La caputxeta vermella, d'Aaron Frisch i Roberto Innocenti

El gremi de llibreters de Catalunya va instituir el Premi Llibreter el 2000, però fins el 2010 no va considerar l'àlbum (no cal dir il·lustrat) com un gènere mereixedor d'aquest reconeixement.
Tot i que té alguna cosa d'estratègia comercial, és un premi que acostumem a trobar encertat. Qui, millor que els llibreters, coneix les preferències dels lectors? Mireu, si no, els àlbums que havien  estat guardonat fins a dia d'avui:

Jimmy Liao, per La noche estrellada (2010)

 Peter Schössou, per El meu primer cotxe era vermell (2011)

 Fabrizio Silei i Maurizio A. C. Quarello, per El autobús de Rosa (2012)

Aquesta nova versió de la caputxeta l'ha publicat Símbol, en català, i Kalandraka, en castellà, amb el títol de "La niña de rojo", més fidel a l'original.
Es tracta d'un excel·lent àlbum per a adolescents, -no per a nens i nenes- sovint reacis a llegir llibres d'aquest gènere. Tant de bo les biblioteques dels instituts l'ofereixin als seus alumnes. 

La d'Innocenti/Frisch és una caputxeta urbana que viu al suburbi d'una ciutat mostrada com una jungla, molt més perillosa que el bosc original. Amb un llop humanitzat, que enganya la nena per a fer-li mal. 

Té un final curiós: doble. El llibre ofereix un final previsible i lògic, duríssim, com a primera opció. I un altre una mica edulcorat i també trampós, per si no volem patir.


Creiem que agradarà al públic al que es dirigeix. Les il·lustracions del gran Innocenti, terribles, inquietants, mereixen visionats consecutius, perquè cada vegada hi fem un nou descobriment. El text és d'un autor americà que no coneixíem i que, malauradament, va morir molt jove aquest mateix 2013, després que la seva caputxeta arribés a casa nostra.