Leon, al Saló de Cent de l’Ajuntament.

6a edició del festival FLIC, a Barcelona

Cliqueu damunt del cartell per conèixer el programa

El proper cap de setmana, 30 i 31 de gener, no us perdeu el sisè Festival de Literatures i Arts Infantils i Juvenils. Es celebra a dos espais privilegiats, al CCCB i al MACBA

La il·lustradora Isol, present al festival

En pareules dels organitzadors:

El Flic és un festival d’experiències i creació literària que convida a les famílies a gaudir de la literatura i les arts, apostant per la innovació i l’experimentació en els formats culturals. El Flic promou la creació al nostre país i apropa iniciatives internacionals a les nostres terres a través del crossing art literari i posa especial atenció en incentivar l’acció literària en espais poc habituals, així com en fer-la arribar a públics amb risc d’exclusió social. El Flic, que es celebra a diverses ciutats de forma itinerant, té un programa per a les escoles i una trobada professional.

La Roser Ros, a Peu-i-toc

Wonder, tres anys al capdamunt de les llistes

Wonder, de Raquel Jaramillo Palacio. Quatre milions d'exemplars venuts a tot al món. Tres anys al capdamunt de les llistes dels més venuts a Catalunya. Lectura obligatòria als centres de Secundària als EEUU (l'autora és novaiorquesa). Lectura obligatòria a alguns instituts de Catalunya. ..

Quines són les claus de l'èxit d'aquest llibre? Per què ha esdevingut un fenomen editorial?

Nosaltres hi veiem, almenys, tres motius. La història és plena de realisme, resulta molt fàcil de llegir (llenguatge i estructura senzilles) i traspua bones intencions. I una darrera qüestió, que és la que a nosaltres ens agrada: és una obra coral, els mateixos fets són explicats per diverses veus. Més enllà de la lliçó moral que ens vol donar el llibre -el respecte per la diferència- és interessant que els preadolescents hi aprenguin, tot llegint, que les coses no són mai ni blanques ni negres, sinó plenes de matisos del gris. Que la realitat no és una, sinó que cadascú la veu segons la seva subjectivitat. 

Wonder té dos capítols afegits: el d'en Julian, que també podeu trobar a la biblioteca de l'escola, i Pluto, que aviat adquirirem.

Als EEUU ja hi ha Shingaling. Aprofundeix en el personatge de la Charlotte, una de les companyes de curs del protagonista.

Wonder és la primera novel·la de l'autora. Confiem que no vulgui explotar massa el filó, i aviat ens ofereixi alguna altra cosa. Perquè si "segundas partes nunca fueron buenas", com poden ser les cinquenes parts?

Llibres que parlen d'amor

Una nena ens demana si a la biblioteca hi tenim llibres d'amor. Té set o vuit anys, ens ha agafat per sorpresa. N'hi oferim un parell, i ens posem a buscar (al catàleg i a la memòria). El resultat de la cerca és aquesta exposició:

A l'esquerra de la cartellera alguns llibres per a grans, acompanyats de les esplèndides il·lustracions de Wolf Erlbruch, ampliacions del llibre Dos que se quieren, amb poemes d'amor de Jurg Schubiger (un llibre que no us recomanem). A la dreta de la cartellera aquests:

Són quatre llibres de filosofia per a nens i nenes, imprescindibles, que de ben segur tots coneixeu. De Brenifier, Sant-Mars i Labbé, els grans autors que, des de fa anys, ensenyen a pensar.

A l'hora de cercar novel·les i contes, mireu si en vam trobar:

Els de dalt dirigits a nens inenes de cicle mitjà i superior: àlbums, llibres il·lustrats i moltes més novel·les de les que en un primer moment crèiem que teníem.
Els de baix per a cicle inicial i mitjà. I algun dels darrers també per als més petits, d'educació infantil.

Ja ho veieu: l'amor és i serà tema per a totes les edats!

