Dia de Reis

De Librosfera. No en sabem l'autor

La llibreria Arnold Busck, de Copenhaguen

La Marga també ens ha enviat fotografies d'aquesta llibreria, la més prestigiosa de Copenhaguen:

Es diu Arnold Busck, el nom de qui la va fundar l'any 1896. En realitat és una cadena de 30 llibreries, les més importants de Dinamarca.

Les fotografies que ens envia la Marga de la secció infantil ens suggereixen un joc.  

Mireu bé els llibres dels dos aparadors (fotografies del final de l'entrada)
Quants en coneixeu? Quants d'aquests llibres són a la nostra biblioteca?
A primer cop d'ull en trobareu dos o tres. Però si us hi fixeu bé, podeu arribar a trobar-ne sis (dos repetits) 
La resposta, en una futura entrada.

Espais nous per a antigues bibilioteques, a Europa

Agraïm molt les fotografies que ens fan arribar les persones que, viatjant pel món, es recorden del nostre blog. O de vegades, veritables reportatges gràfics, com aquest.

La Marga ens explica que a dues de les ciutats que ha visitat aquestes vacances s'han ampliat les antigues biblioteques amb edificacions modernes i singulars. Construccions de vidre, adossades a l'edifici antic, que en són la seva necessària continuïtat.

Aquesta és la façana monumental de la Stadsbiblioteck de Malmö (Suècia):

I aquesta és la seva ampliació:

A l'altra banda de la mar Bàltica, a Copenhaguen, hi ha la Congelige Bibliotek, la Biblioteca Nacional del Regne de Dinamarca. L'antiga edificació és dels inicis del S.XX:

De es.wikipedia.org

Imatges del seu interior:

L'ampliació, del 1999, es coneix amb el nom d'"El Diamant Negre":

Aquestes dues fotografies no ens les envia la Marga,  les hem trobat a la xarxa. Il·lustren molt bé el que ella ens ha explicat. La primera és de la Stadsbibliotek de Malmö, la segona de la biblioteca Kongelige, de Copenhaguen:

De Larsswedified.wordpress.com

De visitdenmark.com

Escultura i llibres, a A Coruña

Ens arriba aquesta fotografia des d'A Coruña:

Es tracta del "Monumento al Libro y sus creadores" de Manuel García, "Buciños"(1976). És als jardins de Méndez Núñez, davant l'edifici modernista "La Terraza".
Les tres figures són de bronze i la base de granit.
De Buciños coneixem una altra escultura que vol homenatjar als creadors de llibres. És a Madrid, i en trobareu una referència aquí.

Moltes gràcies, Lluïsa!

El globo rojo en la lluvia, de Liniers

Fa dos anys que tenim aquest llibre a la biblioteca:

És un còmic pels més petits, del sempre admirat Liniers.
Ara acaba d'aparèixer en castellà, editat per La casita roja, i l'hem demanat als Reis, que segur que ens el portaran, perquè hem fet bondat tot l'any:

Ens agrada molt Liniers, ja ho sabeu (link1, link 2, link 3, link 4, i n'hem fet més!) 

Aquest llibre explica una història molt senzilla: dues germanes es desperten un dissabte amb ganes de fer moltes coses i es troben, oh desil·lusió, que està plovent. La germana gran fa una esplèndida iniciació a la petita en tot allò que es pot fer en un dia de pluja, des del més innocent fins al més imprudent. La petita, naturalment, la segueix encantada.

Liniers té dues filles: Matilde i Clementina. En elles, quan tenien aquesta edat, s'inspira la història, que traspúa una candidesa i una autenticitat que enamoren. Us el recomanem moltíssim.

Mireu algunes imatges que hem trobat a la xarxa:

"Les bones lectures demanen un esforç", diu David Cirici

Llegit a l'Aracriatures de dissabte, 31:

Fa uns dies, Eduardo Mendoza deia que les campanyes de foment de la lectura s'equivoquen amb la promesa que els llibres són divertits, distrets i emocionants. Perquè les bones lectures demanen un esforç, i les campanyes haurien de parlar d'aquest esforç i del que en podem treure a canvi. En aquest sentit, un dels errors que cometem pares i professors és el fet de considerar que ja està bé que els nois llegeixin qualsevol cosa mentre llegeixin. Mendoza diu que, per llegir qualsevol cosa, més val que no llegeixin. No podem caure en la trampa de fomentar la lectura fàcil i evasiva per mirar decompetir amb les màquines i els youtubers. Ni pensar que el que és important és que mantinguin l'hàbit, amb l'esperança que ja tindran ocasió, més endavant, de llegir coses importants.
(...)
Però els hem d'exigir (a les lectures) que, si més no, ens ofereixin un imaginari potent (...) Si no, llegir és perdre el temps. 

Com el poble de l'Obèlix

David Cirici

Ho suscribim al cent per cent, quan parlem de lectures per a adolescents i joves. 

