Darrera sessió del Club de Lectura

Com que havíem triat una novel·la negra, vam celebrar la nostra novena sessió a la Llibreria "Negra y criminal". Si no la coneixeu, no deixeu d'anar-hi. És a la Barceloneta, al carrer de la Sal, n.5. No us conformeu amb mirar el seu web, que us hem enllaçat. Aneu-hi personalment.

Ens va acompanyar i va dirigir la trobada el seu llibreter, Paco Camarasa, una persona summament agradable i molt sàvia. No només vam parlar de la novel·la que havíem llegit, El guardián invisible, de Dolores Redondo, sinó també de la novel·la negra, de les nostres i les seves preferències, de la història de la llibreria, de les darreres novetats editorials...

Ens va explicar, entre moltes altres coses, la diferència entre novel·la policíaca i novel·la negra. La primera respon a la pregunta "Qui ho ha fet?". La segona vol donar resposta a "Per què ho ha fet?". A les novel·les policíaques es troba el culpable, se'l deté, i es fa justícia. A la novel·la negra la culpabilitat transcendeix la persona que ha comès un delicte, és una qüestió social. I la novel·la ho denuncia. Per això, sovint, al final no es pot ajusticiar ningú, perquè el problema denunciat persistirà.

Si us interessa la novel·la negra, visiteu el bloc de Paco Camarasa:

Vam valorar positivament la novel·la llegida. Com és lògic i habitual, no tothom amb mateixa intensitat. Vam remarcar l'excel·lent descripció del lloc, la vall de Baztan, i del seu ambient. Vàrem constatar que ens havia "enganxat" més la història familiar de la protagonista, que la pròpia intriga criminal. Ens havia desconcertat el final, no tothom arribava a les mateixes conclusions sobre la resolució del cas, i l'explicació la trobàvem en el fet que l'autora ha anunciat dues novel·les més que continuaran la història. Serà qüestió d'estar-ne al cas...


En acabar, vam anar a celebra el final del curs tot sopant al restaurant Los Pescadores, prop de la llibreria, a la Barceloneta mateix

Allí vam triar el llibre que llegirem aquest estiu: La clau, de Junichiro Tanizaki. Hem estat agosarats/des: es tracta de literatura eròtica. Ens ha semblat ideal per a l'estiu calent que ja arriba...
És un llibre breu, que ja té uns anys. Tanizaki el va escriure el 1956, aquí va arribar el 2007. Esperem que us sigui senzill de trobar. Cliqueu damunt les portades per saber-ne l'argument, i damunt la fotografia per conèixer l'autor:

Us suggerim que no aneu a la cerca d'opinions d'internautes a la xarxa, perquè se us poden desvetllar detalls del final del llibre que és millor no saber.

La propera sessió, per a parlar de La clau, la celebrarem a la biblioteca de l'escola, el dilluns, 16 de setembre, quan tot just haurà acabat de començar el curs 2013-14