Cal dir que no tots els llibres de l'exposició són de la nostra biblioteca. Gairebé una dotzena pertanyen a la de Rosa Sensat, cercats i cedits en préstec per l'Amàlia Ramoneda. Gràcies!

Cal ampliar l'horari de les biblioteques públiques

Ens agrada que els mitjans parlin de les biblioteques públiques. 
Però la setmana passada el tema que les va portar a la premsa i a la televisió era una protesta d'Arran Barcelona, organització lligada a la CUP, per la la poca flexibilitat horària de les biblioteques públiques quan s'acosta el temps d'exàmens universitaris.
Si voleu veure el vídeo de BTV, cliqueu damunt la imatge:

I si preferiu llegir la notícia de l'Ara, damunt del mapa:

La darrera sessió del Club de Lectura

Dijous vàrem celebrar la darrera sessió del nostre club

Aquesta vegada el llibre triat era Memoria por correspondencia, d'Emma Reyes:

L'obra aplega un seguit de cartes que Emma Reyes envia a un amic escriptor, on narra la seva infantesa i adolescència, des dels seus primers records, al voltant dels tres anys, fins als dinou. 
És un document ple de dramatisme: l'autora, nena colombiana gens estimada per la dona que en té cura, en un ambient pobríssim, analfabeta, sovint tancada a una habitació amb l'única companyia d'una germana més gran, ens explica una primera infantesa miserable, i ho fa com si no ens parlés una adulta, sinó aquella nena que va ser. La seva mirada té una innocència que li permet explicar la corrupció de la burgesia colombiana de primers del segle XX sense cap judici ni cap queixa. La història d'Emma Reyes continua a un convent de monges, a Bogotà, on ella i la seva germana varen estar enclaustrades, amb unes altres dues-centes nenes, víctimes de l'explotació laboral més roí, obligades a cosir i brodar per a l'església -no només colombiana, les monges deien a les nenes que treballaven fins i tot pel Vaticà- unes teles luxoses amb l'exigència pròpia d'adultes. El llibre acaba quan Emma Reyes s'escapa del convent, per a viure, per fi, una "vida real".
El seu és un cas extraordinari de resiliència infantil perquè, un cop ha fugit, és capaç de convertir-se en una persona culta, una adulta que, gràcies al seu do per a l'art, acaba convertint-se en amiga i col·laboradora d'artistes i intel·lectuals llatinoamericans i europeus. Quan escriu les cartes que conformen el llibre viu a París, on morirà el 2003.

Emma Reyes Amb Germán Arciniegas, qui la va animar a escriure

La valoració que totes vam fer d'aquesta lectura va ser unànime: ens havia agradat molt i la recomanem. La veu narrativa és corprenedora, i la història, molt interessant.

Vam voler saber més sobre el que havia estat la vida de l'autora: l'Anna Espuga havia preparat un power-point sobre els seus posteriors viatges i les seves relacions. I una sorpresa: la presència, al club, de la Mar Esplà, que ens va fer una explicació sobre l'obra pictòrica d'Emma Reyes, reconeguda a la seva maduresa com a pintora i muralista.

Veieu-ne una mostra:

Per sopar, no hi podia faltar el plat que al llibre se'ns havia descrit tantes vegades: la mazamorra colombiana, blat de moro blanc, hores en remull i bullit en aigua. El vam tastar en la seva versió dolça, acompanyat de panela (sucre de canya premsat), canyella i llet. I un "bocadillo" de guaiaba per endolcir-ho encara més:

De Mycolombiancocina.com

L'Anna en acció...

      ... davant d'un públic rendit:

Per acabar, un brindis amb vi de Colòmbia,...

... i l'elecció del proper llibre, que ens donarà molt per parlar el dijous, 10 de març, com de costum a 2/4 de 8, a la biblioteca. És Gegants de gel, de Joan Benesiu (Edicions del Periscopi, 2015), recomanat pels llibreters el 2015, i en particular per Xavier Vidal, el llibreter de Nollegiu, la setmana passada. 

Cliqueu damunt la imatge del llibre per tenir més informació::