Però... què passa amb la literatura infantil?
Els llibres infantils poden ser divertits, distrets i emocionants, i no per això diríem que són qualsevol cosa. Quan triem una bona lectura per a una criatura hem de saber distingir la qualitat de l'adotzenament. Ens formem i ens informem a fi d'encertar en les nostres eleccions, i tenim la confiança d'aconseguir-ho.
Però és cert que, de vegades, fem concessions: "això no és prou bo, però m'ho demanen molt", "aquest llibre no és gran cosa, però els encanta, i mal no els farà", "comencen llegint això, que no val res, i mica mica miraré que facin el salt a llibres més bons", "aquests no m'agraden, però em serveixen d'esquer"... Aquestes frases les hem dit alguna vegada. Ens equivoquem? És fer que nens i nenes perdin el temps, permetre segons quines lectures que nosaltres mateixes no considerem prou bones? El fan, el pas, a lectures millors?

És bo iniciar l'any replantejant-nos criteris que havíem donat per bons.

Comencem l'any amb Flavita Banana

No us perdeu la genialitat d'aquesta il·lustradora, Flavita Banana. 

Aquesta primera me l'ha enviat l'Ester, que l'ha trobat a Instagram. La segona era al Facebook de l'autora:

Feliç 2017!

Brindem com ells per un 2017 ple de felicitat... i bones lectures!

Demanem llibres als Reis d'Orient

Il·lustració de Marta altés per a Nuvol.com

Ja heu enviat la carta als Reis?
A ells els agrada molt portar llibres a qui els demana, ja ho veieu...

(us deixo l'enllaç a l'entrada dels llibres recomanats, que ja queda molt avall, al nostre blog)

Campanya en favor de la lectura a Cluj-Napoca, Romania

Imatge de Intriper

L'alcaldia de Cluj-Napoca promou la lectura oferint gratuïtat al transport públic a les persones que llegeixen llibres durant el trajecte. No ens imaginem com es pot portar a terme, però la idea és bonica.
Llegiu la notícia de Santiago Cravero, a Intriper.

Molt bon Nadal!

(Gentilesa de la M. Eulàlia, trobat a Step Into German,  reescrit en català amb mitjans propis)

Islàndia, el país on és tradició passar la nit de Nadal llegint

De PlayGround

L'Ester m'envia aquest enllaç de PlayGround. Llegiu-ho!

Cesc, deu anys

Ahir va fer deu anys de la mort de Francesc Vila, Cesc.
Pintor i dibuixant, és un referent en el món de l'humor gràfic català. Podeu acostar-vos a la llibreria Jaimes, on estan fent una exposició de la seva obra.
Molt estimat a l'Orlandai -en va ser pare els anys setanta- és l'autor d'alguns dibuixos i pintures que veiem cada dia a les parets de la nostra escola.
A diferència del que ens pugui semblar, Cesc no va ser un il·lustrador de literatura infantil. A la biblioteca només tenim quatre llibres amb dibuixos d'en Cesc. Infinitat de portades de Cavall Fort, això sí. Tantes que n'hem fet una cartellera que veureu al gener, en tornar a l'escola.

Us presentem els llibres:
Un de lectura, Estels, de Teide, publicat el 1967. Correspon a un segon curs de Primària (el del primer curs es deia Beceroles -no l'havia il·lustrat Cesc- i va ser el primer llibre de text en català, després de la guerra civil). El text de tots dos era d'Àngels Garriga.

Un altre llibre de llengua catalana, aquest del 1979, editat també per Teide: Guiatge. L'autor era Artur Martorell, i es dirigia no a un curs en concret sinó a joves estudiants que volguessin superar esculls i corregir les errades més freqüents en la nostra llengua. L'edició que tenim a l'escola és la vuitena, del 1988:

Un conte que estimem molt:

És del 1967 i pertany a aquella col·lecció tan bonica de desplegables de La Galera que es deia Desplega vela.
L'autor del text és Francesc Candel. Explica l'arribada dels primers immigrants a Catalunya des de la mirada d'un infant, i ho fa amb un amor i un respecte que ja voldríem trobar avui:

                                               Fa molt de temps 
                                               que el pare és lluny, molt lluny;
                                               va marxar a treballar 
                                               cap a una gran ciutat.
                                               ...
                                              Jo era del meu poble,
                                              però ara, d'on sóc?
                                              ...
                                              I jo, ara, ja sé d'on sóc: sóc d'aquesta ciutat, 
                                              sóc d'aquesta terra.
                                              Aquesta terra és la nostra
                                              tan nostra com dels que hi han viscut sempre.

I un altre llibre, El bosc dels lleons, de Jaume Constantí i Mata, editat per la Fundació Àngels Garriga el 1992, que ens parla de quan a un bosc de Saifores hi vivien tres lleons...

Sopant a la biblioteca

Les vetlladores i vetlladors, les no-docents i les mestres de l'escola, en actiu i jubilades, us desitgem molt bones festes. 
Passeu-ho tan bé com nosaltres!

Regalar un llibre

No volem fer promoció d'una llibreria en concret. Però ens ha agradat tant aquesta manera d'explicar el que és regalar un llibre que no ens en podem estar de compartir-ho:

Gràcies a tots els que podent regalar qualsevol cosa, regalareu llibres, que és com regalar estones al sofà, desendollats de tot.
De fet, regalar ara un llibre és com dir-li a algú: espero que 2017 et porti les horetes de tranquil·litat que necessitaràs per a llegir-te'l.

Ens agrada molt això que venem.

El Club de Lectura dels nens i nenes del Cicle Superior

Gairebé a punt d'acabar el trimestre, hem celebrat la darrera sessió del Club de Lectura del Cicle Superior. 

Altre cop hem triat aquest llibre: El autobús de Rosa, de Fabrizio Silei i Maurizio A. C. Quarelo. L'ha traduït Celia Filipetto (coneguda nostra!). L'edició, de Barbara Fiore, 2011.

El llibre és un dels àlbums que estimem més d'entre tots els que hem llegit. Al nostre alumnat de 5è i 6è també els va agradar molt.

Tothom va estar d'acord que el tema era interessant i la manera de presentar-lo, a través de l'avi que parla amb el nét, molt emocionant.

Ens vàrem sentir interpelats: què faríem nosaltres en una situació semblant?

Vam entendre la idea de l'autor: a la vida trobarem molts trens, no els deixem passar de llarg!

Ens va aadmirar la persona de Rosa Park, volíem saber més d'ella.

Tots els nens i nenes s'havien fixat en l'ús significatiu del color/blanc i negre en el llibre. Les il·lustracions ens varen semblar espectaculars: primeríssims plans, picat i contrapicat...

Va ser una sessió molt interessant. Els/les membres del Club de Lectura us recomanem moltíssim aquest àlbum.

A l'escola tenim un altre llibre sobre Rosa Parks:

És de Montserrat Ganges (Combel, 2009)

I un altre àlbum dels mateixos autors que El autobús de Rosa, Silei i Quarelo. Es diu Fuera de Juego. Matthias Sindelar,un héroe de su tiempo (Barbara Fiore, 2013). També és una història de valor i heroïsme, per a persones que ja llegeixen molt bé.

De nou, "Los zapatos de Mar", d'Aina Pujol

Ahir vam celebrar una nova sessió per presentar el llibre Los zapatos de Mar, d'Aina Pujol. 
Aquest cop ho presenciaven els nens i nenes de 6è i 4t, Llúdrigues i Minerals.

De nou la Carla i la Giorgia ens varen acompanyar. A l'inici, la lectura del conte, amb veu de la Giorgia i música de la Carla:

A continuació ens varen explicar com havia sorgit en l'autora, l'Aina, la idea de fer aquest conte:

La Mar és una sirena que troba a l'aigua sabates desaparellades. Les han deixat els qui travessen el mar dins les pasteres per cercar una vida millor. Ajudarà un nen nàufrag a retrobar la seva mare...

La Carla ens va mostrar en un mapa l'illa de Cuba, on algunes persones s'embarcaven per fugir. Curiosament, la idea d'escriure el conte va néixer de l'aventura dels fugitius cubans.

A continuació, amb el projector, ens va passar unes belles imatges de Síria abans de la guerra, i unes altres, actuals, que mostraven la realitat esfereïdora que ens estem gairebé acostumant a veure als noticiaris. Va indicar-nos damunt dels mapes el camí que segueixen els qui han hagut de marxar de Síria, creuar Turquia, embarcar-se a la Mediterrània i arribar a les costes gregues. 

Ens va explicar la seva estada al camp de refugiats de Filippiada, aquest  estiu. L'Aina i la Carla hi varen ser, treballant per proporcionar una vida més agradable als centenars de nens i nenes que eren allí, impossibilitats de continuar el seu viatge per arribar a l'Europa que somien.
Ens varen sorprendre les imatges d'infants i adolescents riallers i entusiastes, que juguen, ballen  i canten cançons que parlen de pau, de llibertat i de respecte per totes les persones.

Finalment vam poder preguntar tot el que ens havien suggerit les seves fotografies i vídeos, i ens vam plantejar com nosaltres, alumnes i mestres d'una escola de Barcelona, podrem fer alguna cosa per ajudar les famílies que, tard o d'hora, arribaran a casa nostra com a refugiades.
La nostra AFA ha pensat sumar-nos a les activitats que convoca la Xarxa Educativa en Suport de les Persones Refugiades, de Sarrià-Sant Gervasi. En seguirem parlant. Entretant, seguiu el seu blog:

https://obrimfronteres.wordpress.com/